diumenge, 14 de març del 2010

Sorres movedisses, COMPTE!

Espolsa’ t… Aquesta presentació m’ha recordat a un acudit:
Això es un burro que cau a un pou, i el fill del granger li diu al pare: “Pare! Pare! Que el burro s’ ha caigut al pou!” A lo que el pare respon: “Doncs llença-li menjar, que aigua segur que té!”.
Era broma, i a sobre es molt dolent...
És una faula que tot i la seva senzillesa et transmet una lliçó del que és l’ optimisme, i a més d’ una manera molt profunda. M’ha encantat la manera de representar el “treu-te els problemes de a sobre” amb el fet de que el burro s’ espolsés la terra que li llençaven a sobre i la utilitzés per pujar cap a fora. Això és el què hauríem de fer tots, i sobre tot, oblidar-nos de l’odi. El burro, tot i saber que el seu amo el dona per mort, segueix amb l’ esperança de sortir i quan ho fa, no s’ enfada amb l’ amo. Una altre cosa que també hauríem de fer i crec que poquíssimes persones fan...
Suposo que sí, he viscut situacions semblants... Sempre m’he estimat més evitar els problemes, i si els he tingut, sempre he intentat no fer-ne cas ni capficar-me. Però sóc humà, i no sempre aconsegueixo el que vull, i per desgràcia, a vegades m’és impossible evitar els problemes, m’ hi capfico massa, fins el punt de que el veritable problema el tinc jo amb, valgui la redundància, el problema. Hem de viure i ser feliços, cap problema ens ha de fer patir.
Carpe diem, “Paz y prosperidad”, Hakuna Matata i pau i amor! Visca la vida!
La vida és massa curta com per perdre el temps en els problemes. Hem de viure-la al màxim, i més nosaltres companys. Som joves i estem en el moment de la vida de gaudir al cent per cent!
Hem de buscar motius per somriure i agafar la sorra que tenim per sobre nostre i deixar-la per sota. Hem de pujar sempre, en tot moment, i mai deixar que ens ensorrin. Busqueu-ne els que vulgueu, però somrigueu! Escolteu música, mireu pel·lícules, sortiu al carrer, de festa, el que vulgueu. Però mai deixeu que la sorra us privi de veure la llum del matí!
Per cert, aquesta vegada SI; he utilitzat el corrector. M’ he espolsat del problema que era. Bona nit i força barça! (A veure que tal el Madrid, que avui juga a Castilla y Lyon... Ahá, ahá)

1 comentari:

  1. No està malament Aitor. Això sí, continues amb el problema dels signes de puntuació. En tens massa. No cada vegada que t'atures per respirar has de posar una coma. Normalment, abans d'un "però" no hi ha signe de puntuació.
    Una altra cosa és el que en anglès s'anomenen "connectors".
    En quant el contingut crec que encara no ets prou conscient del que realment és viure. Amb alegria, sí. Inconscientment, no. Però el que és més important és que amb el teu comentari fas pensar i això és molt bo.
    Nota: 80

    ResponElimina