dilluns, 18 de gener de 2010

L'amor no es compra amb diners!


Doncs ara jo aportaré la meva opinió aquest
I penso que a tothom encara li fa gràcia rebre alguna coseta pel dia de reis, tot i que encara que penso que aquesta edat ja gairebé ningú demana res, o demana una cosa bastant important pero res més. Ilusió si que en , o almenys a , però aquests últims anys mai he obert els regals el dia dels reis,
sempre un o dos dies avans,però,sempre hem fan un detall que no se el que és i hem fa molta ilusió obrir-l'ho encara que no sigui res, un collaret, un pijama ...
Aquest es el meu punt de vista,el que he pogut observar també de la gent que m'envolta.

CONSUMISME? Doncs jo pensó que a la nostre edat no. Quan un és petit doncs si,la meva germana petita doncs a tingut moltes joguines noves, en canvi jo un portatil
i res més, per part del meus pares, i la meva germana gran li han pagat el carnet.
No penso que hi hagi consumisme la veritat.

Una abraçada és un regal?... Aquesta pregunta es molt interessant. La meva opinió és la seguent: No penso que una abraçada sigui un regal, depenent a qui se la
doni. Una abraçada és un fet d'estimació, el qual jo, dia a dia el faig. I no crec que hi estigui regalan jo res als meus pares, sino, agraint-lis el fet d'estar
dia a dia amb mi, de preocupar-se, d'ajudar-me, es a dir, de tot el que fan per mi. Tampoc penso que un regal tingui que ser alguna cosa material per ser un regal.
No cal, a casa meva de regal han portat que la meva tieta es recuperi de la seva malaltia, i és el regal més gran que em pogut rebre, és el regal que més ilusió m'ha
fet. En canvi, alomillor algú que es trobi sol, probablement una abraçada li farà major ilusió que una joguina. Aquesta és la meva opinió.

I per acabar, parlaré una mica del títol. L'amor no es compra amb diners, aixó venia referit pels regals. Hi han coses que no es poden comprar, i aquestes coses

són les més importants. Estimar i ser estimats és una sensació meravellosa, sentir que t'estimen et fa ser més fort, saber que tens una persona al teu costat la qual
saps que t'estima i t'ajudarà en tot el que necessitis et fa ser feliç. I aixó ningú ho podrà comprar. A vegades em paro a pensar i crec que segurament serem molt més

feliços gent normal com nosaltres, que no aquesta gent que te tants diners. Aquesta gent no sap el que es un esforç per algú, perque tot ho poder comprar. No sabran
mai agreïr res... Doncs res, paro de parlar perque no acabaria mai.



Fins aviat bítacoles!

1 comentari:

  1. Ho pots fer millor Cheyenne, t'has de concentrar una mica més.
    En primer lloc l'estil havia de ser periodístic i, per tant, comentaris com "Jo penso que" o "paro de parlar" no toquen.
    En quant les faltes d'ortografia només cal veure el color vermell i blau de les correccions. N'hi ha de greus com el "tenir que", els "perquè" o l'"alomillor". Et recomano que utilitzis el corrector propi de la bitàcola o fer un simple copiar i enganxar per comprovar a OpenOffice l'ortografia del text. És molt simple.
    En quant el contingut vull dir-te que no hi puc estar més d'acord amb les teves opinions. Els regals també depenen del lloc i de les circumstàncies així com de les experiències viscudes. Tot i que, ben pensat, una abraçada sí que pot ser un regal. Pot ser un regal d'amor, de demostrar que estic amb tu i que he pensat amb tu, de donar-te el meu suport...
    Ànims que segur ho pots fer millor.

    Nota: 3/20

    ResponElimina