diumenge, 14 de març de 2010

Espolsar-te i donar un pas endavant.


M' encanta aquesta frase: La vida et llençarà terra, tot tipus de terra, al damunt…
i per sortir de tots el problemes has d'espolsar-te i donar un pas cap endavant.
A la vida hi ha moments molt dolents dels que costa molt sortit, però poc a poc tots ho podem aconseguir. Hi haurà a gent que li costi més i altres de menys però tots amb una mica de gana ho aconseguim. Quan som més petits fem d'una cosa petita una cosa molt gran. A mida que ens anem fent grans, ens adonem que hi han problemes de veritat, problemes que et faran molt de mal, coses que no podràs evitar, coses que et poden passar a tu o als del teu voltant, pensaràs que mai podràs sortir d' allà, però amb esforç ho podem aconseguir. Jo, al llarg de la meva vida m'he pogut adonar d' això. Fa temps donava molta importància quan el noi que estimava no m'estimava, quan m'enfadava amb alguna amiga per alguna xorrada, quan la meva mare em castigava... Poc a poc m'anava adonant que no calia donar tanta importància aquestes coses, que si aquell no m'estimava que un altre ho faria, que si alguna amiga s'enfadava per una xorrada, no era una amiga de veritat, que un càstig no era la fi... Cada cop donava menys importància aquelles coses, fins fa dos anys quan em van venir els problemes de veritat, quan veus que algú de la teva família està malalt si que et sents malament, amb molta ràbia perquè saps que no pots fer res per que no estigui malalt, però pots fer molt més estan al seu costat, donant-li ànims, fent-li riure, fent coses dia a dia, coses petites que a la llarga hauràs fet coses molt grans. Un mateix és sent millor, però quan veu que un està malalt, l'altre també, l'altre marxa i tot s'ajunta ja un es torna boix. Jo pensava que no podria seguir, que era incapaç de fer-ne res, després quan em sentia amb més forces pensava que res era impossible per mi, però finalment al veure tants problemes alguns si que eren impossibles i vaig passar a pensar que alguns podria resoldré i alguns no, però almenys ho hauria intentat. Però com ja e dit, poc a poc i amb paciència i esperança tot es pot arreglar. Hem de ser més optimistes, com ja diu la frase, la vida et portarà molts problemes, uns més petits que d'altres, en cadascun d'ells haurem de donar un pas endavant i sortir.


La vida ens donarà molts problemes per resoldre i el fet de ser feliç no està relacionat amb que hi hagi problemes o no, sinó amb la manera amb que els afrontem. No em de mirar els problemes com alguna cosa impossible, és millor mirar-ho com una oportunitat per superar-te. Els problemes es podem solucionar de dues maneres, o trobant una solució o potser ho has d'ignorar. Has de ser capaç de saber quina has d'escollir i donant un pas endavant o aconseguiràs.

Un camí amb moltes opcions

Aixó és la vida: un gran camí amb milers i milers de bifurcacions però un únic final que tots coneixem, la mort.

Com a persones que som, dotades de raó i sentit, podem escollir per on anar: podem continuar sempre recte, no mirar cap a altre banda i portar una vida lineal i aburrida. Però som éssers humans, i la intriga ens pot. Què hi pot haver, darrere aquest camí? Què pot passar si giro per aquí, en comptes de continuar recte?
Aquestes preguntes reflecteixen el nostre dia a dia, i cada camí representa una de totes les opcions que tenim però com tothom sap, aquestes opcions no sempre són bones.
Potser en una d'aquestes bifurcacions arribem a una trampa, una trampa que ens enfonsa, que ens llença a sobre un munt de sorra, que vol fer que el nostre camí acabi allà..
En aquell moment nomès dues coses poden passar pel teu cap: "Per què continuar. No puc fer res, prefereixo quedar-me aquí i que tot acabi.." o bé "No! Això no pot acabar així! He d'espolsar-me tota aquesta sorra i continuar, no m'he de rendir!"
A la vida podem trobar-nos amb moments meravellosos, moments irrepetibles, moments de por i inquietud, moments.
Davant aquests moments tindrem un munt d'opcions per davant, però sempre les hem de prendre totes amb una idea al cap: davant un problema, no deixis que la por o la confusió s'apoderin de tu. Analaitza-ho tot, rummia una mica sobre el que pot ser millor i endavant, llença't a sobre d'aquest munt de sorra i demostra que res pot amb tu!

Espolsa't la sorra

Aquesta presentació reflecteix una situació que es dóna constantment en la nostra vida. 

Moltes vegades tenim problemes i ens enfonsem en comptes de lluitar contra aquests. La vida mateixa ens llença terra a sobre i nosaltres deixem que ens cobreixi. No pensem en que ens queda tota una vida per viure ni en que ja s'aniran els problemes al llarg del temps. No podem capficar-nos en que hem fet una cosa malament i oblidar tota la resta. 

A mi, personalment, m'ha passat i em passa moltes vegades això, però m'agradaria canviar-ho i ser més optimista. Moltes vegades em diuen que intento ser molt perfeccionista i que no ho puc ser. Jo no em dono compte, però potser és veritat. No puc fer-ho tot bé, ja que tots tenim les nostres virtuts i els nostres defectes els quals ens ajudaran a realitzar les coses de millor o pitjor manera. El que sí que veig, és que m'enfonso sota la sorra per qualsevol cosa en comptes d'intentar sortir-hi sigui més o menys fàcil.

Després de tot això, aquesta presentació em fa pensar que he de seguir lluitant per  tot; per qualsevol adversitat que se'm presenti pel davant. I si no puc solucionar-ho, doncs hauré de continuar intentant el que vull aconseguir o deixar-ho, però això sí, sabent que ho he intentat i que si no he pogut és perquè no hi ha manera.

Espolsa't i espolsa't



En aquesta vida un se'n portarà un munt de cops, però de cada cop pots extreure una lliçó i així el pròxim cop saber enfrontar-te a aquella situació. Mai et pots rendir a la primera de canvi i molt menys perdre l'esperança.

Aquesta presentació m'ha recordat a una canço de TAXI, què es diu "tu oportunidad" que es basa en que mai et pots rendir. Encara que la vida no sempre és justa i bonica, cal aprofitar-la, ja que també té moments preciosos i inoblidables. Cal recordar sempre que, encara que hi hagi foscor, també existeix la llum i un camí per a arribar a ella són les amistats. Aproxima't sempre a tot allò que pugui ajudar-te a avançar i a no estancar-te, però aprèn també a caminar sol, ja que darrere de tot el que t’envolta estàs tu mateix. Facis el que facis no t'enorgullegis ni et critiquis massa, ja que també és important proposar-te uns reptes i arribar a ells.


Mai deixis que ningú digui que ets incapaç de fer alguna cosa. Si tens un somni l’has de conservar i si vols alguna cosa, només cal que surtis a buscar-la, has de confiar en tu i deixar-te portar pel que sents. De res serveix enganyar al cor i als teus sentiments. No deixis mai de caminar, es el teu valor que neix gràcies a la constància. No hi ha res impossible per qui sap esperar, no importa si t’has caigut, et tornes a aixecar ja que de vida només en tenim una i l'hem d'aprofitar al màxim!!

Sorres movedisses, COMPTE!

Espolsa’ t… Aquesta presentació m’ha recordat a un acudit:
Això es un burro que cau a un pou, i el fill del granger li diu al pare: “Pare! Pare! Que el burro s’ ha caigut al pou!” A lo que el pare respon: “Doncs llença-li menjar, que aigua segur que té!”.
Era broma, i a sobre es molt dolent...
És una faula que tot i la seva senzillesa et transmet una lliçó del que és l’ optimisme, i a més d’ una manera molt profunda. M’ha encantat la manera de representar el “treu-te els problemes de a sobre” amb el fet de que el burro s’ espolsés la terra que li llençaven a sobre i la utilitzés per pujar cap a fora. Això és el què hauríem de fer tots, i sobre tot, oblidar-nos de l’odi. El burro, tot i saber que el seu amo el dona per mort, segueix amb l’ esperança de sortir i quan ho fa, no s’ enfada amb l’ amo. Una altre cosa que també hauríem de fer i crec que poquíssimes persones fan...
Suposo que sí, he viscut situacions semblants... Sempre m’he estimat més evitar els problemes, i si els he tingut, sempre he intentat no fer-ne cas ni capficar-me. Però sóc humà, i no sempre aconsegueixo el que vull, i per desgràcia, a vegades m’és impossible evitar els problemes, m’ hi capfico massa, fins el punt de que el veritable problema el tinc jo amb, valgui la redundància, el problema. Hem de viure i ser feliços, cap problema ens ha de fer patir.
Carpe diem, “Paz y prosperidad”, Hakuna Matata i pau i amor! Visca la vida!
La vida és massa curta com per perdre el temps en els problemes. Hem de viure-la al màxim, i més nosaltres companys. Som joves i estem en el moment de la vida de gaudir al cent per cent!
Hem de buscar motius per somriure i agafar la sorra que tenim per sobre nostre i deixar-la per sota. Hem de pujar sempre, en tot moment, i mai deixar que ens ensorrin. Busqueu-ne els que vulgueu, però somrigueu! Escolteu música, mireu pel·lícules, sortiu al carrer, de festa, el que vulgueu. Però mai deixeu que la sorra us privi de veure la llum del matí!
Per cert, aquesta vegada SI; he utilitzat el corrector. M’ he espolsat del problema que era. Bona nit i força barça! (A veure que tal el Madrid, que avui juga a Castilla y Lyon... Ahá, ahá)

Espolsa't

L'actitud de l'ase davant de la seva fi, és la de deixar-se vèncer per la por en els primers moments, però seguidament pensar fredament en la situació i lluitar per allunyar-se de la mort. Una actitud de superació personal davant els moments més difícils de la vida és una actitud reflexa, una resposta secundària que ve directament relacionada amb la por que s'ha sofert en els primers instants quan es temia per la pròpia vida.
Per superar una adversitat cal tenir una ment freda en moments de màxima tensió i cal saber-se controlar per no acabar malament, en canvi, si davant s'una adversitat ens deixem dominar pel pànic, s'ha acabat.
Davant de totes les adversitats que ens ha de presentar la vida, la d'enfrontar-se directament amb la mort és la més dura que se'ns pot presentar, en canvi altres adversitats que sen's presentin dia a dia tindran repercussions, però en cap cas vitals.
El valor que s'ha de tenir per enfrontar-se a les adversitats l'hem d'anar aprenent dia a dia i posar-lo en pràctica davant de totes les proves que la vida ens presenti, així podrem arribar a ser com l'ase i arribar a sortir del pou.
Aquesta presentació és la vida mateixa.
La història del burro al principi de veure-la m’ha semblat injusta i cruel. Pensar que això està passant cada dia en persones indefenses em produeix llàstima i ràbia .
Per això penso que quan algú està caient cal oferir-li la mà per ajudar-lo a sortir d’aquell problema i no enfonsar-lo més.


En tot el món hi ha gent que et llençarà terra però sempre has de ser fort enfront a tots el problemes que et poden venir. sempre et marques un objectiu per poder superar-te a tu mateix arribaràs més lluny que no fas res.
Si una persona és forta i lluitadora per molta terra que et fiquen a sobre sempre trauràs el cap i podràs seguir endavant.

De vegades la vida sembla un pou però tens força de voluntat i persones que t'ofereixin la mà podràs aconseguir veure la llum al final.

Les sis regles de la vida es podrien complir totes, sempre i quan actuant com tu ets i no intentar tapar el pou a ningú.

dissabte, 13 de març de 2010

En aquesta presentació surt una situació on no t'esperes el final. Quan ho vaig veure em va fer sentir malament i vaig començar a pensar sobre totes les situacions on jo vaig deixar que la sorra em cobris.

Envejo al burro pel seu entusiasme per voler viure. Per què, encara que és vell i el seu amo la rebutjat, ell continua volent viure.

En moltes ocasions les persones voldríem que la terra ens cobris, sense pensar que el pitjor que pot passar és morir.

Hi ha moments on ho podem passar realment malament, però el nostre error és en capficar- nos en aquest problema i deixem de banda els moments que podríem viure si superem el problema i els moments que hem viscut abanç del problema. No pensem que hi ha persones que ho donarien tot per nosaltres, quan fem això ens convertim en persones egoistes. Hauríem de pensar que tenim sort, encara els problemes que podem tenir, de viure, com ho fa el burro.

Penso que l'amo no ha confiat lo suficient en el burro, això també passa a la vida real i per això hi ha persones que cada dia es superen a elles mateixes i sorprenen a altres com ho fa el burro. Aquestes persones són les persones que arriben a triomfar. Són persones que mereixen tota la meva admiració.

dijous, 11 de març de 2010

Espolsa't


Aquest història dona a reflectir, que tot el món a de sortir endavant davant de qualsevol problema, i mai, donar-se per vençut. Moltes vegades a mi em passa això, que m'enfonso perquè alguna cosa no m'ha sortit bé o l'he fet malament i m'he donat compte que davant qualsevol problema o complicació has de tirar endavant amb la vida i gaudir-la que és molt curta. Per exemple, quan jugo a futbol i estic en un partit, a vegades hem surten malament algunes coses com una jugada, una passada, un tir a porteria... M'enfonso i no faig res a la resta del partit, però ara m'he donat compte que si faig malament alguna cosa o no hem surt bé, tinc que intentar millorar i fer-ho millor a la pròxima, i si no hem surt bé altra vegada, ho intento fins que hem surt bé i mai hem dono per vençut.
El pagès com ja no vol al burro, no fa res per treure-ho, però el burro com que li tiren més coses a sobre per enfonsar-ho més en la misèria, ell no es dona per vençut i tira endavant per sobreviure. Crec que la gent ha de tirar sempre endavant i fer-se fort en front a les complicacions de la vida i sobretot viure-la sense cap preocupació i amb molta energia.