dimecres, 18 de novembre del 2009

Wish You Were Here - Pink Floyd

Així que, així que creus que pots distingir el paradís de l'infern, cels blaus del dolor.
Pots distingir un camp verd d'un fred rail d'acer?
Un somriure d'un compliment? Creus que pots distingir?

I Van Aconseguir transformar els teus herois per fantasmes?
Cendres calentes per arbres? Aire calent per brisa refrescant? Confort fred per canvi?
I canviaries participar en part de la guerra per un paper principal en una gàbia?
Com desitjaria, Com desitjaria que estiguessis aquí.

Som solament dues ànimes perdudes, nedant en una peixera, any rere any.
Corrent sobre el mateix vell sòl.
Què hem trobat? Els mateixos velles pors.
Tant de bo estiguessis aquí

Wish you were here - Pink Floyd


Encara no havia participat al blog de forma voluntaria, i fins fa cinc minuts, sincerament no tenia cap intenció de fer-ho.
Però les opinions estan en constant canvi, això ja se sap.
I suposo que les circunstàncies m'han fet escriure, no sé perqué.
Suposo que per "lliurarme" d' alguna cosa.

Podriem dir, que en aquesta época tardor-hivern d' aquest any, em trobo en un moment estrany de la meva vida.
Començen a aparéixer les primeres decisions importants, escollir entre unes coses o altres i intentar començar a encaminar-me cap a la feliçitat.
En aquestes dues setmanes, una amanida d'emocions han regnat al meu cap, canvis inesperats, coses que donava per perdudes han ressorgit de les seves cendres.
I durant un moment, durant un dia, vaig estar a punt de tocar amb la punta dels dits el cel.
Però res és per sempre, i la meva satisfacció va quedar a només un dia de la meva vida.
Potser m'hauria de sentir orgullós i satisfet almenys. Però la meva naturalesa humana no permet que això m' ompli tant com m' agradaria.
En fi, potser no li veieu massa relació amb la cançó de Pink Floyd que he copiat (Traduida de l'anglés) pero per a mi la té.
Bueno, no ho llegiu si no voleu, aquí ningú obliga a ningú a fer res.
Tampoc m' importa si heu entés alguna cosa.
M'he quedat més tranquil, necessitava escriure i quedarme més lleuger.
Ens veiem!

Ojalá estuvieras aquí

1 comentari:

  1. M'encanta com redactes.
    Tot canvia i les teves decisions faran que tu canviïs. Seny, lucidesa, devenir, futur: com m'agradaria que estiguéssiu aquí per poder prendre el camí correcte i no equivocar-me.
    Però no t'enganyis. El que importa no és arribar.
    Escolat Lluís Llach i el seu Viatge a Itaca. Gaudeix del viatge, del teu viatge.

    ResponElimina