diumenge, 14 de març de 2010

Espolsar-te i donar un pas endavant.


M' encanta aquesta frase: La vida et llençarà terra, tot tipus de terra, al damunt…
i per sortir de tots el problemes has d'espolsar-te i donar un pas cap endavant.
A la vida hi ha moments molt dolents dels que costa molt sortit, però poc a poc tots ho podem aconseguir. Hi haurà a gent que li costi més i altres de menys però tots amb una mica de gana ho aconseguim. Quan som més petits fem d'una cosa petita una cosa molt gran. A mida que ens anem fent grans, ens adonem que hi han problemes de veritat, problemes que et faran molt de mal, coses que no podràs evitar, coses que et poden passar a tu o als del teu voltant, pensaràs que mai podràs sortir d' allà, però amb esforç ho podem aconseguir. Jo, al llarg de la meva vida m'he pogut adonar d' això. Fa temps donava molta importància quan el noi que estimava no m'estimava, quan m'enfadava amb alguna amiga per alguna xorrada, quan la meva mare em castigava... Poc a poc m'anava adonant que no calia donar tanta importància aquestes coses, que si aquell no m'estimava que un altre ho faria, que si alguna amiga s'enfadava per una xorrada, no era una amiga de veritat, que un càstig no era la fi... Cada cop donava menys importància aquelles coses, fins fa dos anys quan em van venir els problemes de veritat, quan veus que algú de la teva família està malalt si que et sents malament, amb molta ràbia perquè saps que no pots fer res per que no estigui malalt, però pots fer molt més estan al seu costat, donant-li ànims, fent-li riure, fent coses dia a dia, coses petites que a la llarga hauràs fet coses molt grans. Un mateix és sent millor, però quan veu que un està malalt, l'altre també, l'altre marxa i tot s'ajunta ja un es torna boix. Jo pensava que no podria seguir, que era incapaç de fer-ne res, després quan em sentia amb més forces pensava que res era impossible per mi, però finalment al veure tants problemes alguns si que eren impossibles i vaig passar a pensar que alguns podria resoldré i alguns no, però almenys ho hauria intentat. Però com ja e dit, poc a poc i amb paciència i esperança tot es pot arreglar. Hem de ser més optimistes, com ja diu la frase, la vida et portarà molts problemes, uns més petits que d'altres, en cadascun d'ells haurem de donar un pas endavant i sortir.


La vida ens donarà molts problemes per resoldre i el fet de ser feliç no està relacionat amb que hi hagi problemes o no, sinó amb la manera amb que els afrontem. No em de mirar els problemes com alguna cosa impossible, és millor mirar-ho com una oportunitat per superar-te. Els problemes es podem solucionar de dues maneres, o trobant una solució o potser ho has d'ignorar. Has de ser capaç de saber quina has d'escollir i donant un pas endavant o aconseguiràs.

Un camí amb moltes opcions

Aixó és la vida: un gran camí amb milers i milers de bifurcacions però un únic final que tots coneixem, la mort.

Com a persones que som, dotades de raó i sentit, podem escollir per on anar: podem continuar sempre recte, no mirar cap a altre banda i portar una vida lineal i aburrida. Però som éssers humans, i la intriga ens pot. Què hi pot haver, darrere aquest camí? Què pot passar si giro per aquí, en comptes de continuar recte?
Aquestes preguntes reflecteixen el nostre dia a dia, i cada camí representa una de totes les opcions que tenim però com tothom sap, aquestes opcions no sempre són bones.
Potser en una d'aquestes bifurcacions arribem a una trampa, una trampa que ens enfonsa, que ens llença a sobre un munt de sorra, que vol fer que el nostre camí acabi allà..
En aquell moment nomès dues coses poden passar pel teu cap: "Per què continuar. No puc fer res, prefereixo quedar-me aquí i que tot acabi.." o bé "No! Això no pot acabar així! He d'espolsar-me tota aquesta sorra i continuar, no m'he de rendir!"
A la vida podem trobar-nos amb moments meravellosos, moments irrepetibles, moments de por i inquietud, moments.
Davant aquests moments tindrem un munt d'opcions per davant, però sempre les hem de prendre totes amb una idea al cap: davant un problema, no deixis que la por o la confusió s'apoderin de tu. Analaitza-ho tot, rummia una mica sobre el que pot ser millor i endavant, llença't a sobre d'aquest munt de sorra i demostra que res pot amb tu!

Espolsa't la sorra

Aquesta presentació reflecteix una situació que es dóna constantment en la nostra vida. 

Moltes vegades tenim problemes i ens enfonsem en comptes de lluitar contra aquests. La vida mateixa ens llença terra a sobre i nosaltres deixem que ens cobreixi. No pensem en que ens queda tota una vida per viure ni en que ja s'aniran els problemes al llarg del temps. No podem capficar-nos en que hem fet una cosa malament i oblidar tota la resta. 

A mi, personalment, m'ha passat i em passa moltes vegades això, però m'agradaria canviar-ho i ser més optimista. Moltes vegades em diuen que intento ser molt perfeccionista i que no ho puc ser. Jo no em dono compte, però potser és veritat. No puc fer-ho tot bé, ja que tots tenim les nostres virtuts i els nostres defectes els quals ens ajudaran a realitzar les coses de millor o pitjor manera. El que sí que veig, és que m'enfonso sota la sorra per qualsevol cosa en comptes d'intentar sortir-hi sigui més o menys fàcil.

Després de tot això, aquesta presentació em fa pensar que he de seguir lluitant per  tot; per qualsevol adversitat que se'm presenti pel davant. I si no puc solucionar-ho, doncs hauré de continuar intentant el que vull aconseguir o deixar-ho, però això sí, sabent que ho he intentat i que si no he pogut és perquè no hi ha manera.

Espolsa't i espolsa't



En aquesta vida un se'n portarà un munt de cops, però de cada cop pots extreure una lliçó i així el pròxim cop saber enfrontar-te a aquella situació. Mai et pots rendir a la primera de canvi i molt menys perdre l'esperança.

Aquesta presentació m'ha recordat a una canço de TAXI, què es diu "tu oportunidad" que es basa en que mai et pots rendir. Encara que la vida no sempre és justa i bonica, cal aprofitar-la, ja que també té moments preciosos i inoblidables. Cal recordar sempre que, encara que hi hagi foscor, també existeix la llum i un camí per a arribar a ella són les amistats. Aproxima't sempre a tot allò que pugui ajudar-te a avançar i a no estancar-te, però aprèn també a caminar sol, ja que darrere de tot el que t’envolta estàs tu mateix. Facis el que facis no t'enorgullegis ni et critiquis massa, ja que també és important proposar-te uns reptes i arribar a ells.


Mai deixis que ningú digui que ets incapaç de fer alguna cosa. Si tens un somni l’has de conservar i si vols alguna cosa, només cal que surtis a buscar-la, has de confiar en tu i deixar-te portar pel que sents. De res serveix enganyar al cor i als teus sentiments. No deixis mai de caminar, es el teu valor que neix gràcies a la constància. No hi ha res impossible per qui sap esperar, no importa si t’has caigut, et tornes a aixecar ja que de vida només en tenim una i l'hem d'aprofitar al màxim!!

Sorres movedisses, COMPTE!

Espolsa’ t… Aquesta presentació m’ha recordat a un acudit:
Això es un burro que cau a un pou, i el fill del granger li diu al pare: “Pare! Pare! Que el burro s’ ha caigut al pou!” A lo que el pare respon: “Doncs llença-li menjar, que aigua segur que té!”.
Era broma, i a sobre es molt dolent...
És una faula que tot i la seva senzillesa et transmet una lliçó del que és l’ optimisme, i a més d’ una manera molt profunda. M’ha encantat la manera de representar el “treu-te els problemes de a sobre” amb el fet de que el burro s’ espolsés la terra que li llençaven a sobre i la utilitzés per pujar cap a fora. Això és el què hauríem de fer tots, i sobre tot, oblidar-nos de l’odi. El burro, tot i saber que el seu amo el dona per mort, segueix amb l’ esperança de sortir i quan ho fa, no s’ enfada amb l’ amo. Una altre cosa que també hauríem de fer i crec que poquíssimes persones fan...
Suposo que sí, he viscut situacions semblants... Sempre m’he estimat més evitar els problemes, i si els he tingut, sempre he intentat no fer-ne cas ni capficar-me. Però sóc humà, i no sempre aconsegueixo el que vull, i per desgràcia, a vegades m’és impossible evitar els problemes, m’ hi capfico massa, fins el punt de que el veritable problema el tinc jo amb, valgui la redundància, el problema. Hem de viure i ser feliços, cap problema ens ha de fer patir.
Carpe diem, “Paz y prosperidad”, Hakuna Matata i pau i amor! Visca la vida!
La vida és massa curta com per perdre el temps en els problemes. Hem de viure-la al màxim, i més nosaltres companys. Som joves i estem en el moment de la vida de gaudir al cent per cent!
Hem de buscar motius per somriure i agafar la sorra que tenim per sobre nostre i deixar-la per sota. Hem de pujar sempre, en tot moment, i mai deixar que ens ensorrin. Busqueu-ne els que vulgueu, però somrigueu! Escolteu música, mireu pel·lícules, sortiu al carrer, de festa, el que vulgueu. Però mai deixeu que la sorra us privi de veure la llum del matí!
Per cert, aquesta vegada SI; he utilitzat el corrector. M’ he espolsat del problema que era. Bona nit i força barça! (A veure que tal el Madrid, que avui juga a Castilla y Lyon... Ahá, ahá)

Espolsa't

L'actitud de l'ase davant de la seva fi, és la de deixar-se vèncer per la por en els primers moments, però seguidament pensar fredament en la situació i lluitar per allunyar-se de la mort. Una actitud de superació personal davant els moments més difícils de la vida és una actitud reflexa, una resposta secundària que ve directament relacionada amb la por que s'ha sofert en els primers instants quan es temia per la pròpia vida.
Per superar una adversitat cal tenir una ment freda en moments de màxima tensió i cal saber-se controlar per no acabar malament, en canvi, si davant s'una adversitat ens deixem dominar pel pànic, s'ha acabat.
Davant de totes les adversitats que ens ha de presentar la vida, la d'enfrontar-se directament amb la mort és la més dura que se'ns pot presentar, en canvi altres adversitats que sen's presentin dia a dia tindran repercussions, però en cap cas vitals.
El valor que s'ha de tenir per enfrontar-se a les adversitats l'hem d'anar aprenent dia a dia i posar-lo en pràctica davant de totes les proves que la vida ens presenti, així podrem arribar a ser com l'ase i arribar a sortir del pou.
Aquesta presentació és la vida mateixa.
La història del burro al principi de veure-la m’ha semblat injusta i cruel. Pensar que això està passant cada dia en persones indefenses em produeix llàstima i ràbia .
Per això penso que quan algú està caient cal oferir-li la mà per ajudar-lo a sortir d’aquell problema i no enfonsar-lo més.


En tot el món hi ha gent que et llençarà terra però sempre has de ser fort enfront a tots el problemes que et poden venir. sempre et marques un objectiu per poder superar-te a tu mateix arribaràs més lluny que no fas res.
Si una persona és forta i lluitadora per molta terra que et fiquen a sobre sempre trauràs el cap i podràs seguir endavant.

De vegades la vida sembla un pou però tens força de voluntat i persones que t'ofereixin la mà podràs aconseguir veure la llum al final.

Les sis regles de la vida es podrien complir totes, sempre i quan actuant com tu ets i no intentar tapar el pou a ningú.

dissabte, 13 de març de 2010

En aquesta presentació surt una situació on no t'esperes el final. Quan ho vaig veure em va fer sentir malament i vaig començar a pensar sobre totes les situacions on jo vaig deixar que la sorra em cobris.

Envejo al burro pel seu entusiasme per voler viure. Per què, encara que és vell i el seu amo la rebutjat, ell continua volent viure.

En moltes ocasions les persones voldríem que la terra ens cobris, sense pensar que el pitjor que pot passar és morir.

Hi ha moments on ho podem passar realment malament, però el nostre error és en capficar- nos en aquest problema i deixem de banda els moments que podríem viure si superem el problema i els moments que hem viscut abanç del problema. No pensem que hi ha persones que ho donarien tot per nosaltres, quan fem això ens convertim en persones egoistes. Hauríem de pensar que tenim sort, encara els problemes que podem tenir, de viure, com ho fa el burro.

Penso que l'amo no ha confiat lo suficient en el burro, això també passa a la vida real i per això hi ha persones que cada dia es superen a elles mateixes i sorprenen a altres com ho fa el burro. Aquestes persones són les persones que arriben a triomfar. Són persones que mereixen tota la meva admiració.

dijous, 11 de març de 2010

Espolsa't


Aquest història dona a reflectir, que tot el món a de sortir endavant davant de qualsevol problema, i mai, donar-se per vençut. Moltes vegades a mi em passa això, que m'enfonso perquè alguna cosa no m'ha sortit bé o l'he fet malament i m'he donat compte que davant qualsevol problema o complicació has de tirar endavant amb la vida i gaudir-la que és molt curta. Per exemple, quan jugo a futbol i estic en un partit, a vegades hem surten malament algunes coses com una jugada, una passada, un tir a porteria... M'enfonso i no faig res a la resta del partit, però ara m'he donat compte que si faig malament alguna cosa o no hem surt bé, tinc que intentar millorar i fer-ho millor a la pròxima, i si no hem surt bé altra vegada, ho intento fins que hem surt bé i mai hem dono per vençut.
El pagès com ja no vol al burro, no fa res per treure-ho, però el burro com que li tiren més coses a sobre per enfonsar-ho més en la misèria, ell no es dona per vençut i tira endavant per sobreviure. Crec que la gent ha de tirar sempre endavant i fer-se fort en front a les complicacions de la vida i sobretot viure-la sense cap preocupació i amb molta energia.

dilluns, 15 de febrer de 2010

Més enllà del compromís ortogràfic.

El que era una simple feina per valorar la utilització del corrector ortogràfic ha esdevingut un pou d'idees molt interessants al voltant de tot allò que significa la paraula compromís per als nostres joves.


El primer que sobta és la clara diferenciació que aprecien entre els compromisos interns (els propis de cadascú) amb els externs (els que afecten la resta de persones). Tot i que, a voltes, la separació no és tanta, distingeixen clarament l'una de l'altra.


També, val a dir, donen més importància als externs que als interns i això, fins a un cert punt, cal considerar-ho normal. És, en aquestes edats, quan s'està més depenent del que diguin els altres, quan es viu més del "que diran" i no tant del "com sóc". El que potser no era tant previsible és la contundència d'aquesta responsabilitat i com l'àmplia majoria d'ells relaciona el compromís amb els altres (encara que només sigui en quedar a una hora determinada) amb la possibilitat de minva de les seves amistats. Conclusió sorprenent si les explicacions són sinceres.


Per concloure, i tot i que alguns ho han apuntat, no hi ha massa intervencions al voltant de la idea del compromís com a acte intern per excel·lència de la persona i de la pèrdua de la pròpia credibilitat en cas d'incompliment de la paraula donada. És a dir, si es falla és un problema perquè afecta el nostre personatge extern del qual vivim socialment però no s'arriba a pensar amb les conseqüències psicològiques internes ja que d'aquestes no es creu que se'n disposi o no són importants.


En definitiva, els dubtes i avatars propis de la joventut han quedat reflectits en un exercici purament tècnic que ha esdevingut del tot psicològic.

dijous, 11 de febrer de 2010

És important un compromís?

Avui dia ja no s'hi pensa tant en el compromís ja que la meitat de la gent d'avui dia no sabem que és concretament i per aquest motiu no hi pensem. Jo personalment penso que els compromisos són importants ja que es una mostra de responsabilitat,però hi ha gent que no els hi dona gaire importància. D'alguna manera tots tenim compromisos i els més comuns amb els pares. Jo tinc compromisos amb els meus pares i encara que no m'agrada tenir-los em vaig comprometre a complir-los. El compromís al que dono mes importància és el de baixar el gos per la tarda i per la nit. Quan em van comprar el gos fa dos anys em vaig comprometre a passejar-lo,a cuidar-lo,netejar-lo...Pot ser que no sigui un compromís important per a la majoria de gent però ami sincerament no m'influeix gaire,es a dir, ho faig i no em sembla que estigui perdent el temps ja que guanyo ljavascript:void(0)a felicitat del meu gos i això es un plaer. No sé com es pactava un compromís a les èpoques antigues,però no crec que sigui gaire diferent d'ara ja que el significat és el mateix,és a dir,no hi ha gaire diferencia entre una època i una altra si el significat d'aquesta cosa no canvia.

dimarts, 9 de febrer de 2010

Compromís: més que una simple paraula

Potser no ho sabem, però tenim un munt de compromisos.
Un "Sí sí, demà t'ajudo" o potser un "Et juro que si ho faré" ja ens estan comprometent a alguna cosa. Segurament cada dos per tres afegim un altre compromís a la nostre interminable llista de compromisos però, n'hi fem cas? Fem cas a tot al que ens comprometem? Quin valor tenen els nostres compromisos? Ho diem de cor?

Crec que avui dia podem situar els compromisos en dos extrems molt diferenciats: la gent que, o valora moltíssim els compromisos i, valgui la redundància, es compromet a complir-los i la gent que té un munt de compromisos dels quals ni se'n recorda ni ho vol fer, gent que no els hi dóna cap valor, sinó que els fan potser per quedar bé.

Podem tenir compromisos amb nosaltres mateixos, proposant-nos treure millors notes, anar al gimnàs, etc., o tenir compromisos amb altres persones. També podem tenir compromisos una mica més abstractes amb la nostra Terra, com ara el compromís de ser més solidari amb ella, cuidar-la i agrair tot el que ens dóna.

Sigui com sigui, els compromisos han perdut molt del valor que abans tenien. Al passat era com si fer un compromís lligués la teva ànima a ell i que si no el complies, la podries perdre. Abans compromís era sinònim de sacrifici, d'honestedat i de satisfacció, satisfacció per haver-lo complit i sentir-te lliure.

Hem de vigilar i pensar abans de comprometre'ns amb alguna cosa. Jo em comprometo a viure la meva vida, amb la gent que m'estimo i de la manera que vull, trobo que aquest és el compromís més gran que es pot fer un mateix.

Fem-ho tots, comprometem-nos a viure com vulguem!

dilluns, 8 de febrer de 2010

Compromís... una paraula molt forta


A casa meva, des de ben petit m'han ensenyat a tenir un compromís amb la família. També m'han ensenyat a tenir un compromís al treball i als estudis, però sobretot a tenir un compromís amb els teus amic i amb els que t'envolten.
El compromís és molt important, ja que si no tens unes feines per fer, unes ordres que complir o unes obligacions dia a dia de gran no arribaries a ser una persona responsable.
Jo tinc molts compromisos, per exemple a casa tinc unes obligacions a fer com recollir-me l'habitació, fer-me el llit, fer les gosses, posar la taula...
Un exemple molt clar de compromís és que ami em donaven una gossa i el meu pare en principi no volia per que pensava que ell seria el que acabaria netejant les "caquetes" i també posant-li menjar i aigua. El meu pare em va fer prometre que jo seria el que faria aquestes tasques i llavors li vaig dir que sí, que em comprometria a posar-li de menjar tots els dies i de netejar-les.
Dia a dia s'han de fer tot el que et compromets, perquè si un dia promets alguna cosa i no la compleixes, ja quedes malament i fas pensar que ets una persona molt poc responsable i no tens compromís per a ningú.

El compromis avui dia

Avui dia no hi ha tant compromis com avans llaura el mnostre unic comproms el mes important és el qual tenim amb els nostres parells que és estudiar.També tenim algun compromis amb els amics... tambe la gent avu dia la gent passa bastant del compromis per exemple el compromis a l'hora de casar-es avu dia ixo s'aquesta perdent una mica.El compromis en l'adolescència no és massa important per que no tnim ningun compromis per que a vegades pot anar-hi el compromis lligat amb la responasabilitat i en l'adolescència no tenim massa responsavilitat.

Compromís

El fet de comprometre't sigui amb una persona, una ideologia, una feina o un sentiment és equivalent a prometre alguna cosa amb allò o amb qui et compromets.

Un compromís és tan fort com la voluntat de la persona qui el fa; si una persona trenca les promeses i els juraments que fa serà una persona que no podrà comprometre's seriosament amb res ni amb ningú, no obstant hi ha molta gent que tria aquesta actitud com a mode de viure, sense lligams amb res ni amb ningú per sentir-se més lliures i feliços, en canvi hi ha persones que necessiten tenir compromisos, sigui amb una parella, amb una feina o amb un grup polític, han de tenir lligams que facin que estiguin units a alguna causa i així fa que se sentin complets i satisfets.
Actualment no es dóna gaire valor a la paraula ni tampoc als compromisos ja que la gent jove no hi està acostumada per culpa de la societat en la que vivim, on les coses són d'avui per demà, on no es valora la paciència ni el temps per aconseguir les coses, ni tan sols l'esforç que es fa per mantenir una promesa a qualsevol preu.
El compromís que pots tenir amb alguna persona pot ser d'amor, de fidelitat, de respecte... si parlem d'altres àmbits podríem parlar de l'obediència, la lleialtat, la professionalitat etc...

Per tant, avui dia la gent jove sol tenir compromisos amb els estudis, amb ells mateixos pel fet d'esforçar-se en aconseguir unes metes en la seva vida, comprometent-se al màxim amb allò que estan fent o desitgen fer algun dia.
També es tenen compromisos amb la parella que poden ser de fidelitat, d'amor, de conveniència, etc. i amb la família de comprensió, d'afecte, de generositat...

Ara, els compromisos no són com abans, on el fet de trencar-ne un podria fer-te perdre l'honor, la credibilitat i fins i tot la vida. Ara es pren tot més a la lleugera treient importància a segons quines coses que l'haurien de tenir, perquè al cap i ha la fi si una persona no té paraula, què li queda?

El compromís és més que una promesa.

Compromís és una paraula donada a un altra persona que has de mantenir en línia, l'has de realitzar o has de tenir presencia d'això. El compromís es allò que supera la promesa, ser fidel al compromís es construir una personalitat digna de confiança.
Quan et compromets amb algú cal que sàpigues les seves conseqüències. Per algunes persones el compromís no té cap importància però per a unes altres, quan algú es compromet i desprès no té constància d'allò al que s'ha compromès s'entristeix.

Tota persona es sotmesa algun comprimís en sa vida, el compromís més important es quan et compromets a estar amb alguna persona, a mantenir un relació i quan et compromets a ser pare o mare. Quan una persona manté una relació amb una altre, normalment s'ha compromès a estar amb ella, a compartit part de la seva vida junt a ella, a no fer-li mal a estimar-la, etc.. Quan algú es compromet a ser pare o mare s'està comprometent a fer-se càrrec d'algú, a compartir part del seu temps amb ell, jugant, ensenyant-lo, a cuidar-lo a estimar-lo...

El compromís no ha de ser una càrrega, tota persona que es compromet alguna cosa es perquè ho vol així, es una persona generosa, buscant de donar mes afecte als demès, més esforç, més benestar, etc.

Resumint, el compromís és posar en joc les nostres capacitats per assolir allò que se'ns a confiat i nosaltres em acceptat. Una persona compromesa és aquella que compleix amb les seves obligacions. Un compromís és més qua una promesa, és donar resultat allò al que al que vas acceptar.

diumenge, 7 de febrer de 2010

Els compromisos a la vida



Per amí compromís són una sèrie d'obligacions que tinc que complir dia rere dia, ja que moltes vegades si no els compleixo la vida m'anirà malament. Per exemple, tinc el compromís de fer cas als meus pares, tinc el compromís d'anar a l'escola, d'estudiar, de respectar a la gent... Jo crec que totes les persones tenen compromisos a la vida i que moltes vegades no compleixen. El compromís si que es un tema vigent avui dia, perquè molta gent com he dit abans tenen compromisos que han de complir. Com he dit abans jo si que tinc compromisos i crec que els compleixo, però a vegades no tant, com per exemple el de fer cas als meus pares, el de respectar a algunes persones... A vegades s'he m'oblida que tinc aquests compromisos tant importants. Crec que en èpoques antigues els compromisos eres més forts que avui dia, perquè si no els complies podies tenir càstigs físics i sobretot psicològics que les persones que els patien acabaven molt malament. Abans un compromís era complir una cosa molt forta o molt important i crec que ara si no compleixes algun compromís no et fan càstigs (a vegades els pares si), però no físics ni psicològics com abans.

En resum, un compromís es una cosa que has de complir en determinats àmbits i situacions que et farà ser una persona culta, responsable i respectuosa.

dissabte, 6 de febrer de 2010

El compromís

Un compromís pot ser important depèn de la persona, hi ha persones que respecten tenir un compromís amb un altre, i d'altres que ni els compleixen.
Avui en dia la gent té molts compromisos i la majoria no fan ni la meitat del que diuen, la gent ja no es preocupa per res perquè si no ho fas, depèn del que sigui, tampoc tindràs ningun problema greu com fa molts anys que castigaven amb càstigs físics, psicològics o treballant al camp o a qualsevol altre lloc més del compte sense mirament.
Per a mi un compromís si que és una cosa important. Intento complir tots els que hem proposo o em proposen. Hi ha diversos compromisos, uns de més seriosos i altres de menys, per exemple, el compromís amb tu mateix, d'intentar proposar-te de treure millors notes, de no fer mai tard a classe, de no contestar de males maneres, etc, això podríem dir que és d'àmbit escolar, però hi ha de moltíssims més, algun compromís amb un altre persona com respectar-la en tot moment i no fer-li cap mal, sentimentalment ni de ningun altre tipus, també poden haver compromisos amb amics o familiars.
Però cada un és com és, encara que si tu no compleixes els compromisos ningú complirà els teus.

Els compromisos

Depèn de per a qui, un compromís és important o no, per exemple a mi particularment, els compromisos són importants i intento complir-los sempre, quan algú em deixa diners, per exemple, sempre (a no ser que me' n oblidi) als retorno o alhora d'estudiar, per molta mandra que em faci, acabo estudiant, encara que només siguin deu minuts, penso que com tinc el compromís d'estudiar ho he d'intentar per sentir que aquest compromís s'ha complert, encara que de vegades, no compleixo els meus compromisos, quan he d'anar algun lloc, si és amb les meves amigues, no em prenc això com un compromís i puc arribar tard, però en canvi si és una altra persona, amb menys confiança, llavors si que m'exigeixo arribar puntual.

Avui dia, a la nostra edat, els compromisos són mínims, perquè si no els compleixes, no et passa res greu, pot ser et castiguen, però això comparat amb l'època dels meus avis, no és res.

Els compromisos més importants són els compromisos interiors, els compromisos que et fas a tu mateix; el compromís de millorar com a persona, el compromís d'ajudar més als de mes, de no ser tan egoista i d'allunyar-te de la societat consumista, per exemple.

En una monarquia absoluta o en una dictadura, quan no fas el que et diu el cap suprem, i així doncs no compleixes un compromís, acabes mort.

Els compromisos al llarg del temps

Els compromisos avui dia són molt presents en tots els. Jo intento tenir la menor quantitat de compromisos possibles. No m'agrada comprometre molt a la gent en segons quins aspectes, perquè poden afectar-me o afectar a l'altra persona si no s’arriba a complir. Els meus tipus de compromisos, doncs, poden ser: socials, personals, compromisos amb els amics, en els estudis, etc. Alguns exemples de compromisos que jo tinc: si quedo amb algun company per fer un treball he d'assistir-hi, em comprometo o intento fer exercici de tant en tant, em comprometo a esforçar-me el màxim possible en els estudis, entre d'altres. Suposo que abans els compromisos, no serien molt diferents de com són ara, però pot ser depèn de amb qui els feies, si no els complies, et podien castigar o sotmetre't a condicions molt dures de treball.

En l’època del feudalisme i havia un compromís molt important del serf cap el senyor (vassallatge). En aquest pacte, el serf es comprometia a ser fidel al senyor i a servir-li en el que calgués, a canvi de rebre una protecció, un lloc on dormir en condicions i un conjunt de terres, armes i diners mínims.

En resum, els compromisos són molt importants en la vida, ja que es pot veure la responsabilitat de les persones amb sí mateixes o cap a unes altres.

dimarts, 19 de gener de 2010

Els regals són útils si es fan amb el cap i t'il·lusionen quan es fan amb el cor; si els teus pares et regalen un llibre que necessitaves per l'escola, llavors és un regal útil, si els teus oncles et regalen un cap de setmana per anar a esquiar llavors estem parlant d'un regal que et fa il·lusió. Hem de decidir entre què és el que preferim que ens regalin, un regal útil o un regal que ens faci il·lusió. S'hauria de triar un regal que sigui útil i alhora faci il·lusió, que cadascú trii què és allò que tindria més valor que els regalessin.

El moment en que ens donen el regal també pot influir sobre la il·lusió que aquest ens farà o les expectatives que ens crearà, si per Nadal et fan un regal esperes que tingui un valor determinat, te'n fas una idea, si és per al teu aniversari també, però si te'l fan un dia qualsevol, inesperadament, no generes cap expectativa i sol ser quan un regal és més valorat i ben rebut.

La gran part de les famílies amb un nivell de vida còmode de la nostra societat solen gastar-se gran quantitats de diners per Nadal, si se'ls poden gastar doncs bé per ells, però que no omplin de regals superflus als seus fills perquè sinó no els valoraran gens, ja que creuran que no s'han d'esforçar per obtenir allò que desitgen i això no és un consell massa savi per viure en aquesta societat.

Quan ets petit i encara no saps els secrets que amaga el Nadal vius aquesta època amb una gran emoció i felicitat ja que creus que els regals cauen del cel i pots demanar tot el que vulguis, ja que els pares no s'hauran de gastar res, en canvi, quan saps el que passa realment pots obligar als teus pares a que es gastin tot i més per fer-te regals que realment no necessites a la teva edat o ser una persona sensata i demanar alguna cosa que t'agradi, ja que en una ocasió especial et podran regalar i no fer anar malament econòmicament als teus pares.
És cert que un regal sempre fa il·lusió, però com més grans ens fem més es perden les il·lusions, no només pels regals, sinó per qualsevol aspecte de la vida.
Cal esforçar-se per prendre's la vida amb il·lusió, ja que per que ens fem grans no cal que tot sigui trist i ho donem per perdut.
Quan em refereixo a un regal no ha de ser estrictament material, ja que cadascú interpretarà d'una manera o altre el què és un regal com ara un germà petit, la cura de càncer de la seva àvia, el fet veure algun familiar per nadal, una bicicleta, un viatge, etc...

Els regals són fets per algú amb la intenció de fer-te feliç quan el rebis, per tant com es sol dir, la intenció és el que compte realment.

dilluns, 18 de gener de 2010

L'amor no es compra amb diners!


Doncs ara jo aportaré la meva opinió aquest
I penso que a tothom encara li fa gràcia rebre alguna coseta pel dia de reis, tot i que encara que penso que aquesta edat ja gairebé ningú demana res, o demana una cosa bastant important pero res més. Ilusió si que en , o almenys a , però aquests últims anys mai he obert els regals el dia dels reis,
sempre un o dos dies avans,però,sempre hem fan un detall que no se el que és i hem fa molta ilusió obrir-l'ho encara que no sigui res, un collaret, un pijama ...
Aquest es el meu punt de vista,el que he pogut observar també de la gent que m'envolta.

CONSUMISME? Doncs jo pensó que a la nostre edat no. Quan un és petit doncs si,la meva germana petita doncs a tingut moltes joguines noves, en canvi jo un portatil
i res més, per part del meus pares, i la meva germana gran li han pagat el carnet.
No penso que hi hagi consumisme la veritat.

Una abraçada és un regal?... Aquesta pregunta es molt interessant. La meva opinió és la seguent: No penso que una abraçada sigui un regal, depenent a qui se la
doni. Una abraçada és un fet d'estimació, el qual jo, dia a dia el faig. I no crec que hi estigui regalan jo res als meus pares, sino, agraint-lis el fet d'estar
dia a dia amb mi, de preocupar-se, d'ajudar-me, es a dir, de tot el que fan per mi. Tampoc penso que un regal tingui que ser alguna cosa material per ser un regal.
No cal, a casa meva de regal han portat que la meva tieta es recuperi de la seva malaltia, i és el regal més gran que em pogut rebre, és el regal que més ilusió m'ha
fet. En canvi, alomillor algú que es trobi sol, probablement una abraçada li farà major ilusió que una joguina. Aquesta és la meva opinió.

I per acabar, parlaré una mica del títol. L'amor no es compra amb diners, aixó venia referit pels regals. Hi han coses que no es poden comprar, i aquestes coses

són les més importants. Estimar i ser estimats és una sensació meravellosa, sentir que t'estimen et fa ser més fort, saber que tens una persona al teu costat la qual
saps que t'estima i t'ajudarà en tot el que necessitis et fa ser feliç. I aixó ningú ho podrà comprar. A vegades em paro a pensar i crec que segurament serem molt més

feliços gent normal com nosaltres, que no aquesta gent que te tants diners. Aquesta gent no sap el que es un esforç per algú, perque tot ho poder comprar. No sabran
mai agreïr res... Doncs res, paro de parlar perque no acabaria mai.



Fins aviat bítacoles!

diumenge, 17 de gener de 2010

Els regals de reis


Els regals de reis alguns si que segueixen sent útils per que ens poden fer regals que a las resta del any no ho fan . També hi ha massa consumisme en aquesta època de reis perque la gent s'aprofita de que es la epoca de reis per fer compres que en veritat estan mes cres i la gent de les tendes .

A mi encara hem fa il·lusió rebre algun regal del reis per que penso que amb poden regalar , que serà, si m'agradarà... Peró no sempre pot ser un regal comprat amb diners sinó algun gest algun dibuix, a alguna abrasada d'algun familiar en un moment que mes ho necessites.

També crec que no cal que sigui època de reis per fer un regal a una persona si no que en altres temps que no sigui nadal o reis també es poden fer regals.

Els regals de reis

Els regals de reis es clar que em fan il·lusió, com a tothom suposo. A qui no li agrada que et regalin alguna cosa? Encara que sàpigues que el nadal només serveix per a que les famílies es gastin els seus estalvis en comprar regals i que els reis són els pares, veure com estan d'il·lusionats els teus cosins petits i com disfruten veient els reis ja és emocionant.
Jo em diverteixo molt amb els meus cosins ja que estan molt nerviosos i molt alterats hores abans de la cabalgata.
En aquests últims anys, quan em diuen què vui per reis, sempre contesto que no necessito res, però que prefereixo que em donguin diners a que em comprin una tonteria, ja que amb els diners els distrubueixo com jo vui, que es com he fet cada any, la meitat pel banc i l'altre per la cartera.
També, és obvi, que hi ha molt consumisme, ja que són moltíssimes famlílies les que han de comprar regals i no sols pels seus fills, sinó també per altres familiars.
Tant una abraçada, com una paraula o com un gest, pot significar molt per algú, ja que per ami aquests gestos valen més que qualsevol regal.

Reis mags? Crec que no

"2010, Gener, nit del dia 5, s'escolten sorolls a casa.
Estic dins del meu llit, però atemorit decideixo no sortir. S'escolta com es tanca la porta de casa, i decideixo sortir a mirar; el got de llet i les galetes que vaig deixar sota l'arbre ja no hi son!"

Aquest seria el somni de qualsevol nen petit, de qualsevol nen que no ha perdut la il·lusió pels reis mags i els regals que aquests "porten"
Crec que el pitjor que li pot passar a un nen petit es fer-se gran, i també adonar-se'n de la realitat sobre els reis mags; es perd tota la il·lusió.
Parlant sobre els meus reis, no han sigut ni dolents ni bons, simplement, "han sigut".
No m'han portat gaire cosa, ja que el meu aniversari es el 21 de Desembre i normalment ajunto els regals però no fer-ho tant pesat (des de el meu punt de vista no m'agrada, ja que cauen menys regals).
Van portar-me uns auriculars per la Playstation, diners, una mica de roba i molt amor per part de la meva família. Ah, també van deixar unes precioses sabatilles per l'Ariadna, que, per cert, li van encantar.

Crec que està bé deixar un detallet, tot i que sigui per quedar bé. No fa falta gastar-se tota una paga per que diguin: Oh, en Pepito és el millor, s'ha gastat 51486184186 milions d'Euros en aquest regal.
Això no és nadal, això és consumisme i des de el meu punt de vista, idiotesa.
Tal i com va dir en Nico, de vegades és millor donar una abraçada, un petó, una promesa, abans que donar certs regals.

Els reis són una de les moltíssimes excuses que hi han per que la gent gasti i gasti.

Els Regals de Reis

Jo penso que sí que son inútils els Regals de Reis per a la nostra edat, perque quasi totes les persones "normals" de la nostra edat no demanaran un pokemon o les noies de 15 anys no demanaran una Barbie. Normalment fa dos o tres anys nomès demanava diners i jo amb aquells diners feia el que volia, però aquest any m'he comprat la Playstation 3 perque m'agrada molt i la volia desde fa ja molt de temps i he aprofitata ara ja que està una mica "barata". Crec que si hi ha massa consumisme no nomès pels nens petits que es demanen jocs que necesiten piles o carregar al batèria, si no també nosaltres o almenys jo que per jugar a la Play necessito electricitat. A mi em fa il·lusió rebre regals, jo ja savia lo de la Play 3, però per exemple la meva germana tenia que fer una tasca a la seva optativa de tecnologia que consistia a fer un ninot de fusta i el tenia que posar roba a les vacances i a aprofitat i l'ha vestit amb el meu equipatge de futbol amb el meu número i tot, i em va fer molta il·lusió. Jo crec que a molts nois i noies de la nostra edat no els fa il·lusió rebre regals però a mi sí. Jo crec que una abraçada si que es un regal, cada gest que et fan les persones que t'estimes jo crec que es un regal, una abraçada dels teus pares, un petó dels teus avis, una salutació del teu cosí, la trucada d'un amic...
En conclusió, els regals de Reis sempre hi seràn per treure debats i conclusions vàries.

Els regals de reis

Jo penso que els regals de reis, en la majoria dels casos, no són útils, ni en la nostra edat ni en cap altra. Sobretot si es demana coses que les utilitzes un temps i després ja te n'oblides. El que sí que veig útil és que es regalin coses de necessitat, com roba, un llibre o un paraigües. Una de les coses que em dóna ràbia és la quantitat de consumisme que hi ha i que a la gent (sobretot de la nostra edat) li dóna igual. Aquestes festes he escoltat molt: "A mi m'han regalat tot el que he demanat". I el que passa és que la gent volt tenir moltes coses noves i cares, per després poder presumir d'elles.

A mi encara em fa il·lusió rebre un regal encara que no tant com abans quan era petit, ja que ara sóc conscient del que hi ha. Una abraçada d’algú que t'estima o una postal desitjant-te felices festes clar que és un regal. És un regal que a mi em fa il·lusió i sense ser consumista es té un bon detall.


Consumisme inecessari?

Són útils els regals de reis a la nostra edat? Hi ha gent que contestarà que sí i d'altre que no. Crec que la majoria de regals són útils, tant com per posar-te'ls com per fer bonic a casa teva, dona igual el preu del regal, si t'ha costat dos o tres euros, o més, amb això també vull respondre la pregunta de : Una abraçada es un regal?, clar que sí, una abraçada es més que un regal depèn de qui te la doni, es una bona mostra d'afecte que et te la persona que te la dona.

Sempre fa il·lusió rebre un regal, a qui no li fa d'il·lusió? Encara que tornem al mateix que abans, que el preu dona el mateix, lo bonic és el detall que te l'altre persona amb tu.
El que jo no entenc es que, perquè tenim que gastar un munt de diners en aquestes festes i no anar-ho comprant tot el que et regalen aquells dies assenyalats a poc a poc?Perquè no ens conformem amb un sol regal? O si ens regala'n una abraçada, la acceptem sí, però no estem del tot satisfets?
Doncs sí, les festes de Nadal es basen en el consumisme, quan arriba l'hora penses més si lo agradarà el regal o que et regalarà ell, que en passar-lo bé, a mi de fet, com ja vaig dir en una altre entrada, no m'agraden molt aquestes festes, però reconec, que si no hem regalassin res, m'agradarien menys .

dissabte, 16 de gener de 2010


Comencem,
Primer de tot, els regals a la nostre edat si són útils, el que no es útil ( a la nostre i a qualsevol edat) són les "xorrades". De regals hi han de molts tipus, regals destinats per a l'ús escolar, per a la higiene, per al lleure...
Tots aquests aspectes són necessaris per a la nostre vida diària per això reafirmo que els regals si són útils, però els regals no s'han de fer un dia concret es poden fer durant tot l'any. Així doncs, el que no em sembla útil són els regals de reis, que sempre solen ser exessius i sempre acaben molestant a casa perquè no s'utilitzen, amb això confirmo que per ami els regals de reis i les festes nadalenques en general, són festes per al consumisme, penso que un nen de ara no es conforma si nomes li regalen un llibre, o un perfum, aspiren a molt més.
Ami, un regal si em fa il·lusió, però els regals de rei no, no em poden fer il·lusió ara si mai m'han fet, encara que coneix-ho gent a la qual si els hi fa il·lusió aquests tipus de regals.
Finalment, una abraçada o qualsevol regal no comprat sí es un regal, però també depèn de qui te'l faci, si es algun familiar o amic molt especial, penso que amb aquesta mostra de amor et pot fer molta il·lusió i això fa que siguis molt més feliç.

dijous, 14 de gener de 2010

Els regals dels reis

Bé, m'agrada la pregunta, en concret "Una abraçada és un regal?...". Crec que hi tinc bastant a dir en aquesta pregunta, però anem pas a pas.
Son útils els regals que rebema la nostra edat? Doncs sempre depén del regal, esclar. Però suposo que la pregunta és més algo tipus "Son necessaris els regals de reis a la nostra edat?"
Aquí la cosa ja es possa una miqueta més polémica. A veure, tant com per la nostra edat com per la dels adults o els més petits, realment son innecessaris tots aquests regals, ja que el nadal només és una festa basada en el consumisme de forma exagerada (Responent així clarament a la segona pregunta). Pero si ja donem per supossat això, segons el meu punt de vista, crec que no és necessari desperdiciar tant diner en nosaltres, que ho aprofitin millor en els petits. De veritat, al·lucino quan escolto que potser a un noi li han regalat 12868856234789 milions de jocs de videconsola, i no només això, també un munt de roba, no barata precisament, i asobre li donen regal per la face... Potser és que el meu estat econòmic no dona per a tant i jo sóc el raro, però ho veig bastant abusiu això...
Em fa il·lusió que em facin regals? Home, esclar! I a qui no li agradi, doncs que no li agradi. A mi em produeix molta emoció trencar el paper de regal, pel qual sento gran llàstima, per poder descobrir que amaga, acompañant-la després amb una decepció, indiferéncia o més emoció encara.
Una abraçada és un regal?...
Ara, ara bé la que m'agrada...
Sempre he pensat que els auténtics regals són com miralls de les persones que les brinde, i no únicament perque ens inclinem a escollir allò que ens agradaria rebre. També son un missatge en clau de com ens veuen i que esperen, o no, de nosaltres en cada época.
Per això crec, que el auténtic regal, es aquell que fas amb el cor, aquell que no necessàriament ha de ser comprat amb diners. Com comentaves a clase Nico, un bon regal pot ser una promesa.
I clar també ho pot ser una gran abraçada (Molt bon regal, per cert) acompanyada d'un petonet.
Que vagi bé!


Qué hay dentro?, Qué es? Ahí está la gracia, no lo sé ni yo.

diumenge, 10 de gener de 2010

Nadal, tard, però sempre Nadal.

Bueno, com dic, potser una miqueta tard, però sempre es d'hora per parlar del Nadal! Si! Nadal, aquella festa fabulosa podrida pel consumisme, finançiada per milions de families que no tenen res millor a fer que gastar incalculables xifres de diners!
Si bueno, una mica pésima la meva visió del Nadal, però tot i així m'ho passo bé; una excusa més per sortir a fer el burro i passar-s'ho bé pel carrer.
Aquest Nadal, no ha sigut gaire especial. Com tots, fred, familia, massa menjar... Monotonía absoluta. Pero a vegades està bé la monotonía, en la quantitat justa sempre, esclar.
Potser podria resaltar que aquest nadal ha sigut el primer per alguns nous petits integrants a la familia, i crec que per ser el seu primer nadal s'ho han passat mooolt bé; en especial el meu cosí que li vam regalar "l'Elmo show" (aquell personatge Friki de Barrio sésamo), i la veritat em va agradar més a mi el nino que a ell, haha.
Se m'esta fent realment dur no ficar cap "xD" ni dibuixets raros (TT, uu', ¬¬, etc.) en les entrades dels blogs, espero que permetis que en faci ús d'uns pocs, perque la expressivitat als blogs es fundamental! XD (Veus? Ja la he cagat xD i una altre vegada...) No enserio, no ho dic de broma Nico.



Bueno, que m'he desviat una miqueta del tema de conversació...
No sé, no tinc gaire a dir sobre el Nadal, tothom sap què és, amb una interpretació o una altre tots el vivim igual. No crec que sigui algo sobre el que parlar massa.
Tot i així, espero que tots els vostres dessitgos es facin, si no s'han fet ja, realitat i molta feliçitat per tothom!
Deixo una foto del Nadal amb les millors persones que tinc al meu voltant, dedicat a ells, com sempre. Me'ls estimo massa ^^

Nou any, nova rutina, peró no pas nova vida



Ja sé que envio aquest missatge una mica tard, però més val tard que mai, no?
Ara mateix hi ha moltíssima gent que creu que per canviar dues xifres a l'hora d'escriure la data tot canviara de manera radical, i no és així.
Com ja ha comentat algun company, l'any nou no indica res en especial, ni un canvi d'idees, ni un canvi en la manera d'actuar, ni un canvi en el món. Només hi apareixeran les típiques afirmacions de: "Aquest any nou aniré al gimnàs, aconseguiré treure'm de sobre aquests quilets de més!" o el típic "He arribat a la conclusió de que fumar és dolent, per a aquest 2010 em proposo deixar-ho". Algú compleix aquestes afirmacions? Tots sabem que no.
Deixant de banda el tema del nou any, podria explicar fil per randa totes les meves vivències en els 15 dies que comprenen el 23 de Desembre i el 15 de Gener, però prefereixo donar una opinió general de les festes i de tot el que tinc ara mateix al cap (total, després podria fer un altre post com si fos un diari, i donar-vos la tabarra a tots).
Que puc dir de les festes, el que diu tothom i el que tothom ja sap; un tip increïble de menjar, bons moments amb la família (sopars, menjars, berenars, esmorzars, resopars, remenjars, reberenars, reesmorzars, reresopars..), naixements (per un dia de diferència el meu cosí i jo no hem compartit aniversari, quina coincidència!), i moltes més coses.
Per a mi, també han sigut dies de desil·lusió, ja que tots hem esperat amb ànsies la neu, tot i que fos poca, però sembla que el temps ens ha jugat una mala passada.
Ara, tornant una mica al principi, parlaré sobre el que ens pot oferir aquest nou any. Ens esperen 12 emocionants mesos de: rutina, il·lusions, desil·lusions, sorpreses, enganys, felicitat, tristesa, bons i mals moments, etc.
Crec que hauríem de valorar aquest ultim any d'estància a la ESO (espero que sigui així per tothom), ja que l'any que ve podrem veure com els nostres camins se separen, com amics de tota la vida s'allunyen un munt de quilòmetres de 8 del matí a 3 de la tarda, i com poc a poc deixem de parlar entre nosaltres.
Crec que el 2010, per a tota la nostra generació, serà un any de valorar el que tenim, serà un any de reflexió, però sobre tot, serà un any de passar-ho bé.

dijous, 7 de gener de 2010

Festes de Nadal

En quests temps, el que es sol fer és estar amb la familia, reconziliar-se amb familiars i amics, relaxarse i sobretot estar amb pau.
Bé, us explicare més o menys el que he anat fent durant aquestes vacanses. Ja que no he estat gairebé ningun dia sense fer res, ho resumiré amb les dates més importants com són la Vigília de Nadal, sant Esteve, cap dany, el dia de reis...

El dia de la Vigília de Nadal, la vaig pasar amb els meus pares i la meva germana a casa. Vam sopar i ens vam donar els regals del "papa Noel" que ami em va tocar un pijama. Desprès de sopar, vam anar jo i el meu pare a jugar al "quintu" a l'Envalat, el poliesportiu de la Beguda, que també ens estaba esperant la meva novia i els meus cunyats.


El dia següent, que era Nadal, vaig anar com cada any a menjar a Viladecans, a casa dels meus padrins i vam fer cagar el tió amb els seus fills; la Judith, el Marc i el Pau on ami hem va portar unes sabatilles. Al arribar a casa vaig soritir una estona i desprès vaig tornaar a anar al "Quintu" amb la judith, els meus cunyats i els pares de la judith.

Del diumenge 27 de desembre fins al dimecres 30 de desembre vaig estar a Teruel, a un poble que es diu Calaceite, on vaig anar amb la judith, el meu padrí, la seva dona i el Pau, el seu fill a una casa que s'ha fet ell mateix. Durant aquets dies ens vam aburrir una mica la judith i jo perque no hi havia televisió ni internet i no teniem gaire per fer. Per matar l'estona el que feiem era jugar a cartes i sortir a donar un tomb per la montanya.

Per cap d'any, vaig estar a casa amb els meus pares. Al acabar de prendre el raïm, vaig anar amb la Judith, el Gerard M., i el Joshua a Sant Esteve, que hi havia festa al poliesportiu i vam estar fins a las 6, que vam agafar el tren per tornar a casa.

El 2 de gerer, ja al 2010 vaig anar amb els meus pares, la meva germana i la Judith a casa del meu tiet, a Martorell, on teniem menjar familiar amb tots els germans de la meva mare i els meus cosins. Per la nit, dels diners que havia aconseguit jugant a cartas amb els meus tiets i cosins, vaig invitar a la judith a anar a sopar a Martorell, i desprès ja tornar cap a casa.


El dia 5 de gener, com cada any, venen els meus padrins a pasar la nit de reis, on portem primer els nens(la Judith petita, el Marc i el Pau) a l'Envalat, on fan jocs infatils mentras esperen a que els Reis mags passin per Masquefa i arrivin a la Beguda.
Al pasar la nit de Reis, ens despertem tots gràcies als nens petits que començen a cridar i es tornen bojos al veure tants regals a la escala. Vam pujar tots els regals al menjador i vam esmorçar tots i en acabar l'últim d'esmorçar vam començar a obrir els regals.
Després de menjar, vam menjar de postres un pastis, ja que era l'aniversari del Pau, que cumplia un anyet i li van donar els seus regals d'aniversari.
Per acabar, el dia 7 de gener, és a dir avui, he començat ja a entrenar al camp de gespa, mentras plovia bastant i ha nevat una mica durant uns 5 minuts. Ja que aquest dissabte juguem contra la Pobla, on hi tinc 3 amics que jugan alla. Serà un partit interessant, ja que la pobla estan en la posisió 6 i nosaltres a la 9. Ho podeu veure a la pagina següent: http://www.fcf.cat/pub/verResultado.asp?grupocat=3&origen=1&idCompeticion=411&idgrupo=19
PD: Un propósit per aquest 2010 era no fer els deures a última hora, pero estaba en vacanses i avui era una exepció...=)
Que vagi bé i bon any nou!!

Vacances de Nadal

Les meves vacances han estat com qualsevol any, alguns dies divertits altres molt aburrits. Començaré pel primer dia de vacances, va ser aquí al poble i vaig quedar amb els meus amics per sortir al carrer, junt amb el Joshua que ja havia vingut d'Irlanda. Van anar pasant els dies on pel matí no hem despertava fins a l'1 o les dues i per la tarda sortia amb els amics, fins que va arribar el dia de "Noche Buena" on vaig anar a Barcelona amb els meus pares i la meva germana a casa de la meva àvia, allà estava tota la meva familia per part de la meva mare. Vaig "cagar el tió" per dir-lo d'alguna manera i hem va cagar un gorro per al fred i més tard vam sopar juntament amb els meus cosins on més tard vam estar jugant a un joc que li van portar al meu cosí. Quan vaig arribar a casa aquell dia ja era tard, i sota l'arbre m'esperava el regal del Pare Noel, unes bambes, hem van agradar molt.
Al dia seguent que era Nadal, van venir els meus avis a menjar i per la tarda m'en vaig anar a jugar a futbol.
Van anar passant els dies, i jo seguia la meva rutina de : matí dormir i tarda sortir.
Un dels dies de vacances, ara no m'enrecordo, va venir el Kevin a la meva casa, un amic que viu a la Pobla de Claramunt i vem estar tota la tarda jugant a la Playstation 3 a casa de l'Adrià. Aquell dia el Kevin es va quedar a dormir a casa meva.
Al dia següent m'en vaig anar a casa del Kevin a dormir i vem estar tot el dia jugant al World of Warcraft. Quan ens vem aixecar despres de tota la nit jugant ens van trucar dient que si anar al cinema a veure Avatar en 3D i vem dir que sí. Vam agafar el tren i vam anar cap a Masquefa, perque ens portaba al cinema el pare del Gerard Mernissi. Quan vam arribar al cinema ens vam trobar amb els altres, Marc, Alex, Aitor i altres nois i noies. Ens vam portar una gran sorpresa perquè no quedaven entrades per veure la pel·lícula en 3D i la vam veure normal.
Al dia següent el Gerard hem va trucar dient que si volia anar a veure Avatar en 3D que el seu pare aniria a buscar les entrades quan obrisin el cinema i li vaig dir que sí, aleshores vaig anar dos dies seguits al cinema i a veure la mateixa pel·lícula en diferent format.
Va arribar el dia 31, dia de cap d'any i com sempre els meus pares la meva germana i la meva àvia per part del meu pare vam anar a casa de l'altra àvia a sopar i menjar les uves. Allà estaba igual que el dia de "Noche Buena" els meus cosins i tiets. Quan vam menjar les uves, ens vam anar cap a casa, ja que jo havia quedat amb els meus amics. Quan vaig arribar a Masquefa vaig deixar unes coses a casa i m'en vaig anar al carrer amb l'Alex, Marc, Gerard S., Hector i l'Aitor.
Ens ho vam passar molt bé i hem vaig quedar a dormir la primera nit de l'any a casa de l'Alex.
Des d'aquell dia fins a avui no he fet res d'especial, només he estat a casa pel matí fent deures i par la tarda al carrer, a excepció d'ahir que vaig estar tot el dia jugant a la Playstation 3 que hem van portar el Reis.
Crec que han estat unes vacances normals i corrents com les de sempre, i espero que aquest any 2010 hem porti moltíssima sort a la meva vida.




Feliç any 2010!!!

VACANSES DE NADAL

Holaaa!

Dons jo vaig començar les vacanses dos dies avans, dilluns i dimarts jo ja era de vacanses a l'hospital com de costum. Però, per sort vaig estar només dos dies. El dia 24, Noche Buena vam sopar a casa la meva àvia, després com no hi havia molt a fer vam anar al Quintu de la Beguda i vam passar una estona jugant. El Papa Noel em va portar a casa el meu novio un pelux i un puff de la Hello Kitty. Divendres, dia 25, a les buit del matí erem camí a Murcia. Com cada any vam anar a veure el avis que cada cop hi estan pitjor. Diumenge per la tarda vam arribar a Masquefa. Durant els dies de Nadal, pel matí he estat a càrrec de la meva germana petita, com de costum. I la nit de fi d' any no vaig passar-la amb els meus pares. Vaig anar a casa el meu novio i vam sopar amb la seva familia. Va haber un moment en el que em va fer molta gracia, quan la seva neboda es va dirigir ami dient-me tita. Dons vam supar, vam prendre el raïm i vam anar a casa del Eric a feliçitar l' any nou. Després vam anar a la festa que feien a la Rojelio Rojo que va ser una merda, aixi de clar. Si ho arribo a saber no compro l' entrada de 20 euros. I ja seguidament vam entrar a l'any 2010. Com passa el temps, el dia 2 de gener del 2010 vaig fer 3 mesos amb el meu novio. I ràpidament va arribar el dia dels reis , que gràcies a ells e pogut fer els deures a temps, perque no m'anava l'internet. Sort que m'han portat el que habia demanat, el portatil! I dons re, dia 6, vam anar a dinar a casa la meva tieta tots junts, vam jugar al bingo i ja vam passar tota la tarda. I re, demà al cole de nou. Apa, auqestes han sigut les meves vacanses... No res de nou, sembla rutina tot...


Ens veiem aviat!!!!!