Sant Nicolau

Avui, 6 de desembre, Sant Nicolau, àlies Saint Nicklaus, àlies Santa Claus (sí, sí, l'autèntic, tots tres som el mateix) us convido a celebrar el dia del meu sant a la manera en què jo celebrava el començament de l'època nadalenca: donant llaminadures als nens i nenes dels orfenats de la meva ciutat. La veritat és que em va costar convèncer els directors que una nit apaguessin la llar de foc per a que jo hi pogués llençar els caramels per la xemeneia. Mira com són els infants que hi van posar allò que tenien a l'abast per a què no toquessin terra i així van penjar mitjons (com més grans, millor) i poder tenir més caramels.

Per tant, avui, 6 de desembre, Sant Nicolau (Santa Claus) us demanaria que, com a mínim gaudiu dels més petits de la casa i, a més, us comunico que he demanat un permís especial de l'associació de dentistes, però només per avui, per a que els nois i noies puguin menjar caramels i llaminadures bones, res de "xuxes" de plàstic.

El meu amic el Tió m'ha dit que us anunciï la seva arribada ben aviat i que li tingueu preparat un bon coixí i una bona manta, que ja fa fred i té una anys a sobre.

Quina sort que tenen els nens i nenes de Catalunya. Pocs països al món disposen d'aquestes tradicions familiars tan seguides: les llaminadures de Sant Nicolau, els torrons del dia de Nadal del Tió (sí, sí, només els torrons o us penseu que un tros de fusta pot cagar un regal de plàstic embolicat en plàstic i paper), i els Reis de l'Orient que trenquen la guardiola i fan uns regals...

Apa doncs, que tingueu una feliç diada en companyia dels petits (o dels grans que també són petits).

Feliç Sant Nicolau !

Wish You Were Here - Pink Floyd

Així que, així que creus que pots distingir el paradís de l'infern, cels blaus del dolor.
Pots distingir un camp verd d'un fred rail d'acer?
Un somriure d'un compliment? Creus que pots distingir?

I Van Aconseguir transformar els teus herois per fantasmes?
Cendres calentes per arbres? Aire calent per brisa refrescant? Confort fred per canvi?
I canviaries participar en part de la guerra per un paper principal en una gàbia?
Com desitjaria, Com desitjaria que estiguessis aquí.

Som solament dues ànimes perdudes, nedant en una peixera, any rere any.
Corrent sobre el mateix vell sòl.
Què hem trobat? Els mateixos velles pors.
Tant de bo estiguessis aquí

Wish you were here - Pink Floyd


Encara no havia participat al blog de forma voluntaria, i fins fa cinc minuts, sincerament no tenia cap intenció de fer-ho.
Però les opinions estan en constant canvi, això ja se sap.
I suposo que les circunstàncies m'han fet escriure, no sé perqué.
Suposo que per "lliurarme" d' alguna cosa.

Podriem dir, que en aquesta época tardor-hivern d' aquest any, em trobo en un moment estrany de la meva vida.
Començen a aparéixer les primeres decisions importants, escollir entre unes coses o altres i intentar començar a encaminar-me cap a la feliçitat.
En aquestes dues setmanes, una amanida d'emocions han regnat al meu cap, canvis inesperats, coses que donava per perdudes han ressorgit de les seves cendres.
I durant un moment, durant un dia, vaig estar a punt de tocar amb la punta dels dits el cel.
Però res és per sempre, i la meva satisfacció va quedar a només un dia de la meva vida.
Potser m'hauria de sentir orgullós i satisfet almenys. Però la meva naturalesa humana no permet que això m' ompli tant com m' agradaria.
En fi, potser no li veieu massa relació amb la cançó de Pink Floyd que he copiat (Traduida de l'anglés) pero per a mi la té.
Bueno, no ho llegiu si no voleu, aquí ningú obliga a ningú a fer res.
Tampoc m' importa si heu entés alguna cosa.
M'he quedat més tranquil, necessitava escriure i quedarme més lleuger.
Ens veiem!

Ojalá estuvieras aquí

Doncs jo no em puc queixar de l'examen, ami em va anar força bé, encare que el temps era una mica limitat, per poder fer bé un examen es amb calma, perque sino es molt copia-pega per manca de temps.
No tinc més a dir sobre aquest tema.

Un examen sense gens de sort

Hola. Abans de començar amb la meva opinió de l'examen de informàtica, he de dir que potser contrarresta una mica amb les altres bones opinions.

Aquella classe em va fer superar els meus nervis. Abans de començar l'examen estava nerviós com és habitual, encara que m'havia estudiat el que calia. Al fer-lo per primer cop vaig poder fer algunes preguntes. No obstant, em vaig deixar unes quantes (ja sabeu que sóc molt lent). Però quan acabava el compte enrere, la vaig pifiar, i no és que no guardés sinó que em va passar una cosa molt extranya i difícil d'explicar. Llavors, el Nico, m'ho va tancar tot de cop, i vaig fer un altre cop l'examen. Però què va passar?, el Gmail no va obrir-se i vaig haver de fer l'examen com vaig poder i intentant recordar-me del que havia estudiat.

En resum, l'examen va anar-me fatal i vaig estar la següent hora amb cara de pomes agres. El que si que té nassos, és que quan vaig acabar l'examen per segon cop, se'm va obrir el Gmail (us asseguro que vaig estar posant la contrasenya correctament durant 2 minuts de l'examen i res).

Nervis, tensió i una mica de satisfacció.

Hola a tots.
Amb aquest post el que vull és comentar el dia de dijous, i crec que tots els meus lectors sabran a què em refereixo: l'examen d'informàtica.
Mare meva, com ho vaig passar! A l'entrar al moodle i veure allò de respondre al qüestionari només pensava en donar-li i fer l'examen, tenia unes ganes increïbles.
Quan m'ho vaig mirar millor, i vaig pensar que hi havien 15 minuts i a sobre en Nico ens deixava mirar els apunts ja vaig pensar que no podia ser tot tant fàcil.
Encara no m'ho havia preparat tot, estava obrint el gmail i diverses pàgines quan en Nico va vindre i, pum! va donar-li a començar l'examen!
En aquell moment si que estava nerviós! vaig acabar de obrir-ho tot i el vaig començar. Aquells 15 minuts se'm van passar volant, com si es tractés de 5, a sobre, aquell compte enrere feia que veièssis el temps que quedava i no ajudava força a calmar-se.
10, 9, 8, 7, 6, 5, 4, 3, 2, 1... just en aquell moment vaig escriure la meva última frase; uff, pèls pels!
En Nico va repassar que tot estigués bé i va adonar-se'n de que no hi havia cap resposta: ningú va clicar a Desa i envia!

Lamentablement vam haver de repetir l'examen, i per més colmo, amb 12 minuts únicament!
A l'acabar, em sentia més segur, més bé: tenia el pensament de que ho havia fet força bé (s'haurà de comprovar).
Vam parlar una mica i va sonar el timbre que marcava el final d'aquella emocionant i tensa classe, era hora d'anar cap a l'aula de tecnologia!

Les clases amb el Nico

Les clases amb el Nico m'agraden molt.
L'any pasat quan ens van passar el paper per elegir les optatives, no vaig dubtar en cap moment, marcar informàtica ja que m'agraden molt els ordinadors, i tot aquest rotllo.
A part d'això en les clases del Nico, he aprés coses, que abans no sabia que existien, i ara, les se fer anar bastant bé. Un exemple es l'iGoogle, que no sabia ni que existita això i ara ho tindrè que presentar al projecte Google final, cosa que espero fer bé ja que contarà per nota.
A part de que aprenc molt en les clases, m'agraden, perque son molt divertides, m'ho passo molt bé i a vegades, ens deixa tamps lliure per explorar internet, però jo crec que molta gent, inclós jo mentre el Nico explica, mirem el que volem sense prestar atenció, aleshores, l'altra dia a l'examen, molta gent no sabia coses, perque no prestava atenció a les clases.

Espero que les clases sempre siguin així, i també desitjo aprendre molt més del món de l'informàtica.

Ja ha passat

La veritat és que sí, he passat un moment 'dolent' per no res. Pensava que em podria haver anat pitjor i no ! Em va anar força bé, encara que es massa d'hora per tirar cohets.
El primer cop que el vaig fer estava molt nerviosa perque no sabia si es podien mirar els apunts o no i sobretot, el que més em posava nerviosa era veure que els segons i els minuts anaven passant poc a poc, acabar una pregunta i anar només per la meitat i el rellotge aquell que anés al meu ritme també, per la meitat. No sé que em pasava que no li volia donar ni a començar l'examen, però va venir el Nico i li va donar al enter i vaig tenir de començar!, desprès de acabar l'examen que ja no estava tant nerviosa, descobrim tothom que li tenim que donar a desa i enviar, i ningú, repito, NINGÚ li va donar! i vam tenir que fer un altre cop l'examen, i encara que jo ja sabia que entrava i tot , amb vaig posar un altre cop nerviosa!, i encara no estic segura de que li vaig donar a enviar... però ara ja ha passat i estic disposada a fer-ne un altre.

En l'hora del nostre primer examen

Ja ha arribat el moment. Aquesta setmana tindrem el nostre primer examen. Un examen no és més que una prova de coneixements adquirits. Si els tens guardats al caparró, cap problema. Si no has practicat suficient, mal peix al cove.

Des de sempre recordo nervis previs. No sóc conscient de cap, ni un, examen on no hagi estat nerviós prèviament. Un professor em va dir un dia, i hi estic totalment d'acord, que si em posava nerviós era perquè havia estudiat i pretenia poder demostrar allò que sabia. Tenia raó.

L'experiència amb vosaltres, alumnes típics, em demostra que només aquell o aquella que passa de la seva formació no té nervis previs en fer un examen.

Per tant, des del fons del meu cor i sense cap tipus d'ironia i per molt senzill i curt que sigui, us desitjo que estigueu nerviosos per la prova d'informàtica (tot i que només són tres pàgines).

Com li dic a la meva filla: "no et desitjo sort sinó tan sols que puguis demostrar tot allò que saps, ni més ni menys".

Halloween - Castanyada

La nit de halloween es una festivitat que va íntimament lligats al dia de Tot Sants.
Es veu que molts anys enrere la Castanyada era una celebració dedicada als morts, un antic àpat funerari. La nit de Halloween és una festa d'un altre pais però a poc a poc es va fent mes popular en els demas Ciutats per exemple en Barcelona és la festa de la castanyada o la de tots els sants.
I que la gent es vesteixen amb disfrases i surten al carre. En definitiva en Catalunya deberia celebrar-se la castanyada i no Halloween.

Visca Sant Jordi

Com hi pot haver algú a qui no li agradi la diada de Sant Jordi?

És l'únic dia en què m'agrada olorar la tinta d'impremta del llibres nous (l'olor de les revistes és nefasta). M'agrada observar el color de les roses i la varietat de presentacions (un dia en vaig veure una dins un cub de vidre). M'agrada veure les senyeres arreu ja que demostra una identitat pròpia que el món cultural comença a assumir. Un dia dedicat al llibre i a la dona. Això només podia passar en aquest país petit que anomenem Catalunya.

Però sobretot, m'agrada contemplar el somriure de la gent passejant, mirant paradetes i somniant en la cara de l'un o de l'altra quan li regali el llibre o la rosa. És un dia per carregar energies positives, per parlar i discutir de literatura, per estimar i per conèixer l'altre.

Una diada única on la màgia de la cultura i la força d'una flor pot fer que un drag sobrevisqui més enllà dels anys i esdevingui realitat per grans i petits.

Visca Sant Jordi, per sempre!

Jo crec que les tradicions de aquí i les de fora poden comviure!

Jo crec que a hallowen els nens petits es diverteixen però no es tindrien que perdre les tradicions de Catalunya, però lo de talla carbases y fer lis una cara ja era una costum antiga aquí es feia a molts pobles.

M'és igual, cadascú és lliure de fer el que vulgui, si vol celebrar Halloween o Santa Klaus que ho faci, encara que a mi no m'agrada Halloween, i mai he celebrat Santa Klaus, això només serveix per treure'n profit perquè portar festes o tradicions estrangeres per celebrar-les però en canvi no saber ni d'on provenen ni perquè se celebren, no ho trobo correcte. La gent les fa seves però no se'n adonen de que no és així, ara si preguntéssim per qualsevol tradició d'aquí no sabrien contestar i ja no dic si preguntéssim de les estrangeres!!!. Penso que la gent s'hauria d'interessar més per les tradicions i informar-se d'elles avanç de celebrar res.I no se'n adonen que això només es un engany perquè les botigues treguin més diners del compte.

Com els panellets no hi ha res!!!

Etiqueta ???

Halloween, Nadal, Sant Joan... Res més que excuses.

Ja fa massa anys que tant Halloween/Castanyada, Nadal/Santa Klaus (Per a mi Santa Clavos), Sant Joan, i totes aquestes festes ja no son RES de el que eren.
Han passat de ser un event social, cultural, etc. a una excusa més per donar suport a la nostra estimada societat consumista en la que vivim.
Jo, tot i així, intento reviure l' esperit festiu de festes com Halloween, que tot i ser una patranya Yanki com tot el que ens envolta avui dia (Véase Chuck Norris) a mi m'agrada, amb respecte de la Catalana Castanyada, que també m' encanta.
I bueno, ja possats, parlarem del Nadal; el Nadal, la mentida més gran de la humanitat, ja parlem de Nadal, Santa Clavos, els Reis Macs, el Cagatio... (Quin menancolisme enrecordarme d'aquella típica escena donant-li hosties a un tros de fusta amb cara i ulls. Pobret penso ara, li devia fer mal). En conclusió: la festa més engañabobos del planeta per deixarnos la pasta a totes les tendes que veiem.
Però en fi, suposo que és irresistible veure la cara de feliçitat del teu fill/a quan s'emociona destrossant el paper de regal que t'han fotut per 3€ al bazar oriental de sota de casa.

Tradicions "extrangeres"

Em sembla que exportar tradicions d'altres països i cultures està bé i està malament.

Està bé, perquè podem aprendre coses d'altres països i cultures i ens podem divertir i passar-ho molt bé.
Com per exemple Halloween ja sé que no es catalana, i no es la nostra tradició, però em sembla bé que hi hagin altres festes a la nostra cultura.
A fora d'Espanya i Catalunya, crec que també es celebren festes a països que no són de la seva cultura, o sigui què no som els únics.

D'altra banda em sembla malament, perquè es la nostra tradició i cultura i ningú l'ha de canviar. M'enrecordo que quan era petit, i anava demanar caramels a les cases per Halloween, hi havia gent que no ens donava, perquè deien que no creien en aquestes festes, que ells feien la castanyada.

Amb Halloween passa igual que amb Santa Klaus, hi ha gent que ho celebra i gent que no perquè creu que es un malgast dels diners i que es una festa estrangera, que no es de la nostra cultura. Jo personal ment fa un anys a la meva casa es celebrava, però fins fa 3 anys ho hem deixat de celebrar perquè als meus pares els semblava que eren massa regals, i tota la pesca aquella...

En definitiva, aquest es un tema bastant complicat per redactar, perquè cadascú té el seu punt de vista, i creu el què vol, com per exemple jo, que no he dit si està bé o està malament, per evitar possible polèmiques. Amb aquesta cosa de les tradicions, cadascú pensa el que vol i si li sembla bé o no. O sigui; QUE CADASCÚ FACI EL QUÈ VULGUI.

Ens invaeixen les tradicions estrangeres

Jo crec que les tradicions s'haurien de fer com s'havien fet abans, s'han de conservar les originàries de cada país o regió.

A Catalunya s'ha de celebrar la Castanyada i (suposo) a la resta d'Espanya, es celebra el dia de Tots Sants i no la tradició americana del Halloween.

A Espanya s'hauria de celebrar Nadal i no Santa Klaus. Com a molt el dia 6 Sant Nicolau, però és que celebrar Santa Klaus el dia de Nadal és una tradició també americana.

En resum, està bé que hi hagi tradicions estrangeres que poguem fer, però les d'aquí han de mantenir-se i hem de pensar en que és el dia d'una tradició nostra i no d'un altre lloc.

           

doncs jo penso que ja esta be que hagi tradicions velles i de noves Peró abegadades es veuen una mica tontes com ara santa klaus es lo mateix que altres festes Peró amb un personatje diferent.
de haloween penso que ja esta be perquè es celebra junt amb la castañada i ami per exemple el panellets no m'agradan i Les castanyes si Peró molt poc i llaborens com també es haloween aprofito i m'imflo a menjar caramels.
i a mes com sempre diuen els professors ja esta be perquè es cultureta de altres Països i es una gran escusa per sortir mes de festa.
pero per exemples hi han festes que sol es celebren mes cuan ets petita, per exemple halween sol el sols celebrar cuan et's petit perque cuant ets geran no et disfrases ni de monstre ni de castañera o castañes i com per exemle en nadal cuan ets gran ja no et dedique s a fer tants regals a la gent i es perd una mica la tradicio de fer-se regals i es donen abans .
En moltes tradicions s'han barejat amb moltes de nosaltres.
Ara hi han festes que per molt que pasin añs no desapareixeran i no es mesclen les tradicion com ara les festes majors del poble en el que vivim o d'altres jocs.
Ara ve la festa que menys m'agrada per una part es sant jordi perque hi ha molta gent que sol per que es sant jordi regalen roses o llibres.
En difinitiba jo crec que esta be que es barejin festes de altres joc amb les nostres pero ara si no podes desapareixer nostres festes per res del mon i tambe estaria be que altres països agafain les nostres festes .

Sí i no.

Ja ha passat la castanyada , o com molta gent li diu, Halloween, està bé que la gent pensi que es Halloween però hi ha d'altres que no sap ni com es diu realment la castanyada, si es volen disfraçar que es disfrassin però que tanpoc perdin les nostres tradicions. Aquesta castanyada ha sigut la més aburrida que he tingut mai, quasi no he menjat panallets per no dir, que només un, i castanyes tres o quatre, va ser un dia molt normal, i esperava un altre cosa però ja no sóc tan petita com per anar a buscar caramels a les cases però vaig menjar dels que va portar el meu germà. Hi ha altres tradicions, al Nadal, com el cas de Santa Klaus que m'agrada més que l'altra perquè en teoria em toquen més regals per Nadal, encara que ara ja vaig creixent i no tinc tants com quan era petita però com que encara està el cas del meu germà i es petit puc replagar-me uns pocs més.

Tenir germans de vegades et salven d'algunes coses, tot i que d'altres et toca pencar per culpa seva.

Tradicions estrangeres? Si però en certa mesura

La veritat és que tot això de Halloween, Santa Klaus i altres festes és una petita gran tonteria.

Suposo que cada país, cada lloc, cada cultura té les seves pròpies festes i/o celebracions, les quals es poden transmetre a altres, però no en "excés". No és mala idea compartir costums, idees i altres coses però el que em sembla malament és que per culpa d'una festa provinent dels Estats Units, com ara Halloween, la gent parli de la nit del 31 d'Octubre com la nit de Halloween, en comptes de parlar de la castanyada, que se surti a demanar caramels i llençar ous en comptes de menjar panellets i passar-ho bé amb la família.

El que més em molesta d'això és que s'aprofiti per fer gamberrades utilitzant l'excusa de que és festa.

Potser hi han moltes opinions que contrastin, i sent sincer, també se m'ha arribat a ficar al cap això i de vegades dic Halloween en comptes de La Castanyada, però segueixo pensant que estem a Catalunya i hem d'acceptar costums i festes estrangeres, sí d'acord, però sempre hi seran per sobre les d'aquí, al menys per a mi.

En conclusió, opino que ser una societat oberta que accepta costums estrangers està molt bé, per no dir pas perfecte, però no hem de deixar que aboleixin les nostres.

Jo em quedo amb la Castanyada, quina és la opinió dels meus lectors?

Sang sense fetge

El dissabte vaig anar a donar sang al CAP de Piera. Sempre és un acte que m'agrada fer. Em reconforta. Segurament sóc egoista però he de confessar que quasi ho faig més per mi que no pas pels altres. Psicològicament em senta prou bé.

En arribar i a l'hora de prendre les dades, com sempre, se'm va acudir preguntar quantes donacions duia enregistrades a l'ordinador del Banc de Sang. M'ho van estar mirant i m'anunciaren que en tenia vint-i-quatre de censades. Per tant, aquella era la meva donació número vint-i-cinc. Tot un orgull. Encara em trobo millor.

Per celebrar-ho vaig tenir el primer inconvenient en vint-i-cinc donacions: un coàgul va taponar la xeringa i m'ha fet un blau interessant. Ara que havia aprés que el truc per a que no te'n surtin és apretar fort cinc minuts (funciona), dissabte la vàrem liar grossa. No sabia (és lògic però no m'ho havia plantejat mai) que les agulles porten anticoagulant però que així i tot, a voltes, fallen. Res tu. Canvi de braç i s'ha acabat el problema. Ara ja sé més coses de les donacions. I em trobo molt bé, tant per dins com per fora (tot i la foto).

Proper objectiu: evident, les cinquanta (i no rebre'n cap).

Un mal dia

Hola a tothom, ahir vaig tenir un mal dia, des de que hem vaig aixecar fins que em vaig anar a dormir. Em vaig llevar, vaig arribar tard al cole, després al mig dia vaig arribar a casa, em vaig posar a recollir una mica i a veure el programa de Mujeres Hombres y Viceversa, després vaig anar a buscar a la meva mare al treball, no hi era, ja l' havien portat a casa. Vaig dinar i correns vaig marxar al cole a la reunió del consell escolar. A les 4:40 vam acabar, vaig anar a buscar a la meva mare a casa, vaig portar-la a el treball i vaig anar a buscar ala meva germana petita al colegi, vaig estar amb ella fins que va arribar el meu pare, després vaig anar a comprar i més tard vaig tenir que tornar anar a buscar a la meva mare, i després a la meva germana gran. Quan vaig arribar a casa vaig dutchar-me, vaig sopar i em vaig anar a la meva habitació. Vaig veure la televisió i a dormir.

El partit del cap de setmana

Hola a tots
Doncs aquesta setmana la veritat és que no m'està anant molt malament. Per què per començar, el diumenge passat vam jugar un partit a Santa Margarida de Montbui, contra el sant Mauro, què vam empatar a 2 en l'últim minut. El partit va començar prou bé, ja que ens vam posar per davant al marcador per un gol de falta que el vaig picar jo, però l'eufória ens va durar ven poc, per què al cap de 15 minuts ens van marcar ells amb una jugada que un noi se'n va anar per la banda i va fer el "pase de la mort", cap enrere i el nostre defensa no es va poder avançar-se per tallar la pilota i llavors van marcar. Ens vam anar al descans fent un bon joc al camp, amb un empat amb un dels equips que lluita per els llocs d'ascens.
Vam sortir a la segona part ben motivats, però el nostre central, per treure una falta sense que hagués pitat l'àrbitre abans li va treure la targeta groga, i poc després, al fer una falta a un rival, va rebre la segona amonestació i el van fotre fora. Jugant amb 10 ens van marcar un gol de còrner, ja que el jugador que cubria el segon pal, el Jose, es va quedar i va trencar el fora de joc. Aleshores després del gol, i a falta de 10 minuts per el final, es vam motivar ens ho vam creure, hi tan que ens ho vam creure. Teníem un munt d'oportunitats per empatar, però no hi havia manera, fins que ens van fer una falta al mitg camp, i el nostre porter, en Júlio, la va picar i la va penjar al punt de penal, vaig saltar amb totes les meves forçes, només mirava la pilota, mentra volava pensava que els punys del porter rival em vindrien a la cara, però no, vaig saltar complétament sol i vaig pentinar la pilota, el porter es va despistar i GOL, GOOOOOOOOOOOL... Quins moments d'eufòria, va ser impressionant, els del san Mauro es van quedar sense paraules, ja que tot això només amb l'últim minut, impressionant, inolvidable.
Els minuts restants, que era 2 o 3, vam jugar més a la defensiva, ja que el punt ens venia de perla per adalantar a 4 equips.
Desprès de fer un partit com el que vam fer a Santa Margarida de Montbui, com creus que m'aniria la setmana? de "conya"
Que vaigi bé.

una altra vegada el català!

Ja falta poc per que ens donin la avaluació inicial i el meu problema es que sempre amb queda català.
Jo crec que aquesta assignatura mai l'aprova re per mes que Faig coses per aprovar lo mai l'aprovo no se si es per mi Peró jo faig tot el que puc per aprovar Peró no m'ensurto mai.

He provat mil maneres de estudiar i res.
Abans no tenia por per suspendre Peró ara si perquè depèn el graduat per una part de si aprovo o no català jo espero aprovar-lo per a final de curs Peró no se que fer per fer-hó.

Andrea Pedrosa

Hola.
Ahir va ser un dia bastant avorrit.En aixecar-me pel mati,sem van anar les ganes d'anar a l'institut ja que feia un fred que pelava.Definitivament l'institut es la cosa mes avorrida del mon.Sigui dilluns o sigui divendres es un pal anar-hi.Y aixecar-se?Mes del mateix.
En fi,vaig anar a l'institut i em vaig avorrir molt.Al migdia vaig anar a dinar a casa i la meva mare em va fer lasanya.Crec que això va ser lo mes interessant del dia.Vaig tornar a l'insti a les tres,i fins a les cinc un altre cop.Després,a les cinc vaig marxar cap a casa i vaig passejar el gos.En tornar,vaig començar a crear un bloc: http://www.vampirestories-midnight.blogspot.com/ .
Vaig estar tota la tarda amb el bloc,pero vaig tenir un problema amb el comentaris,i es que no puc comentar.Ara li preguntaré al Nico com ho puc fer.
Bueno,doncs així va acabar el meu dia d'ahir.Vaig anar a dormir i avui,m'he aixecat plovent!
Ah,per cert:

Visca el barça!

Atentament,Andrea

Un dia a la SES

Hola classe, avui descriuré el dia d'ahir, ja que no ho vaig fer.
A les 6.45 em va sonar el despertador, però no em vaig aixecar fins al cap de 5 minuts més, després vaig anar a la dutxa, com cada matí i al sortir-ne vaig passar molt de fred. A les 8.05 vaig sortir de casa i vaig trobar-me amb la Maria i vam anar les dues juntes cap a l'institut, vam arribar pels pèls.
S'em van fer eternes les 3 primeres hores, sobretot la tercera, que era educació física a la pista i vaig passar fred. L'hora del pati i les següents també es van fer llargues, es van fer les 13.35 i vaig anar cap a casa a dinar i vaig veure la tele una estona, no tenia gaire ganes de tornar-hi a la tarda però tot va passar bastant de pressa, a les 17.00 vam sortir i l'Alex em va acompanyar cap a casa, vam estar xerrant una estona fins que tots dos van haver de marxar. El primer que vaig fer quan vaig arribar a casa va ser anar a l'ordinador i obrir el Facebook xD, després ja vaig mirar si hi havia deures per l'endemà i els vaig fer. Al cap d'una estona vaig pentinar-me i preparar-me la bossa i cap a les 19.15 vaig marxar a Clàssic. Va estar bé. A les 21.00 ja era a casa i estava cansada, vaig sopar i em vaig conectar una estoneta al Messenger. Cap a les 23.30 em vaig preparar la motxilla i les coses i no gaire més tard me'n vaig anar al llit. Això és tot, una mica aburrit però que hi farem...

Hola !
Doncs això es como una mena de diari , on tots el meus companys poden veure el que escric.
Avui es dimarts i m'he llevat amb molt de fred , ara ja toca posar la calefacció de bon matí , m'ha costat una mica llevar-me perquè encara tenia molt de son , i tinc, i s'estava molt bé al llit.
Com que avui encara, es podria dir , que no he començat el dia, explicaré el que vaig fer dilluns, o sigui ahir .
Ahir, com avui, i dijous, és un dia de els més llargs .
Dilluns comença amb informàtica, va estar bé , com sempre, el Nico ens va explicar com es feia un blog i com podíem comentar en aquest . Desprès hem tocava música,doncs música de vegades es avorrit i d'altres no, ahir va ser una de les classes avorrides perquè només parlava ell , tota la estona , i no se si no es va donar compte de que no ens enteraven de res, però ell seguia parlant i parlant, diu que vol acabar aquest llibre i fer coses de coordinació perquè diu que anem molt malament amb la coordinació, que no sabem ni tocar palmes, alo millor té raó, ens costava bastant les coses que ell feia , ens liavem molt ràpidament, però bueno ja hi aprendre . Desprès de la classe de música , ens va tocar educació física, que vam estar fent relleus i salts , més d'una persona es va caure , un de boca, altre de cul ... la caiguda que va ser més bona va ser la del Jose , perquè ens anava a ensenyar com fer-ho i anava tant motivat corrents que la goma de la bamba li va relliscar i va caure , tothom va riure i ell es va posar vermell encara que ho va dissimular molt bé. Després va venir l'hora del pati ,no tenia molta gana perquè acavaba de fer educació física, i a sobre la meva mare que ja ho sap que no m'agrada la mortadel·la va i amb fica al entrepà ... Desprès d'això va tocar castellà, ens va donar l'examen sorpresa i el vaig aprovar amb un bé, el vam tenir de corregir , però va dir que no comptaria com examen, si no com prova, per un que hi aprovo :( , i desprès tocava matemàtiques, una classe una mica avorrida , també la correcció del examen, que per cert , no en va anar gaire bé , aquest trimestre vaig començar amb notes bastant bé i he anant baixant, no se que passa, però no puc seguir així , intentaré esforçar-me una mica més.
A la tarda van fer les dues hores de angles i de socials, sempre es el mateix, no fa falte que les expliqui . A les 5h ja em dirigia cap a casa i va venir l'Anna i vam estar fent deures i xerrant una mica, quan es va anar amb vaig posar a l'ordinador, desprès amb vaig dutxar ,vaig sopa i em vaig acostar al llit , vaig veure una mica la televisió però la vaig apagar ràpid perquè ja tenia son. Avui, sembla ser un dia més o menys igual, per no ser que plou, i no m'agrada molt perquè els cabells s'encrespen i es bufa , i a sobre et mulles i fa més fred, encara que ahir feia més i anava menys abrigada, soc un cas.
Aquí ho deixo.
Adéu.

Descripció del 19/10/09

Hola... Aquí ve una petita descripció del dia d'avui:

Doncs, pel matí quan ha sonat el despertador, no hi havia qui m'aixequés. I clar com cada matí he arribat a l'institut corrent. La classe d'informàtica avui ha estat bé... pot ser com sempre. Després he rebut la nota de Biologia de la qual estic molt content. A Ed. Física hem passat una mica de fred però ha hestat divertida la classe. Com deien altres companys, després hem fet correccions d'examens i d'exercicis (un avorriment). El menjar de la SES molt dolent, com sempre i la tarda ja ha estat més suau.

Durant la tarda... fent deures.

Hola, com el bloc és com una espècies de diari personal però a la web, doncs així aprofito per explicar el meu dia d'avui:
El dia ha començat amb el so del despertador, no ha sigut molt agradable despertar-se amb aquell horrible soroll, després he fet les tasques prèvies per anar al institut i me decidit per anar a buscar a l'Ary, he passat molt de fred esperant-la.
En arribar al institut, amb son encare, me dirigit fins l'aula d'informàtica, on allà, tu, Nico, ens has explicat com anava el bloc, per això ara puc fer el deures.
Després d'informàtica he fet tecnologia, on per fi he entès com calcular la resistència equivalent, en educació física, he passat fred, com tots, crec jo, el Jose ens ha fet fer uns relleus, però com a mi no se'm dona bé la educació física, doncs ho he fet malament.
Les dues hores després del pati han sigut molt pesades, primer castellà correcció d'examen i després matemàtiques que em fet més del mateix, per cert, he tret molt mala nota en matemàtiques, però que hi farem.
En definitiva no cal que expliqui les classes de la tarda, perquè es més del mateix, per mi avui es un dels dies mes pesats de la setmana, esper-ho que passi ràpida la setmana i arribi de nou el cap de setmana, que ja enyor-ho el passat.

Docs, esper-ho que no avorreix-hi molt el meu dia, aquí deix-ho una foto meva com demanaves, es la mateixa de sempre, ja que no en tinc d'altres.

Daniel Fernández Tejero

Hola Nico!
Avui o sigui DILLUNS no es un dels dies més "guais" de la setmana, ja que deixes enradera, un cap de setmana, on et podies aixecar quan vulguis, podies quedar amb els amics, anar a dormir a l'hora que et dona la gana... Avui quan m'he aixecat, no volia anar a l'instiut, perquè tenia molt de fred, i perquè al llit s'estaba molt bé, però no hi ha més remei que anar-hi. A primera hora he fet la teva clase que ha anat igual que sempre, despres he fet altres clases, com per exemple música i educació física. A música he passat molt de fred i m'he aburrit moltíssim. Ara estic aquí, a casa meva, fent els deures per demà, i pensant en el següent cap de setmana.

T'he deixat una foto meva, i un altre de l'escut del millor equip del món!

Fins demà Nico i HALA MADRID!

Atentament: Dani'

Alex Gabás Muñoz

Hola Nico!
La veritat és que el dia d'ahir no va estar tant malament com pensava que seria.
Al aixecar-me vaig mirar el rellotge: 7:05. Amb una mica de son em vaig dir: 5 minuts més.
Al tornar a mirar el despertador ja eren les 7:30. Vaig aixecar-me, vaig anar a la dutxa i al sortir d'ella vaig passar un fred immens. Tenia son i volia tornar al llit, ell sempre et cuida a les nits i et dona calor.
Després d'esmorzar vaig decidir baixar quan van vindre en Gerard i l'Aleix.
A l'arribar a l'institut vaig parlar amb tots els meus amics i vaig anar amb l'Ariadna. Desprès d'estar uns minuts amb ella vam dirigir-nos cap a l'aula d'informàtica.
Una vegada aquí vam aprendre a utilitzar blogs, repassar diferents coses i la veritat, no volia que s'acabés mai la classe, ja que no tenia gens de ganes de fer tecnologia.
Al dirigir-me cap al taller de tecnologia, després d'acabar la classe d'informàtica, em vaig trobar amb una pissarra buida que minuts desprès seria plena de línies i fórmules inentendibles.
Al acabar tecnologia sabia que m'esperava passar una hora de fred i cansanci amb la classe d'en Jose.
Quan per fi va acabar, a l'hora del pati vaig agrair els 25 minuts en els quals vaig poder fer l'imbècil amb els meus amics i estar una estona amb l'Ariadna. Al sentir aquell penetrant soroll que indicava el final del pati, vaig anar cap a classe per fer la classe de castellà.
A l'acabar la classe, que no va estar malament, va vindre la Roser, la professora de matemàtiques, que portava amb ella els exàmens que vam fer divendres, examen que em va sortir fatal i no em va donar temps d'acabar (potser això justifica el pèssim 5.3 que vaig treure).
Això em va baixar els ànims per anar a la tarda a l'escola, però vaig haver d'anar.
Desprès de menjar, vaig anar a l'escola; allò que tenia si que era son!
Vam fer una hora d'anglès i desprès va vindre la Magda amb la seva classe de socials, classe que no em va agradar gens, ja que no m'agrada massa aquesta professora, però no entrem en polèmica.
Al finalitzar totes les classes vaig acompanyar a l'Ariadna a casa seva. M'hagués agradat passar més estona amb ella, però els dos havíem de marxar.
A l'arribar a casa vaig fer-me una petita motxilla i vaig anar cap a la font del roure, lloc on m'esperava 1 hora i mitja de bàsquet.
A l'acabar, vaig tornar a casa, vaig sopar una sopa ben calenteta i vaig dutxar-me. Desprès d'estar una estona a l'ordinador, amb una mica de son i el llit dient-me: vine! et resguardaré tooota la nit!, vaig decidir fer-li cas. Vaig tancar-ho tot i a dormir!
El dia d'ahir el calificaria amb un 7.