Wish You Were Here - Pink Floyd

Així que, així que creus que pots distingir el paradís de l'infern, cels blaus del dolor.
Pots distingir un camp verd d'un fred rail d'acer?
Un somriure d'un compliment? Creus que pots distingir?

I Van Aconseguir transformar els teus herois per fantasmes?
Cendres calentes per arbres? Aire calent per brisa refrescant? Confort fred per canvi?
I canviaries participar en part de la guerra per un paper principal en una gàbia?
Com desitjaria, Com desitjaria que estiguessis aquí.

Som solament dues ànimes perdudes, nedant en una peixera, any rere any.
Corrent sobre el mateix vell sòl.
Què hem trobat? Els mateixos velles pors.
Tant de bo estiguessis aquí

Wish you were here - Pink Floyd


Encara no havia participat al blog de forma voluntaria, i fins fa cinc minuts, sincerament no tenia cap intenció de fer-ho.
Però les opinions estan en constant canvi, això ja se sap.
I suposo que les circunstàncies m'han fet escriure, no sé perqué.
Suposo que per "lliurarme" d' alguna cosa.

Podriem dir, que en aquesta época tardor-hivern d' aquest any, em trobo en un moment estrany de la meva vida.
Començen a aparéixer les primeres decisions importants, escollir entre unes coses o altres i intentar començar a encaminar-me cap a la feliçitat.
En aquestes dues setmanes, una amanida d'emocions han regnat al meu cap, canvis inesperats, coses que donava per perdudes han ressorgit de les seves cendres.
I durant un moment, durant un dia, vaig estar a punt de tocar amb la punta dels dits el cel.
Però res és per sempre, i la meva satisfacció va quedar a només un dia de la meva vida.
Potser m'hauria de sentir orgullós i satisfet almenys. Però la meva naturalesa humana no permet que això m' ompli tant com m' agradaria.
En fi, potser no li veieu massa relació amb la cançó de Pink Floyd que he copiat (Traduida de l'anglés) pero per a mi la té.
Bueno, no ho llegiu si no voleu, aquí ningú obliga a ningú a fer res.
Tampoc m' importa si heu entés alguna cosa.
M'he quedat més tranquil, necessitava escriure i quedarme més lleuger.
Ens veiem!

Ojalá estuvieras aquí

Sang sense fetge

El dissabte vaig anar a donar sang al CAP de Piera. Sempre és un acte que m'agrada fer. Em reconforta. Segurament sóc egoista però he de confessar que quasi ho faig més per mi que no pas pels altres. Psicològicament em senta prou bé.

En arribar i a l'hora de prendre les dades, com sempre, se'm va acudir preguntar quantes donacions duia enregistrades a l'ordinador del Banc de Sang. M'ho van estar mirant i m'anunciaren que en tenia vint-i-quatre de censades. Per tant, aquella era la meva donació número vint-i-cinc. Tot un orgull. Encara em trobo millor.

Per celebrar-ho vaig tenir el primer inconvenient en vint-i-cinc donacions: un coàgul va taponar la xeringa i m'ha fet un blau interessant. Ara que havia aprés que el truc per a que no te'n surtin és apretar fort cinc minuts (funciona), dissabte la vàrem liar grossa. No sabia (és lògic però no m'ho havia plantejat mai) que les agulles porten anticoagulant però que així i tot, a voltes, fallen. Res tu. Canvi de braç i s'ha acabat el problema. Ara ja sé més coses de les donacions. I em trobo molt bé, tant per dins com per fora (tot i la foto).

Proper objectiu: evident, les cinquanta (i no rebre'n cap).

El partit del cap de setmana

Hola a tots
Doncs aquesta setmana la veritat és que no m'està anant molt malament. Per què per començar, el diumenge passat vam jugar un partit a Santa Margarida de Montbui, contra el sant Mauro, què vam empatar a 2 en l'últim minut. El partit va començar prou bé, ja que ens vam posar per davant al marcador per un gol de falta que el vaig picar jo, però l'eufória ens va durar ven poc, per què al cap de 15 minuts ens van marcar ells amb una jugada que un noi se'n va anar per la banda i va fer el "pase de la mort", cap enrere i el nostre defensa no es va poder avançar-se per tallar la pilota i llavors van marcar. Ens vam anar al descans fent un bon joc al camp, amb un empat amb un dels equips que lluita per els llocs d'ascens.
Vam sortir a la segona part ben motivats, però el nostre central, per treure una falta sense que hagués pitat l'àrbitre abans li va treure la targeta groga, i poc després, al fer una falta a un rival, va rebre la segona amonestació i el van fotre fora. Jugant amb 10 ens van marcar un gol de còrner, ja que el jugador que cubria el segon pal, el Jose, es va quedar i va trencar el fora de joc. Aleshores després del gol, i a falta de 10 minuts per el final, es vam motivar ens ho vam creure, hi tan que ens ho vam creure. Teníem un munt d'oportunitats per empatar, però no hi havia manera, fins que ens van fer una falta al mitg camp, i el nostre porter, en Júlio, la va picar i la va penjar al punt de penal, vaig saltar amb totes les meves forçes, només mirava la pilota, mentra volava pensava que els punys del porter rival em vindrien a la cara, però no, vaig saltar complétament sol i vaig pentinar la pilota, el porter es va despistar i GOL, GOOOOOOOOOOOL... Quins moments d'eufòria, va ser impressionant, els del san Mauro es van quedar sense paraules, ja que tot això només amb l'últim minut, impressionant, inolvidable.
Els minuts restants, que era 2 o 3, vam jugar més a la defensiva, ja que el punt ens venia de perla per adalantar a 4 equips.
Desprès de fer un partit com el que vam fer a Santa Margarida de Montbui, com creus que m'aniria la setmana? de "conya"
Que vaigi bé.