Més enllà del compromís ortogràfic.

El que era una simple feina per valorar la utilització del corrector ortogràfic ha esdevingut un pou d'idees molt interessants al voltant de tot allò que significa la paraula compromís per als nostres joves.

El primer que sobta és la clara diferenciació que aprecien entre els compromisos interns (els propis de cadascú) amb els externs (els que afecten la resta de persones). Tot i que, a voltes, la separació no és tanta, distingeixen clarament l'una de l'altra.

També, val a dir, donen més importància als externs que als interns i això, fins a un cert punt, cal considerar-ho normal. És, en aquestes edats, quan s'està més depenent del que diguin els altres, quan es viu més del "que diran" i no tant del "com sóc". El que potser no era tant previsible és la contundència d'aquesta responsabilitat i com l'àmplia majoria d'ells relaciona el compromís amb els altres (encara que només sigui en quedar a una hora determinada) amb la possibilitat de minva de les seves amistats. Conclusió sorprenent si les explicacions són sinceres.

Per concloure, i tot i que alguns ho han apuntat, no hi ha massa intervencions al voltant de la idea del compromís com a acte intern per excel·lència de la persona i de la pèrdua de la pròpia credibilitat en cas d'incompliment de la paraula donada. És a dir, si es falla és un problema perquè afecta el nostre personatge extern del qual vivim socialment però no s'arriba a pensar amb les conseqüències psicològiques internes ja que d'aquestes no es creu que se'n disposi o no són importants.

En definitiva, els dubtes i avatars propis de la joventut han quedat reflectits en un exercici purament tècnic que ha esdevingut del tot psicològic.

És important un compromís?

Avui dia ja no s'hi pensa tant en el compromís ja que la meitat de la gent d'avui dia no sabem que és concretament i per aquest motiu no hi pensem. Jo personalment penso que els compromisos són importants ja que es una mostra de responsabilitat,però hi ha gent que no els hi dona gaire importància. D'alguna manera tots tenim compromisos i els més comuns amb els pares. Jo tinc compromisos amb els meus pares i encara que no m'agrada tenir-los em vaig comprometre a complir-los. El compromís al que dono mes importància és el de baixar el gos per la tarda i per la nit. Quan em van comprar el gos fa dos anys em vaig comprometre a passejar-lo,a cuidar-lo,netejar-lo...Pot ser que no sigui un compromís important per a la majoria de gent però ami sincerament no m'influeix gaire,es a dir, ho faig i no em sembla que estigui perdent el temps ja que guanyo ljavascript:void(0)a felicitat del meu gos i això es un plaer. No sé com es pactava un compromís a les èpoques antigues,però no crec que sigui gaire diferent d'ara ja que el significat és el mateix,és a dir,no hi ha gaire diferencia entre una època i una altra si el significat d'aquesta cosa no canvia.

Compromís: més que una simple paraula

Potser no ho sabem, però tenim un munt de compromisos.
Un "Sí sí, demà t'ajudo" o potser un "Et juro que si ho faré" ja ens estan comprometent a alguna cosa. Segurament cada dos per tres afegim un altre compromís a la nostre interminable llista de compromisos però, n'hi fem cas? Fem cas a tot al que ens comprometem? Quin valor tenen els nostres compromisos? Ho diem de cor?

Crec que avui dia podem situar els compromisos en dos extrems molt diferenciats: la gent que, o valora moltíssim els compromisos i, valgui la redundància, es compromet a complir-los i la gent que té un munt de compromisos dels quals ni se'n recorda ni ho vol fer, gent que no els hi dóna cap valor, sinó que els fan potser per quedar bé.

Podem tenir compromisos amb nosaltres mateixos, proposant-nos treure millors notes, anar al gimnàs, etc., o tenir compromisos amb altres persones. També podem tenir compromisos una mica més abstractes amb la nostra Terra, com ara el compromís de ser més solidari amb ella, cuidar-la i agrair tot el que ens dóna.

Sigui com sigui, els compromisos han perdut molt del valor que abans tenien. Al passat era com si fer un compromís lligués la teva ànima a ell i que si no el complies, la podries perdre. Abans compromís era sinònim de sacrifici, d'honestedat i de satisfacció, satisfacció per haver-lo complit i sentir-te lliure.

Hem de vigilar i pensar abans de comprometre'ns amb alguna cosa. Jo em comprometo a viure la meva vida, amb la gent que m'estimo i de la manera que vull, trobo que aquest és el compromís més gran que es pot fer un mateix.

Fem-ho tots, comprometem-nos a viure com vulguem!

Compromís... una paraula molt forta

A casa meva, des de ben petit m'han ensenyat a tenir un compromís amb la família. També m'han ensenyat a tenir un compromís al treball i als estudis, però sobretot a tenir un compromís amb els teus amic i amb els que t'envolten.
El compromís és molt important, ja que si no tens unes feines per fer, unes ordres que complir o unes obligacions dia a dia de gran no arribaries a ser una persona responsable.
Jo tinc molts compromisos, per exemple a casa tinc unes obligacions a fer com recollir-me l'habitació, fer-me el llit, fer les gosses, posar la taula...
Un exemple molt clar de compromís és que ami em donaven una gossa i el meu pare en principi no volia per que pensava que ell seria el que acabaria netejant les "caquetes" i també posant-li menjar i aigua. El meu pare em va fer prometre que jo seria el que faria aquestes tasques i llavors li vaig dir que sí, que em comprometria a posar-li de menjar tots els dies i de netejar-les.
Dia a dia s'han de fer tot el que et compromets, perquè si un dia promets alguna cosa i no la compleixes, ja quedes malament i fas pensar que ets una persona molt poc responsable i no tens compromís per a ningú.

El compromis avui dia

Avui dia no hi ha tant compromis com avans llaura el mnostre unic comproms el mes important és el qual tenim amb els nostres parells que és estudiar.També tenim algun compromis amb els amics... tambe la gent avu dia la gent passa bastant del compromis per exemple el compromis a l'hora de casar-es avu dia ixo s'aquesta perdent una mica.El compromis en l'adolescència no és massa important per que no tnim ningun compromis per que a vegades pot anar-hi el compromis lligat amb la responasabilitat i en l'adolescència no tenim massa responsavilitat.

Compromís

El fet de comprometre't sigui amb una persona, una ideologia, una feina o un sentiment és equivalent a prometre alguna cosa amb allò o amb qui et compromets.

Un compromís és tan fort com la voluntat de la persona qui el fa; si una persona trenca les promeses i els juraments que fa serà una persona que no podrà comprometre's seriosament amb res ni amb ningú, no obstant hi ha molta gent que tria aquesta actitud com a mode de viure, sense lligams amb res ni amb ningú per sentir-se més lliures i feliços, en canvi hi ha persones que necessiten tenir compromisos, sigui amb una parella, amb una feina o amb un grup polític, han de tenir lligams que facin que estiguin units a alguna causa i així fa que se sentin complets i satisfets.
Actualment no es dóna gaire valor a la paraula ni tampoc als compromisos ja que la gent jove no hi està acostumada per culpa de la societat en la que vivim, on les coses són d'avui per demà, on no es valora la paciència ni el temps per aconseguir les coses, ni tan sols l'esforç que es fa per mantenir una promesa a qualsevol preu.
El compromís que pots tenir amb alguna persona pot ser d'amor, de fidelitat, de respecte... si parlem d'altres àmbits podríem parlar de l'obediència, la lleialtat, la professionalitat etc...

Per tant, avui dia la gent jove sol tenir compromisos amb els estudis, amb ells mateixos pel fet d'esforçar-se en aconseguir unes metes en la seva vida, comprometent-se al màxim amb allò que estan fent o desitgen fer algun dia.
També es tenen compromisos amb la parella que poden ser de fidelitat, d'amor, de conveniència, etc. i amb la família de comprensió, d'afecte, de generositat...

Ara, els compromisos no són com abans, on el fet de trencar-ne un podria fer-te perdre l'honor, la credibilitat i fins i tot la vida. Ara es pren tot més a la lleugera treient importància a segons quines coses que l'haurien de tenir, perquè al cap i ha la fi si una persona no té paraula, què li queda?

El compromís és més que una promesa.

Compromís és una paraula donada a un altra persona que has de mantenir en línia, l'has de realitzar o has de tenir presencia d'això. El compromís es allò que supera la promesa, ser fidel al compromís es construir una personalitat digna de confiança.
Quan et compromets amb algú cal que sàpigues les seves conseqüències. Per algunes persones el compromís no té cap importància però per a unes altres, quan algú es compromet i desprès no té constància d'allò al que s'ha compromès s'entristeix.

Tota persona es sotmesa algun comprimís en sa vida, el compromís més important es quan et compromets a estar amb alguna persona, a mantenir un relació i quan et compromets a ser pare o mare. Quan una persona manté una relació amb una altre, normalment s'ha compromès a estar amb ella, a compartit part de la seva vida junt a ella, a no fer-li mal a estimar-la, etc.. Quan algú es compromet a ser pare o mare s'està comprometent a fer-se càrrec d'algú, a compartir part del seu temps amb ell, jugant, ensenyant-lo, a cuidar-lo a estimar-lo...

El compromís no ha de ser una càrrega, tota persona que es compromet alguna cosa es perquè ho vol així, es una persona generosa, buscant de donar mes afecte als demès, més esforç, més benestar, etc.

Resumint, el compromís és posar en joc les nostres capacitats per assolir allò que se'ns a confiat i nosaltres em acceptat. Una persona compromesa és aquella que compleix amb les seves obligacions. Un compromís és més qua una promesa, és donar resultat allò al que al que vas acceptar.

Els compromisos a la vida

Per amí compromís són una sèrie d'obligacions que tinc que complir dia rere dia, ja que moltes vegades si no els compleixo la vida m'anirà malament. Per exemple, tinc el compromís de fer cas als meus pares, tinc el compromís d'anar a l'escola, d'estudiar, de respectar a la gent... Jo crec que totes les persones tenen compromisos a la vida i que moltes vegades no compleixen. El compromís si que es un tema vigent avui dia, perquè molta gent com he dit abans tenen compromisos que han de complir. Com he dit abans jo si que tinc compromisos i crec que els compleixo, però a vegades no tant, com per exemple el de fer cas als meus pares, el de respectar a algunes persones... A vegades s'he m'oblida que tinc aquests compromisos tant importants. Crec que en èpoques antigues els compromisos eres més forts que avui dia, perquè si no els complies podies tenir càstigs físics i sobretot psicològics que les persones que els patien acabaven molt malament. Abans un compromís era complir una cosa molt forta o molt important i crec que ara si no compleixes algun compromís no et fan càstigs (a vegades els pares si), però no físics ni psicològics com abans.

En resum, un compromís es una cosa que has de complir en determinats àmbits i situacions que et farà ser una persona culta, responsable i respectuosa.

El compromís

Un compromís pot ser important depèn de la persona, hi ha persones que respecten tenir un compromís amb un altre, i d'altres que ni els compleixen.
Avui en dia la gent té molts compromisos i la majoria no fan ni la meitat del que diuen, la gent ja no es preocupa per res perquè si no ho fas, depèn del que sigui, tampoc tindràs ningun problema greu com fa molts anys que castigaven amb càstigs físics, psicològics o treballant al camp o a qualsevol altre lloc més del compte sense mirament.
Per a mi un compromís si que és una cosa important. Intento complir tots els que hem proposo o em proposen. Hi ha diversos compromisos, uns de més seriosos i altres de menys, per exemple, el compromís amb tu mateix, d'intentar proposar-te de treure millors notes, de no fer mai tard a classe, de no contestar de males maneres, etc, això podríem dir que és d'àmbit escolar, però hi ha de moltíssims més, algun compromís amb un altre persona com respectar-la en tot moment i no fer-li cap mal, sentimentalment ni de ningun altre tipus, també poden haver compromisos amb amics o familiars.
Però cada un és com és, encara que si tu no compleixes els compromisos ningú complirà els teus.

Els compromisos

Depèn de per a qui, un compromís és important o no, per exemple a mi particularment, els compromisos són importants i intento complir-los sempre, quan algú em deixa diners, per exemple, sempre (a no ser que me' n oblidi) als retorno o alhora d'estudiar, per molta mandra que em faci, acabo estudiant, encara que només siguin deu minuts, penso que com tinc el compromís d'estudiar ho he d'intentar per sentir que aquest compromís s'ha complert, encara que de vegades, no compleixo els meus compromisos, quan he d'anar algun lloc, si és amb les meves amigues, no em prenc això com un compromís i puc arribar tard, però en canvi si és una altra persona, amb menys confiança, llavors si que m'exigeixo arribar puntual.

Avui dia, a la nostra edat, els compromisos són mínims, perquè si no els compleixes, no et passa res greu, pot ser et castiguen, però això comparat amb l'època dels meus avis, no és res.

Els compromisos més importants són els compromisos interiors, els compromisos que et fas a tu mateix; el compromís de millorar com a persona, el compromís d'ajudar més als de mes, de no ser tan egoista i d'allunyar-te de la societat consumista, per exemple.

En una monarquia absoluta o en una dictadura, quan no fas el que et diu el cap suprem, i així doncs no compleixes un compromís, acabes mort.

Els compromisos al llarg del temps

Els compromisos avui dia són molt presents en tots els. Jo intento tenir la menor quantitat de compromisos possibles. No m'agrada comprometre molt a la gent en segons quins aspectes, perquè poden afectar-me o afectar a l'altra persona si no s’arriba a complir. Els meus tipus de compromisos, doncs, poden ser: socials, personals, compromisos amb els amics, en els estudis, etc. Alguns exemples de compromisos que jo tinc: si quedo amb algun company per fer un treball he d'assistir-hi, em comprometo o intento fer exercici de tant en tant, em comprometo a esforçar-me el màxim possible en els estudis, entre d'altres. Suposo que abans els compromisos, no serien molt diferents de com són ara, però pot ser depèn de amb qui els feies, si no els complies, et podien castigar o sotmetre't a condicions molt dures de treball.

En l’època del feudalisme i havia un compromís molt important del serf cap el senyor (vassallatge). En aquest pacte, el serf es comprometia a ser fidel al senyor i a servir-li en el que calgués, a canvi de rebre una protecció, un lloc on dormir en condicions i un conjunt de terres, armes i diners mínims.

En resum, els compromisos són molt importants en la vida, ja que es pot veure la responsabilitat de les persones amb sí mateixes o cap a unes altres.