dimarts, 9 de febrer de 2010

Compromís: més que una simple paraula

Potser no ho sabem, però tenim un munt de compromisos.
Un "Sí sí, demà t'ajudo" o potser un "Et juro que si ho faré" ja ens estan comprometent a alguna cosa. Segurament cada dos per tres afegim un altre compromís a la nostre interminable llista de compromisos però, n'hi fem cas? Fem cas a tot al que ens comprometem? Quin valor tenen els nostres compromisos? Ho diem de cor?

Crec que avui dia podem situar els compromisos en dos extrems molt diferenciats: la gent que, o valora moltíssim els compromisos i, valgui la redundància, es compromet a complir-los i la gent que té un munt de compromisos dels quals ni se'n recorda ni ho vol fer, gent que no els hi dóna cap valor, sinó que els fan potser per quedar bé.

Podem tenir compromisos amb nosaltres mateixos, proposant-nos treure millors notes, anar al gimnàs, etc., o tenir compromisos amb altres persones. També podem tenir compromisos una mica més abstractes amb la nostra Terra, com ara el compromís de ser més solidari amb ella, cuidar-la i agrair tot el que ens dóna.

Sigui com sigui, els compromisos han perdut molt del valor que abans tenien. Al passat era com si fer un compromís lligués la teva ànima a ell i que si no el complies, la podries perdre. Abans compromís era sinònim de sacrifici, d'honestedat i de satisfacció, satisfacció per haver-lo complit i sentir-te lliure.

Hem de vigilar i pensar abans de comprometre'ns amb alguna cosa. Jo em comprometo a viure la meva vida, amb la gent que m'estimo i de la manera que vull, trobo que aquest és el compromís més gran que es pot fer un mateix.

Fem-ho tots, comprometem-nos a viure com vulguem!

1 comentari:

  1. Afegiria, però, que sempre tenint en compte que la nostra llibertat comença on acaba la del veí. Molt bé. Potser hi ha una mica de ennuvolament amb els signes de puntuació.
    Nota: 90

    ResponElimina