dilluns, 15 de febrer de 2010

Més enllà del compromís ortogràfic.

El que era una simple feina per valorar la utilització del corrector ortogràfic ha esdevingut un pou d'idees molt interessants al voltant de tot allò que significa la paraula compromís per als nostres joves.


El primer que sobta és la clara diferenciació que aprecien entre els compromisos interns (els propis de cadascú) amb els externs (els que afecten la resta de persones). Tot i que, a voltes, la separació no és tanta, distingeixen clarament l'una de l'altra.


També, val a dir, donen més importància als externs que als interns i això, fins a un cert punt, cal considerar-ho normal. És, en aquestes edats, quan s'està més depenent del que diguin els altres, quan es viu més del "que diran" i no tant del "com sóc". El que potser no era tant previsible és la contundència d'aquesta responsabilitat i com l'àmplia majoria d'ells relaciona el compromís amb els altres (encara que només sigui en quedar a una hora determinada) amb la possibilitat de minva de les seves amistats. Conclusió sorprenent si les explicacions són sinceres.


Per concloure, i tot i que alguns ho han apuntat, no hi ha massa intervencions al voltant de la idea del compromís com a acte intern per excel·lència de la persona i de la pèrdua de la pròpia credibilitat en cas d'incompliment de la paraula donada. És a dir, si es falla és un problema perquè afecta el nostre personatge extern del qual vivim socialment però no s'arriba a pensar amb les conseqüències psicològiques internes ja que d'aquestes no es creu que se'n disposi o no són importants.


En definitiva, els dubtes i avatars propis de la joventut han quedat reflectits en un exercici purament tècnic que ha esdevingut del tot psicològic.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada