Aquesta presentació és la vida mateixa.
La història del burro al principi de veure-la m’ha semblat injusta i cruel. Pensar que això està passant cada dia en persones indefenses em produeix llàstima i ràbia . Per això penso que quan algú està caient cal oferir-li la mà per ajudar-lo a sortir d’aquell problema i no enfonsar-lo més.

En tot el món hi ha gent que et llençarà terra però sempre has de ser fort enfront a tots el problemes que et poden venir. Sí sempre et marques un objectiu per poder superar-te a tu mateix arribaràs més lluny que sí no fas res.

Si una persona és forta i lluitadora per molta terra que et fiquen a sobre sempre trauràs el cap i podràs seguir endavant.

De vegades la vida sembla un pou però sí tens força de voluntat i persones que t'ofereixin la mà podràs aconseguir veure la llum al final.

Les sis regles de la vida es podrien complir totes, sempre i quan actuant com tu ets i no intentar tapar el pou a ningú.

En aquesta presentació surt una situació on no t'esperes el final. Quan ho vaig veure em va fer sentir malament i vaig començar a pensar sobre totes les situacions on jo vaig deixar que la sorra em cobris.

Envejo al burro pel seu entusiasme per voler viure. Per què, encara que és vell i el seu amo la rebutjat, ell continua volent viure.

En moltes ocasions les persones voldríem que la terra ens cobris, sense pensar que el pitjor que pot passar és morir.

Hi ha moments on ho podem passar realment malament, però el nostre error és en capficar- nos en aquest problema i deixem de banda els moments que podríem viure si superem el problema i els moments que hem viscut abanç del problema. No pensem que hi ha persones que ho donarien tot per nosaltres, quan fem això ens convertim en persones egoistes. Hauríem de pensar que tenim sort, encara els problemes que podem tenir, de viure, com ho fa el burro.

Penso que l'amo no ha confiat lo suficient en el burro, això també passa a la vida real i per això hi ha persones que cada dia es superen a elles mateixes i sorprenen a altres com ho fa el burro. Aquestes persones són les persones que arriben a triomfar. Són persones que mereixen tota la meva admiració.

Espolsa't

Aquest història dona a reflectir, que tot el món a de sortir endavant davant de qualsevol problema, i mai, donar-se per vençut. Moltes vegades a mi em passa això, que m'enfonso perquè alguna cosa no m'ha sortit bé o l'he fet malament i m'he donat compte que davant qualsevol problema o complicació has de tirar endavant amb la vida i gaudir-la que és molt curta. Per exemple, quan jugo a futbol i estic en un partit, a vegades hem surten malament algunes coses com una jugada, una passada, un tir a porteria... M'enfonso i no faig res a la resta del partit, però ara m'he donat compte que si faig malament alguna cosa o no hem surt bé, tinc que intentar millorar i fer-ho millor a la pròxima, i si no hem surt bé altra vegada, ho intento fins que hem surt bé i mai hem dono per vençut.
El pagès com ja no vol al burro, no fa res per treure-ho, però el burro com que li tiren més coses a sobre per enfonsar-ho més en la misèria, ell no es dona per vençut i tira endavant per sobreviure. Crec que la gent ha de tirar sempre endavant i fer-se fort en front a les complicacions de la vida i sobretot viure-la sense cap preocupació i amb molta energia.

Més enllà del compromís ortogràfic.

El que era una simple feina per valorar la utilització del corrector ortogràfic ha esdevingut un pou d'idees molt interessants al voltant de tot allò que significa la paraula compromís per als nostres joves.

El primer que sobta és la clara diferenciació que aprecien entre els compromisos interns (els propis de cadascú) amb els externs (els que afecten la resta de persones). Tot i que, a voltes, la separació no és tanta, distingeixen clarament l'una de l'altra.

També, val a dir, donen més importància als externs que als interns i això, fins a un cert punt, cal considerar-ho normal. És, en aquestes edats, quan s'està més depenent del que diguin els altres, quan es viu més del "que diran" i no tant del "com sóc". El que potser no era tant previsible és la contundència d'aquesta responsabilitat i com l'àmplia majoria d'ells relaciona el compromís amb els altres (encara que només sigui en quedar a una hora determinada) amb la possibilitat de minva de les seves amistats. Conclusió sorprenent si les explicacions són sinceres.

Per concloure, i tot i que alguns ho han apuntat, no hi ha massa intervencions al voltant de la idea del compromís com a acte intern per excel·lència de la persona i de la pèrdua de la pròpia credibilitat en cas d'incompliment de la paraula donada. És a dir, si es falla és un problema perquè afecta el nostre personatge extern del qual vivim socialment però no s'arriba a pensar amb les conseqüències psicològiques internes ja que d'aquestes no es creu que se'n disposi o no són importants.

En definitiva, els dubtes i avatars propis de la joventut han quedat reflectits en un exercici purament tècnic que ha esdevingut del tot psicològic.

És important un compromís?

Avui dia ja no s'hi pensa tant en el compromís ja que la meitat de la gent d'avui dia no sabem que és concretament i per aquest motiu no hi pensem. Jo personalment penso que els compromisos són importants ja que es una mostra de responsabilitat,però hi ha gent que no els hi dona gaire importància. D'alguna manera tots tenim compromisos i els més comuns amb els pares. Jo tinc compromisos amb els meus pares i encara que no m'agrada tenir-los em vaig comprometre a complir-los. El compromís al que dono mes importància és el de baixar el gos per la tarda i per la nit. Quan em van comprar el gos fa dos anys em vaig comprometre a passejar-lo,a cuidar-lo,netejar-lo...Pot ser que no sigui un compromís important per a la majoria de gent però ami sincerament no m'influeix gaire,es a dir, ho faig i no em sembla que estigui perdent el temps ja que guanyo ljavascript:void(0)a felicitat del meu gos i això es un plaer. No sé com es pactava un compromís a les èpoques antigues,però no crec que sigui gaire diferent d'ara ja que el significat és el mateix,és a dir,no hi ha gaire diferencia entre una època i una altra si el significat d'aquesta cosa no canvia.

Compromís: més que una simple paraula

Potser no ho sabem, però tenim un munt de compromisos.
Un "Sí sí, demà t'ajudo" o potser un "Et juro que si ho faré" ja ens estan comprometent a alguna cosa. Segurament cada dos per tres afegim un altre compromís a la nostre interminable llista de compromisos però, n'hi fem cas? Fem cas a tot al que ens comprometem? Quin valor tenen els nostres compromisos? Ho diem de cor?

Crec que avui dia podem situar els compromisos en dos extrems molt diferenciats: la gent que, o valora moltíssim els compromisos i, valgui la redundància, es compromet a complir-los i la gent que té un munt de compromisos dels quals ni se'n recorda ni ho vol fer, gent que no els hi dóna cap valor, sinó que els fan potser per quedar bé.

Podem tenir compromisos amb nosaltres mateixos, proposant-nos treure millors notes, anar al gimnàs, etc., o tenir compromisos amb altres persones. També podem tenir compromisos una mica més abstractes amb la nostra Terra, com ara el compromís de ser més solidari amb ella, cuidar-la i agrair tot el que ens dóna.

Sigui com sigui, els compromisos han perdut molt del valor que abans tenien. Al passat era com si fer un compromís lligués la teva ànima a ell i que si no el complies, la podries perdre. Abans compromís era sinònim de sacrifici, d'honestedat i de satisfacció, satisfacció per haver-lo complit i sentir-te lliure.

Hem de vigilar i pensar abans de comprometre'ns amb alguna cosa. Jo em comprometo a viure la meva vida, amb la gent que m'estimo i de la manera que vull, trobo que aquest és el compromís més gran que es pot fer un mateix.

Fem-ho tots, comprometem-nos a viure com vulguem!

Compromís... una paraula molt forta

A casa meva, des de ben petit m'han ensenyat a tenir un compromís amb la família. També m'han ensenyat a tenir un compromís al treball i als estudis, però sobretot a tenir un compromís amb els teus amic i amb els que t'envolten.
El compromís és molt important, ja que si no tens unes feines per fer, unes ordres que complir o unes obligacions dia a dia de gran no arribaries a ser una persona responsable.
Jo tinc molts compromisos, per exemple a casa tinc unes obligacions a fer com recollir-me l'habitació, fer-me el llit, fer les gosses, posar la taula...
Un exemple molt clar de compromís és que ami em donaven una gossa i el meu pare en principi no volia per que pensava que ell seria el que acabaria netejant les "caquetes" i també posant-li menjar i aigua. El meu pare em va fer prometre que jo seria el que faria aquestes tasques i llavors li vaig dir que sí, que em comprometria a posar-li de menjar tots els dies i de netejar-les.
Dia a dia s'han de fer tot el que et compromets, perquè si un dia promets alguna cosa i no la compleixes, ja quedes malament i fas pensar que ets una persona molt poc responsable i no tens compromís per a ningú.