dimecres, 18 de novembre de 2009

Wish You Were Here - Pink Floyd

Així que, així que creus que pots distingir el paradís de l'infern, cels blaus del dolor.
Pots distingir un camp verd d'un fred rail d'acer?
Un somriure d'un compliment? Creus que pots distingir?

I Van Aconseguir transformar els teus herois per fantasmes?
Cendres calentes per arbres? Aire calent per brisa refrescant? Confort fred per canvi?
I canviaries participar en part de la guerra per un paper principal en una gàbia?
Com desitjaria, Com desitjaria que estiguessis aquí.

Som solament dues ànimes perdudes, nedant en una peixera, any rere any.
Corrent sobre el mateix vell sòl.
Què hem trobat? Els mateixos velles pors.
Tant de bo estiguessis aquí

Wish you were here - Pink Floyd


Encara no havia participat al blog de forma voluntaria, i fins fa cinc minuts, sincerament no tenia cap intenció de fer-ho.
Però les opinions estan en constant canvi, això ja se sap.
I suposo que les circunstàncies m'han fet escriure, no sé perqué.
Suposo que per "lliurarme" d' alguna cosa.

Podriem dir, que en aquesta época tardor-hivern d' aquest any, em trobo en un moment estrany de la meva vida.
Començen a aparéixer les primeres decisions importants, escollir entre unes coses o altres i intentar començar a encaminar-me cap a la feliçitat.
En aquestes dues setmanes, una amanida d'emocions han regnat al meu cap, canvis inesperats, coses que donava per perdudes han ressorgit de les seves cendres.
I durant un moment, durant un dia, vaig estar a punt de tocar amb la punta dels dits el cel.
Però res és per sempre, i la meva satisfacció va quedar a només un dia de la meva vida.
Potser m'hauria de sentir orgullós i satisfet almenys. Però la meva naturalesa humana no permet que això m' ompli tant com m' agradaria.
En fi, potser no li veieu massa relació amb la cançó de Pink Floyd que he copiat (Traduida de l'anglés) pero per a mi la té.
Bueno, no ho llegiu si no voleu, aquí ningú obliga a ningú a fer res.
Tampoc m' importa si heu entés alguna cosa.
M'he quedat més tranquil, necessitava escriure i quedarme més lleuger.
Ens veiem!

Ojalá estuvieras aquí

dimarts, 17 de novembre de 2009

Doncs jo no em puc queixar de l'examen, ami em va anar força bé, encare que el temps era una mica limitat, per poder fer bé un examen es amb calma, perque sino es molt copia-pega per manca de temps.
No tinc més a dir sobre aquest tema.

dilluns, 16 de novembre de 2009

Un examen sense gens de sort

Hola. Abans de començar amb la meva opinió de l'examen de informàtica, he de dir que potser contrarresta una mica amb les altres bones opinions.

Aquella classe em va fer superar els meus nervis. Abans de començar l'examen estava nerviós com és habitual, encara que m'havia estudiat el que calia. Al fer-lo per primer cop vaig poder fer algunes preguntes. No obstant, em vaig deixar unes quantes (ja sabeu que sóc molt lent). Però quan acabava el compte enrere, la vaig pifiar, i no és que no guardés sinó que em va passar una cosa molt extranya i difícil d'explicar. Llavors, el Nico, m'ho va tancar tot de cop, i vaig fer un altre cop l'examen. Però què va passar?, el Gmail no va obrir-se i vaig haver de fer l'examen com vaig poder i intentant recordar-me del que havia estudiat.

En resum, l'examen va anar-me fatal i vaig estar la següent hora amb cara de pomes agres. El que si que té nassos, és que quan vaig acabar l'examen per segon cop, se'm va obrir el Gmail (us asseguro que vaig estar posant la contrasenya correctament durant 2 minuts de l'examen i res).

diumenge, 15 de novembre de 2009

Nervis, tensió i una mica de satisfacció.

Hola a tots.
Amb aquest post el que vull és comentar el dia de dijous, i crec que tots els meus lectors sabran a què em refereixo: l'examen d'informàtica.
Mare meva, com ho vaig passar! A l'entrar al moodle i veure allò de respondre al qüestionari només pensava en donar-li i fer l'examen, tenia unes ganes increïbles.
Quan m'ho vaig mirar millor, i vaig pensar que hi havien 15 minuts i a sobre en Nico ens deixava mirar els apunts ja vaig pensar que no podia ser tot tant fàcil.
Encara no m'ho havia preparat tot, estava obrint el gmail i diverses pàgines quan en Nico va vindre i, pum! va donar-li a començar l'examen!
En aquell moment si que estava nerviós! vaig acabar de obrir-ho tot i el vaig començar. Aquells 15 minuts se'm van passar volant, com si es tractés de 5, a sobre, aquell compte enrere feia que veièssis el temps que quedava i no ajudava força a calmar-se.
10, 9, 8, 7, 6, 5, 4, 3, 2, 1... just en aquell moment vaig escriure la meva última frase; uff, pèls pels!
En Nico va repassar que tot estigués bé i va adonar-se'n de que no hi havia cap resposta: ningú va clicar a Desa i envia!

Lamentablement vam haver de repetir l'examen, i per més colmo, amb 12 minuts únicament!
A l'acabar, em sentia més segur, més bé: tenia el pensament de que ho havia fet força bé (s'haurà de comprovar).
Vam parlar una mica i va sonar el timbre que marcava el final d'aquella emocionant i tensa classe, era hora d'anar cap a l'aula de tecnologia!

Les clases amb el Nico

Les clases amb el Nico m'agraden molt.
L'any pasat quan ens van passar el paper per elegir les optatives, no vaig dubtar en cap moment, marcar informàtica ja que m'agraden molt els ordinadors, i tot aquest rotllo.
A part d'això en les clases del Nico, he aprés coses, que abans no sabia que existien, i ara, les se fer anar bastant . Un exemple es l'iGoogle, que no sabia ni que existita això i ara ho tindrè que presentar al projecte Google final, cosa que espero fer ja que contarà per nota.
A part de que aprenc molt en les clases, m'agraden, perque son molt divertides, m'ho passo molt i a vegades, ens deixa tamps lliure per explorar internet, però jo crec que molta gent, inclós jo mentre el Nico explica, mirem el que volem sense prestar atenció, aleshores, l'altra dia a l'examen, molta gent no sabia coses, perque no prestava atenció a les clases.

Espero que les clases sempre siguin així, i també desitjo aprendre molt més del món de l'informàtica.

divendres, 13 de novembre de 2009

Ja ha passat

La veritat és que sí, he passat un moment 'dolent' per no res. Pensava que em podria haver anat pitjor i no ! Em va anar força bé, encara que es massa d'hora per tirar cohets.
El primer cop que el vaig fer estava molt nerviosa perque no sabia si es podien mirar els apunts o no i sobretot, el que més em posava nerviosa era veure que els segons i els minuts anaven passant poc a poc, acabar una pregunta i anar només per la meitat i el rellotge aquell que anés al meu ritme també, per la meitat. No sé que em pasava que no li volia donar ni a començar l'examen, però va venir el Nico i li va donar al enter i vaig tenir de començar!, desprès de acabar l'examen que ja no estava tant nerviosa, descobrim tothom que li tenim que donar a desa i enviar, i ningú, repito, NINGÚ li va donar! i vam tenir que fer un altre cop l'examen, i encara que jo ja sabia que entrava i tot , amb vaig posar un altre cop nerviosa!, i encara no estic segura de que li vaig donar a enviar... però ara ja ha passat i estic disposada a fer-ne un altre.

dimarts, 10 de novembre de 2009

En l'hora del nostre primer examen

Ja ha arribat el moment. Aquesta setmana tindrem el nostre primer examen. Un examen no és més que una prova de coneixements adquirits. Si els tens guardats al caparró, cap problema. Si no has practicat suficient, mal peix al cove.

Des de sempre recordo nervis previs. No sóc conscient de cap, ni un, examen on no hagi estat nerviós prèviament. Un professor em va dir un dia, i hi estic totalment d'acord, que si em posava nerviós era perquè havia estudiat i pretenia poder demostrar allò que sabia. Tenia raó.

L'experiència amb vosaltres, alumnes típics, em demostra que només aquell o aquella que passa de la seva formació no té nervis previs en fer un examen.

Per tant, des del fons del meu cor i sense cap tipus d'ironia i per molt senzill i curt que sigui, us desitjo que estigueu nerviosos per la prova d'informàtica (tot i que només són tres pàgines).

Com li dic a la meva filla: "no et desitjo sort sinó tan sols que puguis demostrar tot allò que saps, ni més ni menys".

diumenge, 8 de novembre de 2009

Halloween - Castanyada

La nit de halloween es una festivitat que va íntimament lligats al dia de Tot Sants.
Es veu que molts anys enrere la Castanyada era una celebració dedicada als morts, un antic àpat funerari. La nit de Halloween és una festa d'un altre pais però a poc a poc es va fent mes popular en els demas Ciutats per exemple en Barcelona és la festa de la castanyada o la de tots els sants.
I que la gent es vesteixen amb disfrases i surten al carre. En definitiva en Catalunya deberia celebrar-se la castanyada i no Halloween.

dijous, 5 de novembre de 2009

Visca Sant Jordi

Com hi pot haver algú a qui no li agradi la diada de Sant Jordi?

És l'únic dia en què m'agrada olorar la tinta d'impremta del llibres nous (l'olor de les revistes és nefasta). M'agrada observar el color de les roses i la varietat de presentacions (un dia en vaig veure una dins un cub de vidre). M'agrada veure les senyeres arreu ja que demostra una identitat pròpia que el món cultural comença a assumir. Un dia dedicat al llibre i a la dona. Això només podia passar en aquest país petit que anomenem Catalunya.

Però sobretot, m'agrada contemplar el somriure de la gent passejant, mirant paradetes i somniant en la cara de l'un o de l'altra quan li regali el llibre o la rosa. És un dia per carregar energies positives, per parlar i discutir de literatura, per estimar i per conèixer l'altre.

Una diada única on la màgia de la cultura i la força d'una flor pot fer que un drag sobrevisqui més enllà dels anys i esdevingui realitat per grans i petits.

Visca Sant Jordi, per sempre!

dimarts, 3 de novembre de 2009

Jo crec que les tradicions de aquí i les de fora poden comviure!

Jo crec que a hallowen els nens petits es diverteixen però no es tindrien que perdre les tradicions de Catalunya, però lo de talla carbases y fer lis una cara ja era una costum antiga aquí es feia a molts pobles.

dilluns, 2 de novembre de 2009


M'és igual, cadascú és lliure de fer el que vulgui, si vol celebrar Halloween o Santa Klaus que ho faci, encara que a mi no m'agrada Halloween, i mai he celebrat Santa Klaus, això només serveix per treure'n profit perquè portar festes o tradicions estrangeres per celebrar-les però en canvi no saber ni d'on provenen ni perquè se celebren, no ho trobo correcte. La gent les fa seves però no se'n adonen de que no és així, ara si preguntéssim per qualsevol tradició d'aquí no sabrien contestar i ja no dic si preguntéssim de les estrangeres!!!. Penso que la gent s'hauria d'interessar més per les tradicions i informar-se d'elles avanç de celebrar res.I no se'n adonen que això només es un engany perquè les botigues treguin més diners del compte.

Com els panellets no hi ha res!!!

Etiqueta ???

Halloween, Nadal, Sant Joan... Res més que excuses.

Ja fa massa anys que tant Halloween/Castanyada, Nadal/Santa Klaus (Per a mi Santa Clavos), Sant Joan, i totes aquestes festes ja no son RES de el que eren.
Han passat de ser un event social, cultural, etc. a una excusa més per donar suport a la nostra estimada societat consumista en la que vivim.
Jo, tot i així, intento reviure l' esperit festiu de festes com Halloween, que tot i ser una patranya Yanki com tot el que ens envolta avui dia (Véase Chuck Norris) a mi m'agrada, amb respecte de la Catalana Castanyada, que també m' encanta.
I bueno, ja possats, parlarem del Nadal; el Nadal, la mentida més gran de la humanitat, ja parlem de Nadal, Santa Clavos, els Reis Macs, el Cagatio... (Quin menancolisme enrecordarme d'aquella típica escena donant-li hosties a un tros de fusta amb cara i ulls. Pobret penso ara, li devia fer mal). En conclusió: la festa més engañabobos del planeta per deixarnos la pasta a totes les tendes que veiem.
Però en fi, suposo que és irresistible veure la cara de feliçitat del teu fill/a quan s'emociona destrossant el paper de regal que t'han fotut per 3€ al bazar oriental de sota de casa.

Tradicions "extrangeres"



Em sembla que exportar tradicions d'altres països i cultures està bé i està malament.

Està bé, perquè podem aprendre coses d'altres països i cultures i ens podem divertir i passar-ho molt bé.
Com per exemple Halloween ja sé que no es catalana, i no es la nostra tradició, però em sembla bé que hi hagin altres festes a la nostra cultura.
A fora d'Espanya i Catalunya, crec que també es celebren festes a països que no són de la seva cultura, o sigui què no som els únics.

D'altra banda em sembla malament, perquè es la nostra tradició i cultura i ningú l'ha de canviar. M'enrecordo que quan era petit, i anava demanar caramels a les cases per Halloween, hi havia gent que no ens donava, perquè deien que no creien en aquestes festes, que ells feien la castanyada.

Amb Halloween passa igual que amb Santa Klaus, hi ha gent que ho celebra i gent que no perquè creu que es un malgast dels diners i que es una festa estrangera, que no es de la nostra cultura. Jo personal ment fa un anys a la meva casa es celebrava, però fins fa 3 anys ho hem deixat de celebrar perquè als meus pares els semblava que eren massa regals, i tota la pesca aquella...

En definitiva, aquest es un tema bastant complicat per redactar, perquè cadascú té el seu punt de vista, i creu el què vol, com per exemple jo, que no he dit si està bé o està malament, per evitar possible polèmiques. Amb aquesta cosa de les tradicions, cadascú pensa el que vol i si li sembla bé o no. O sigui; QUE CADASCÚ FACI EL QUÈ VULGUI.

Ens invaeixen les tradicions estrangeres

Jo crec que les tradicions s'haurien de fer com s'havien fet abans, s'han de conservar les originàries de cada país o regió.

A Catalunya s'ha de celebrar la Castanyada i (suposo) a la resta d'Espanya, es celebra el dia de Tots Sants i no la tradició americana del Halloween.

A Espanya s'hauria de celebrar Nadal i no Santa Klaus. Com a molt el dia 6 Sant Nicolau, però és que celebrar Santa Klaus el dia de Nadal és una tradició també americana.

En resum, està bé que hi hagi tradicions estrangeres que poguem fer, però les d'aquí han de mantenir-se i hem de pensar en que és el dia d'una tradició nostra i no d'un altre lloc.

           
doncs jo penso que ja esta be que hagi tradicions velles i de noves Peró abegadades es veuen una mica tontes com ara santa klaus es lo mateix que altres festes Peró amb un personatje diferent.
de haloween penso que ja esta be perquè es celebra junt amb la castañada i ami per exemple el panellets no m'agradan i Les castanyes si Peró molt poc i llaborens com també es haloween aprofito i m'imflo a menjar caramels.
i a mes com sempre diuen els professors ja esta be perquè es cultureta de altres Països i es una gran escusa per sortir mes de festa.
pero per exemples hi han festes que sol es celebren mes cuan ets petita, per exemple halween sol el sols celebrar cuan et's petit perque cuant ets geran no et disfrases ni de monstre ni de castañera o castañes i com per exemle en nadal cuan ets gran ja no et dedique s a fer tants regals a la gent i es perd una mica la tradicio de fer-se regals i es donen abans .
En moltes tradicions s'han barejat amb moltes de nosaltres.
Ara hi han festes que per molt que pasin añs no desapareixeran i no es mesclen les tradicion com ara les festes majors del poble en el que vivim o d'altres jocs.
Ara ve la festa que menys m'agrada per una part es sant jordi perque hi ha molta gent que sol per que es sant jordi regalen roses o llibres.
En difinitiba jo crec que esta be que es barejin festes de altres joc amb les nostres pero ara si no podes desapareixer nostres festes per res del mon i tambe estaria be que altres països agafain les nostres festes .

Sí i no.

Ja ha passat la castanyada , o com molta gent li diu, Halloween, està bé que la gent pensi que es Halloween però hi ha d'altres que no sap ni com es diu realment la castanyada, si es volen disfraçar que es disfrassin però que tanpoc perdin les nostres tradicions. Aquesta castanyada ha sigut la més aburrida que he tingut mai, quasi no he menjat panallets per no dir, que només un, i castanyes tres o quatre, va ser un dia molt normal, i esperava un altre cosa però ja no sóc tan petita com per anar a buscar caramels a les cases però vaig menjar dels que va portar el meu germà. Hi ha altres tradicions, al Nadal, com el cas de Santa Klaus que m'agrada més que l'altra perquè en teoria em toquen més regals per Nadal, encara que ara ja vaig creixent i no tinc tants com quan era petita però com que encara està el cas del meu germà i es petit puc replagar-me uns pocs més.

Tenir germans de vegades et salven d'algunes coses, tot i que d'altres et toca pencar per culpa seva.

Tradicions estrangeres? Si però en certa mesura


La veritat és que tot això de Halloween, Santa Klaus i altres festes és una petita gran tonteria.

Suposo que cada país, cada lloc, cada cultura té les seves pròpies festes i/o celebracions, les quals es poden transmetre a altres, però no en "excés". No és mala idea compartir costums, idees i altres coses però el que em sembla malament és que per culpa d'una festa provinent dels Estats Units, com ara Halloween, la gent parli de la nit del 31 d'Octubre com la nit de Halloween, en comptes de parlar de la castanyada, que se surti a demanar caramels i llençar ous en comptes de menjar panellets i passar-ho bé amb la família.

El que més em molesta d'això és que s'aprofiti per fer gamberrades utilitzant l'excusa de que és festa.

Potser hi han moltes opinions que contrastin, i sent sincer, també se m'ha arribat a ficar al cap això i de vegades dic Halloween en comptes de La Castanyada, però segueixo pensant que estem a Catalunya i hem d'acceptar costums i festes estrangeres, sí d'acord, però sempre hi seran per sobre les d'aquí, al menys per a mi.

En conclusió, opino que ser una societat oberta que accepta costums estrangers està molt bé, per no dir pas perfecte, però no hem de deixar que aboleixin les nostres.

Jo em quedo amb la Castanyada, quina és la opinió dels meus lectors?