Nervis, tensió i una mica de satisfacció.

Hola a tots.
Amb aquest post el que vull és comentar el dia de dijous, i crec que tots els meus lectors sabran a què em refereixo: l'examen d'informàtica.
Mare meva, com ho vaig passar! A l'entrar al moodle i veure allò de respondre al qüestionari només pensava en donar-li i fer l'examen, tenia unes ganes increïbles.
Quan m'ho vaig mirar millor, i vaig pensar que hi havien 15 minuts i a sobre en Nico ens deixava mirar els apunts ja vaig pensar que no podia ser tot tant fàcil.
Encara no m'ho havia preparat tot, estava obrint el gmail i diverses pàgines quan en Nico va vindre i, pum! va donar-li a començar l'examen!
En aquell moment si que estava nerviós! vaig acabar de obrir-ho tot i el vaig començar. Aquells 15 minuts se'm van passar volant, com si es tractés de 5, a sobre, aquell compte enrere feia que veièssis el temps que quedava i no ajudava força a calmar-se.
10, 9, 8, 7, 6, 5, 4, 3, 2, 1... just en aquell moment vaig escriure la meva última frase; uff, pèls pels!
En Nico va repassar que tot estigués bé i va adonar-se'n de que no hi havia cap resposta: ningú va clicar a Desa i envia!

Lamentablement vam haver de repetir l'examen, i per més colmo, amb 12 minuts únicament!
A l'acabar, em sentia més segur, més bé: tenia el pensament de que ho havia fet força bé (s'haurà de comprovar).
Vam parlar una mica i va sonar el timbre que marcava el final d'aquella emocionant i tensa classe, era hora d'anar cap a l'aula de tecnologia!