El Nadal és una festa que consisteix en realitzar varies celebracions amb tota la familia: com ara fer el pessebre, decorar l'arbre de Nadal, celebrar la Vigília de Nadal fent cagar regals al Tió, també hi ha gent que celebra el Pare Noel. Celebrar el dia de Nadal amb tota la familia fent un gran dinar on s'acostuma a menjar la sopa de galets amb pilota, pollastre o ànec, es veu cava i es menjen neules i torrons, i amb les sobres del dinar es fan els canelons pel dia de Sant Esteve. Després d'any nou vénen els Reis encara amb més regals...

M'agrada aquesta festa perque només passa un cop l'any i és quan tenim la oportunitat de reunir-nos amb tota la familia i passar-ho bé tots plegats. Naturalment ja no és el que era. Quan era petita em feia molta més il·lusió, només pensava en els regals del Tió i dels Reis, ara ja no és el mateix, no em regalen res, només em donen diners perque jo em compri el que a mi m'agrada. Jo penso que si tenim necessitat de comprar-nos alguna cosa ho podem fer durant tot l'any, i aprofitant que són festes tots els establiments fan una gran campanya de Nadal perquè la gent compri regals, que no solen ser necessaris i més en aquests temps que hi ha una gran crisi econòmica i les families no poden gastar-se tants diners en regals, apujant el preu de les joguines, roba i tots els productes que se solen regalar, fent molt més difícil encarar el mes de gener econòmicament, que és quan comencen les rebaixes i així no les poden aprofitar per comprar regals i es veuen obligats a comprar-los a preus molt més elevats en mesos anteriors, fent que les rebaixes del gener siguin molt més fluixes que les d'estiu ja que la gent ja s'ha gastat els diners que tenien.

Per tant per mi ara el Nadal ja no és il·lusió, sinó una manera de fer gastar els pocs diners que té la gent en quantitats superiors de joguines de les que en realitat haurien de regalar als seus fills i no una festa amb l'ànima que ens transmet el Nadal que és la familia, l'amor, l'ajudar als necessitats, la pau, etc.

Festes de Nadal

Avui es el tercer dia de l'any, us explicare el que he fet aquestes vacances, encara que falten pocs dies per que s'acabin però es passen volant.

Aquestes vacances han sigut com unes altres, a mi particularment no m'agrada molt celebrar el nadal perque sempre es el mateix, com el dia 24, arriba el dia, sopas, estas amb la familia més propera ja que jo no soc d'anar amb tota la familia si no amb els pares, germà i avis i prou, treus la taula estas una mica al sofà de casa i a dormir que ve ' Papa Noel ' ja no fa tanta il·lusió de quan eras petita que t'anves a dormir amb els nervis de que et portaria de regals o coses, ara ja es com si fos una nit qualsevol, et llevas i de vegades hi ha alguna cosa per tu o no, coses que a lo millor no has demanat durant l'any i el dia 25 les demanes, com un dia normal i per fer la gràcia de que ami també hem porten regals com al meu germà que es molt més petit que jo. El dia de Sant Esteve el vaig passar a casa del meu novio que feia un menjar i hem van convidar, va ser un dia normal també. Desprès de quatre dies es va celebrar el dia 31, però d'un any a un altre no canvia res i més en un dia, es un altre dia i ja esta, hem vaig anar a dormir una mica més tard de lo normal i ja, i al dia següent, el dia d'any nou vaig anar a menjar un altre cop amb tota la familia del meu novio i vam estar allà fins les sis de la tarda aproximadament i vam anar a casa, això tambe ho podria fer un dia com qualsevol, avui mateix, però bueno ja fins un temps no hi ha res que celebrar.

Bones festes!

( Les poques que queden...)

Les festes de Nadal

Avui és el segon d'un nou any, el 2010. Explicaré una mica els dies més senyalats fins ara. El dia 24 era "Noche Buena" (en català no crec que tingui un nom particular) i va ser un dia igual que qualsevol altre menys perquè ens vam ajuntar per sopar amb els meus avis i algun que altre tiet.

Jo cel·lebro Nadal i Reis però em dóna igual si em regalen o no alguna cosa; directament no ho demano. El que si que m'agrada es quan ens juntem tota la família ja que no ho acostumem a fer.

Continuaré explicant. A Nadal i el dia de Sant Esteve vam anar a casa del meu tiet i de la meva àvia per part del meu pare, respectivament. Vam sopar i menjar, a més de jugar a jocs de taula i parlar una mica, com es sol fer en aquestes festes. El dia 31 ja havien vingut els meus cosins i vam sopar tota la família a casa de la meva àvia; aquesta vegada l'altra. Després vam menjar el raïm i va pasar un dia més.

Ahir, el dia de cap d'any gairebé ni me'n recordava del dia que era. Em vaig llevar, vaig fer el que faig cada dia i vaig anar al cinema. Res més. Aquí ja deixo d'explicar que avui no hi ha cap altra novetat.

Fins un altre dia.

Les meves vacances

Us explicaré les meves vacances de Nadal, tot va començar el primer dia de vacances, el 22 de desembre del 2009(especifico l'any perquè avui es el primer dia del any 2010) un dimarts per la tarda, les vacances de Nadal son bastant curtes, però sempre en aquestes vacances es quan hi ha més treball per a fer.
Particularment, no m'agraden aquestes festes, perquè jo no sóc molt familiar, i els sopar amb la família no m'agraden molt més que res perquè he de anar amb el meu germà sense els meus pares perquè treballen a sopar a casa l'avia o a casa d'alguna tia, i això em fa sentir una mica incomoda.
una nit o un dia de Nadal sempre es igual, arribar, parar la taula, portar el menjar, menjar, escoltar "discussions" sobre política o altres coses, desparar la taula, mirar la tele i cap a casa, es tot una mica avorrit.
I ara parlem dels regals, jo no celebro ni para Noel ni Tió, i reis tinc però per part de ties i els avis, però perquè ells volen perquè ami no es que em faci molta il·lusió, a altres els hi agrada anar presumint de que els hi han regalat moltes coses i que tenen molts diners i que es poden permetre tot allò que vulguin i en realitat no se'n adonen que el que importa no es tenir molts regals sinó passar-ho bé en aquestes festes sense tenir un esperit consumista, perquè comprar moltes coses per a reis?, perquè no durant el any?, el que et faci falta te'l compràs i no comprar coses inútils per di, mira això m'han regalat. Encara que avui dia aquestes festes es basen en això, en un esperit consumista.
També, avui mateix dia 1 de gener de 2010, tothom pregunta com t'ha anat ahir, com si hagués notat algun canvi d'ahir avui, jo no he nota res, em canviat d'any i res més, ahir va ser un dia qualsevol i avui també, jo segueixo fent les mateixes coses, segurament fem aquesta pregunta i desitgem un feliç any perquè així creiem que aquest any serà millor, però això es cosa de cadascú i del que pugui passar.

Us deixo amb una foto nadalenca,
i un fins un altre.

Sant Nicolau

Avui, 6 de desembre, Sant Nicolau, àlies Saint Nicklaus, àlies Santa Claus (sí, sí, l'autèntic, tots tres som el mateix) us convido a celebrar el dia del meu sant a la manera en què jo celebrava el començament de l'època nadalenca: donant llaminadures als nens i nenes dels orfenats de la meva ciutat. La veritat és que em va costar convèncer els directors que una nit apaguessin la llar de foc per a que jo hi pogués llençar els caramels per la xemeneia. Mira com són els infants que hi van posar allò que tenien a l'abast per a què no toquessin terra i així van penjar mitjons (com més grans, millor) i poder tenir més caramels.

Per tant, avui, 6 de desembre, Sant Nicolau (Santa Claus) us demanaria que, com a mínim gaudiu dels més petits de la casa i, a més, us comunico que he demanat un permís especial de l'associació de dentistes, però només per avui, per a que els nois i noies puguin menjar caramels i llaminadures bones, res de "xuxes" de plàstic.

El meu amic el Tió m'ha dit que us anunciï la seva arribada ben aviat i que li tingueu preparat un bon coixí i una bona manta, que ja fa fred i té una anys a sobre.

Quina sort que tenen els nens i nenes de Catalunya. Pocs països al món disposen d'aquestes tradicions familiars tan seguides: les llaminadures de Sant Nicolau, els torrons del dia de Nadal del Tió (sí, sí, només els torrons o us penseu que un tros de fusta pot cagar un regal de plàstic embolicat en plàstic i paper), i els Reis de l'Orient que trenquen la guardiola i fan uns regals...

Apa doncs, que tingueu una feliç diada en companyia dels petits (o dels grans que també són petits).

Feliç Sant Nicolau !

Wish You Were Here - Pink Floyd

Així que, així que creus que pots distingir el paradís de l'infern, cels blaus del dolor.
Pots distingir un camp verd d'un fred rail d'acer?
Un somriure d'un compliment? Creus que pots distingir?

I Van Aconseguir transformar els teus herois per fantasmes?
Cendres calentes per arbres? Aire calent per brisa refrescant? Confort fred per canvi?
I canviaries participar en part de la guerra per un paper principal en una gàbia?
Com desitjaria, Com desitjaria que estiguessis aquí.

Som solament dues ànimes perdudes, nedant en una peixera, any rere any.
Corrent sobre el mateix vell sòl.
Què hem trobat? Els mateixos velles pors.
Tant de bo estiguessis aquí

Wish you were here - Pink Floyd


Encara no havia participat al blog de forma voluntaria, i fins fa cinc minuts, sincerament no tenia cap intenció de fer-ho.
Però les opinions estan en constant canvi, això ja se sap.
I suposo que les circunstàncies m'han fet escriure, no sé perqué.
Suposo que per "lliurarme" d' alguna cosa.

Podriem dir, que en aquesta época tardor-hivern d' aquest any, em trobo en un moment estrany de la meva vida.
Començen a aparéixer les primeres decisions importants, escollir entre unes coses o altres i intentar començar a encaminar-me cap a la feliçitat.
En aquestes dues setmanes, una amanida d'emocions han regnat al meu cap, canvis inesperats, coses que donava per perdudes han ressorgit de les seves cendres.
I durant un moment, durant un dia, vaig estar a punt de tocar amb la punta dels dits el cel.
Però res és per sempre, i la meva satisfacció va quedar a només un dia de la meva vida.
Potser m'hauria de sentir orgullós i satisfet almenys. Però la meva naturalesa humana no permet que això m' ompli tant com m' agradaria.
En fi, potser no li veieu massa relació amb la cançó de Pink Floyd que he copiat (Traduida de l'anglés) pero per a mi la té.
Bueno, no ho llegiu si no voleu, aquí ningú obliga a ningú a fer res.
Tampoc m' importa si heu entés alguna cosa.
M'he quedat més tranquil, necessitava escriure i quedarme més lleuger.
Ens veiem!

Ojalá estuvieras aquí

Doncs jo no em puc queixar de l'examen, ami em va anar força bé, encare que el temps era una mica limitat, per poder fer bé un examen es amb calma, perque sino es molt copia-pega per manca de temps.
No tinc més a dir sobre aquest tema.