diumenge, 6 de desembre de 2009

Sant Nicolau

Avui, 6 de desembre, Sant Nicolau, àlies Saint Nicklaus, àlies Santa Claus (sí, sí, l'autèntic, tots tres som el mateix) us convido a celebrar el dia del meu sant a la manera en què jo celebrava el començament de l'època nadalenca: donant llaminadures als nens i nenes dels orfenats de la meva ciutat. La veritat és que em va costar convèncer els directors que una nit apaguessin la llar de foc per a que jo hi pogués llençar els caramels per la xemeneia. Mira com són els infants que hi van posar allò que tenien a l'abast per a què no toquessin terra i així van penjar mitjons (com més grans, millor) i poder tenir més caramels.

Per tant, avui, 6 de desembre, Sant Nicolau (Santa Claus) us demanaria que, com a mínim gaudiu dels més petits de la casa i, a més, us comunico que he demanat un permís especial de l'associació de dentistes, però només per avui, per a que els nois i noies puguin menjar caramels i llaminadures bones, res de "xuxes" de plàstic.

El meu amic el Tió m'ha dit que us anunciï la seva arribada ben aviat i que li tingueu preparat un bon coixí i una bona manta, que ja fa fred i té una anys a sobre.

Quina sort que tenen els nens i nenes de Catalunya. Pocs països al món disposen d'aquestes tradicions familiars tan seguides: les llaminadures de Sant Nicolau, els torrons del dia de Nadal del Tió (sí, sí, només els torrons o us penseu que un tros de fusta pot cagar un regal de plàstic embolicat en plàstic i paper), i els Reis de l'Orient que trenquen la guardiola i fan uns regals...

Apa doncs, que tingueu una feliç diada en companyia dels petits (o dels grans que també són petits).

Feliç Sant Nicolau !

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada