Els regals són útils si es fan amb el cap i t'il·lusionen quan es fan amb el cor; si els teus pares et regalen un llibre que necessitaves per l'escola, llavors és un regal útil, si els teus oncles et regalen un cap de setmana per anar a esquiar llavors estem parlant d'un regal que et fa il·lusió. Hem de decidir entre què és el que preferim que ens regalin, un regal útil o un regal que ens faci il·lusió. S'hauria de triar un regal que sigui útil i alhora faci il·lusió, que cadascú trii què és allò que tindria més valor que els regalessin.

El moment en que ens donen el regal també pot influir sobre la il·lusió que aquest ens farà o les expectatives que ens crearà, si per Nadal et fan un regal esperes que tingui un valor determinat, te'n fas una idea, si és per al teu aniversari també, però si te'l fan un dia qualsevol, inesperadament, no generes cap expectativa i sol ser quan un regal és més valorat i ben rebut.

La gran part de les famílies amb un nivell de vida còmode de la nostra societat solen gastar-se gran quantitats de diners per Nadal, si se'ls poden gastar doncs bé per ells, però que no omplin de regals superflus als seus fills perquè sinó no els valoraran gens, ja que creuran que no s'han d'esforçar per obtenir allò que desitgen i això no és un consell massa savi per viure en aquesta societat.

Quan ets petit i encara no saps els secrets que amaga el Nadal vius aquesta època amb una gran emoció i felicitat ja que creus que els regals cauen del cel i pots demanar tot el que vulguis, ja que els pares no s'hauran de gastar res, en canvi, quan saps el que passa realment pots obligar als teus pares a que es gastin tot i més per fer-te regals que realment no necessites a la teva edat o ser una persona sensata i demanar alguna cosa que t'agradi, ja que en una ocasió especial et podran regalar i no fer anar malament econòmicament als teus pares.
És cert que un regal sempre fa il·lusió, però com més grans ens fem més es perden les il·lusions, no només pels regals, sinó per qualsevol aspecte de la vida.
Cal esforçar-se per prendre's la vida amb il·lusió, ja que per que ens fem grans no cal que tot sigui trist i ho donem per perdut.
Quan em refereixo a un regal no ha de ser estrictament material, ja que cadascú interpretarà d'una manera o altre el què és un regal com ara un germà petit, la cura de càncer de la seva àvia, el fet veure algun familiar per nadal, una bicicleta, un viatge, etc...

Els regals són fets per algú amb la intenció de fer-te feliç quan el rebis, per tant com es sol dir, la intenció és el que compte realment.

L'amor no es compra amb diners!

Doncs ara jo aportaré la meva opinió aquest
I penso que a tothom encara li fa gràcia rebre alguna coseta pel dia de reis, tot i que encara que penso que aquesta edat ja gairebé ningú demana res, o demana una cosa bastant important pero res més. Ilusió si que en fà, o almenys a mí, però aquests últims anys mai he obert els regals el dia dels reis,
sempre un o dos dies avans,però,sempre hem fan un detall que no se el que és i hem fa molta ilusió obrir-l'ho encara que no sigui res, un collaret, un pijama ...
Aquest es el meu punt de vista,el que he pogut observar també de la gent que m'envolta.

CONSUMISME? Doncs jo pensó que a la nostre edat no. Quan un és petit doncs si,la meva germana petita doncs a tingut moltes joguines noves, en canvi jo un portatil
i res més, per part del meus pares, i la meva germana gran li han pagat el carnet.
No penso que hi hagi consumisme la veritat.

Una abraçada és un regal?... Aquesta pregunta es molt interessant. La meva opinió és la seguent: No penso que una abraçada sigui un regal, depenent a qui se la
doni. Una abraçada és un fet d'estimació, el qual jo, dia a dia el faig. I no crec que hi estigui regalan jo res als meus pares, sino, agraint-lis el fet d'estar
dia a dia amb mi, de preocupar-se, d'ajudar-me, es a dir, de tot el que fan per mi. Tampoc penso que un regal tingui que ser alguna cosa material per ser un regal.
No cal, a casa meva de regal han portat que la meva tieta es recuperi de la seva malaltia, i és el regal més gran que em pogut rebre, és el regal que més ilusió m'ha
fet. En canvi, alomillor algú que es trobi sol, probablement una abraçada li farà major ilusió que una joguina. Aquesta és la meva opinió.

I per acabar, parlaré una mica del títol. L'amor no es compra amb diners, aixó venia referit pels regals. Hi han coses que no es poden comprar, i aquestes coses

són les més importants. Estimar i ser estimats és una sensació meravellosa, sentir que t'estimen et fa ser més fort, saber que tens una persona al teu costat la qual
saps que t'estima i t'ajudarà en tot el que necessitis et fa ser feliç. I aixó ningú ho podrà comprar. A vegades em paro a pensar i crec que segurament serem molt més

feliços gent normal com nosaltres, que no aquesta gent que te tants diners. Aquesta gent no sap el que es un esforç per algú, perque tot ho poder comprar. No sabran
mai agreïr res... Doncs res, paro de parlar perque no acabaria mai.



Fins aviat bítacoles!

Els regals de reis

Els regals de reis alguns si que segueixen sent útils per que ens poden fer regals que a las resta del any no ho fan . També hi ha massa consumisme en aquesta època de reis perque la gent s'aprofita de que es la epoca de reis per fer compres que en veritat estan mes cres i la gent de les tendes .

A mi encara hem fa il·lusió rebre algun regal del reis per que penso que amb poden regalar , que serà, si m'agradarà... Peró no sempre pot ser un regal comprat amb diners sinó algun gest algun dibuix, a alguna abrasada d'algun familiar en un moment que mes ho necessites.

També crec que no cal que sigui època de reis per fer un regal a una persona si no que en altres temps que no sigui nadal o reis també es poden fer regals.

Els regals de reis

Els regals de reis es clar que em fan il·lusió, com a tothom suposo. A qui no li agrada que et regalin alguna cosa? Encara que sàpigues que el nadal només serveix per a que les famílies es gastin els seus estalvis en comprar regals i que els reis són els pares, veure com estan d'il·lusionats els teus cosins petits i com disfruten veient els reis ja és emocionant.
Jo em diverteixo molt amb els meus cosins ja que estan molt nerviosos i molt alterats hores abans de la cabalgata.
En aquests últims anys, quan em diuen què vui per reis, sempre contesto que no necessito res, però que prefereixo que em donguin diners a que em comprin una tonteria, ja que amb els diners els distrubueixo com jo vui, que es com he fet cada any, la meitat pel banc i l'altre per la cartera.
També, és obvi, que hi ha molt consumisme, ja que són moltíssimes famlílies les que han de comprar regals i no sols pels seus fills, sinó també per altres familiars.
Tant una abraçada, com una paraula o com un gest, pot significar molt per algú, ja que per ami aquests gestos valen més que qualsevol regal.

Reis mags? Crec que no

"2010, Gener, nit del dia 5, s'escolten sorolls a casa.
Estic dins del meu llit, però atemorit decideixo no sortir. S'escolta com es tanca la porta de casa, i decideixo sortir a mirar; el got de llet i les galetes que vaig deixar sota l'arbre ja no hi son!"

Aquest seria el somni de qualsevol nen petit, de qualsevol nen que no ha perdut la il·lusió pels reis mags i els regals que aquests "porten"
Crec que el pitjor que li pot passar a un nen petit es fer-se gran, i també adonar-se'n de la realitat sobre els reis mags; es perd tota la il·lusió.
Parlant sobre els meus reis, no han sigut ni dolents ni bons, simplement, "han sigut".
No m'han portat gaire cosa, ja que el meu aniversari es el 21 de Desembre i normalment ajunto els regals però no fer-ho tant pesat (des de el meu punt de vista no m'agrada, ja que cauen menys regals).
Van portar-me uns auriculars per la Playstation, diners, una mica de roba i molt amor per part de la meva família. Ah, també van deixar unes precioses sabatilles per l'Ariadna, que, per cert, li van encantar.

Crec que està bé deixar un detallet, tot i que sigui per quedar bé. No fa falta gastar-se tota una paga per que diguin: Oh, en Pepito és el millor, s'ha gastat 51486184186 milions d'Euros en aquest regal.
Això no és nadal, això és consumisme i des de el meu punt de vista, idiotesa.
Tal i com va dir en Nico, de vegades és millor donar una abraçada, un petó, una promesa, abans que donar certs regals.

Els reis són una de les moltíssimes excuses que hi han per que la gent gasti i gasti.

Els Regals de Reis

Jo penso que sí que son inútils els Regals de Reis per a la nostra edat, perque quasi totes les persones "normals" de la nostra edat no demanaran un pokemon o les noies de 15 anys no demanaran una Barbie. Normalment fa dos o tres anys nomès demanava diners i jo amb aquells diners feia el que volia, però aquest any m'he comprat la Playstation 3 perque m'agrada molt i la volia desde fa ja molt de temps i he aprofitata ara ja que està una mica "barata". Crec que si hi ha massa consumisme no nomès pels nens petits que es demanen jocs que necesiten piles o carregar al batèria, si no també nosaltres o almenys jo que per jugar a la Play necessito electricitat. A mi em fa il·lusió rebre regals, jo ja savia lo de la Play 3, però per exemple la meva germana tenia que fer una tasca a la seva optativa de tecnologia que consistia a fer un ninot de fusta i el tenia que posar roba a les vacances i a aprofitat i l'ha vestit amb el meu equipatge de futbol amb el meu número i tot, i em va fer molta il·lusió. Jo crec que a molts nois i noies de la nostra edat no els fa il·lusió rebre regals però a mi sí. Jo crec que una abraçada si que es un regal, cada gest que et fan les persones que t'estimes jo crec que es un regal, una abraçada dels teus pares, un petó dels teus avis, una salutació del teu cosí, la trucada d'un amic...
En conclusió, els regals de Reis sempre hi seràn per treure debats i conclusions vàries.

Els regals de reis

Jo penso que els regals de reis, en la majoria dels casos, no són útils, ni en la nostra edat ni en cap altra. Sobretot si es demana coses que les utilitzes un temps i després ja te n'oblides. El que sí que veig útil és que es regalin coses de necessitat, com roba, un llibre o un paraigües. Una de les coses que em dóna ràbia és la quantitat de consumisme que hi ha i que a la gent (sobretot de la nostra edat) li dóna igual. Aquestes festes he escoltat molt: "A mi m'han regalat tot el que he demanat". I el que passa és que la gent volt tenir moltes coses noves i cares, per després poder presumir d'elles.

A mi encara em fa il·lusió rebre un regal encara que no tant com abans quan era petit, ja que ara sóc conscient del que hi ha. Una abraçada d’algú que t'estima o una postal desitjant-te felices festes clar que és un regal. És un regal que a mi em fa il·lusió i sense ser consumista es té un bon detall.