En aquesta presentació surt una situació on no t'esperes el final. Quan ho vaig veure em va fer sentir malament i vaig començar a pensar sobre totes les situacions on jo vaig deixar que la sorra em cobris.

Envejo al burro pel seu entusiasme per voler viure. Per què, encara que és vell i el seu amo la rebutjat, ell continua volent viure.

En moltes ocasions les persones voldríem que la terra ens cobris, sense pensar que el pitjor que pot passar és morir.

Hi ha moments on ho podem passar realment malament, però el nostre error és en capficar- nos en aquest problema i deixem de banda els moments que podríem viure si superem el problema i els moments que hem viscut abanç del problema. No pensem que hi ha persones que ho donarien tot per nosaltres, quan fem això ens convertim en persones egoistes. Hauríem de pensar que tenim sort, encara els problemes que podem tenir, de viure, com ho fa el burro.

Penso que l'amo no ha confiat lo suficient en el burro, això també passa a la vida real i per això hi ha persones que cada dia es superen a elles mateixes i sorprenen a altres com ho fa el burro. Aquestes persones són les persones que arriben a triomfar. Són persones que mereixen tota la meva admiració.