Els regals són útils si es fan amb el cap i t'il·lusionen quan es fan amb el cor; si els teus pares et regalen un llibre que necessitaves per l'escola, llavors és un regal útil, si els teus oncles et regalen un cap de setmana per anar a esquiar llavors estem parlant d'un regal que et fa il·lusió. Hem de decidir entre què és el que preferim que ens regalin, un regal útil o un regal que ens faci il·lusió. S'hauria de triar un regal que sigui útil i alhora faci il·lusió, que cadascú trii què és allò que tindria més valor que els regalessin.

El moment en que ens donen el regal també pot influir sobre la il·lusió que aquest ens farà o les expectatives que ens crearà, si per Nadal et fan un regal esperes que tingui un valor determinat, te'n fas una idea, si és per al teu aniversari també, però si te'l fan un dia qualsevol, inesperadament, no generes cap expectativa i sol ser quan un regal és més valorat i ben rebut.

La gran part de les famílies amb un nivell de vida còmode de la nostra societat solen gastar-se gran quantitats de diners per Nadal, si se'ls poden gastar doncs bé per ells, però que no omplin de regals superflus als seus fills perquè sinó no els valoraran gens, ja que creuran que no s'han d'esforçar per obtenir allò que desitgen i això no és un consell massa savi per viure en aquesta societat.

Quan ets petit i encara no saps els secrets que amaga el Nadal vius aquesta època amb una gran emoció i felicitat ja que creus que els regals cauen del cel i pots demanar tot el que vulguis, ja que els pares no s'hauran de gastar res, en canvi, quan saps el que passa realment pots obligar als teus pares a que es gastin tot i més per fer-te regals que realment no necessites a la teva edat o ser una persona sensata i demanar alguna cosa que t'agradi, ja que en una ocasió especial et podran regalar i no fer anar malament econòmicament als teus pares.
És cert que un regal sempre fa il·lusió, però com més grans ens fem més es perden les il·lusions, no només pels regals, sinó per qualsevol aspecte de la vida.
Cal esforçar-se per prendre's la vida amb il·lusió, ja que per que ens fem grans no cal que tot sigui trist i ho donem per perdut.
Quan em refereixo a un regal no ha de ser estrictament material, ja que cadascú interpretarà d'una manera o altre el què és un regal com ara un germà petit, la cura de càncer de la seva àvia, el fet veure algun familiar per nadal, una bicicleta, un viatge, etc...

Els regals són fets per algú amb la intenció de fer-te feliç quan el rebis, per tant com es sol dir, la intenció és el que compte realment.

L'amor no es compra amb diners!

Doncs ara jo aportaré la meva opinió aquest
I penso que a tothom encara li fa gràcia rebre alguna coseta pel dia de reis, tot i que encara que penso que aquesta edat ja gairebé ningú demana res, o demana una cosa bastant important pero res més. Ilusió si que en fà, o almenys a mí, però aquests últims anys mai he obert els regals el dia dels reis,
sempre un o dos dies avans,però,sempre hem fan un detall que no se el que és i hem fa molta ilusió obrir-l'ho encara que no sigui res, un collaret, un pijama ...
Aquest es el meu punt de vista,el que he pogut observar també de la gent que m'envolta.

CONSUMISME? Doncs jo pensó que a la nostre edat no. Quan un és petit doncs si,la meva germana petita doncs a tingut moltes joguines noves, en canvi jo un portatil
i res més, per part del meus pares, i la meva germana gran li han pagat el carnet.
No penso que hi hagi consumisme la veritat.

Una abraçada és un regal?... Aquesta pregunta es molt interessant. La meva opinió és la seguent: No penso que una abraçada sigui un regal, depenent a qui se la
doni. Una abraçada és un fet d'estimació, el qual jo, dia a dia el faig. I no crec que hi estigui regalan jo res als meus pares, sino, agraint-lis el fet d'estar
dia a dia amb mi, de preocupar-se, d'ajudar-me, es a dir, de tot el que fan per mi. Tampoc penso que un regal tingui que ser alguna cosa material per ser un regal.
No cal, a casa meva de regal han portat que la meva tieta es recuperi de la seva malaltia, i és el regal més gran que em pogut rebre, és el regal que més ilusió m'ha
fet. En canvi, alomillor algú que es trobi sol, probablement una abraçada li farà major ilusió que una joguina. Aquesta és la meva opinió.

I per acabar, parlaré una mica del títol. L'amor no es compra amb diners, aixó venia referit pels regals. Hi han coses que no es poden comprar, i aquestes coses

són les més importants. Estimar i ser estimats és una sensació meravellosa, sentir que t'estimen et fa ser més fort, saber que tens una persona al teu costat la qual
saps que t'estima i t'ajudarà en tot el que necessitis et fa ser feliç. I aixó ningú ho podrà comprar. A vegades em paro a pensar i crec que segurament serem molt més

feliços gent normal com nosaltres, que no aquesta gent que te tants diners. Aquesta gent no sap el que es un esforç per algú, perque tot ho poder comprar. No sabran
mai agreïr res... Doncs res, paro de parlar perque no acabaria mai.



Fins aviat bítacoles!

Els regals de reis

Els regals de reis alguns si que segueixen sent útils per que ens poden fer regals que a las resta del any no ho fan . També hi ha massa consumisme en aquesta època de reis perque la gent s'aprofita de que es la epoca de reis per fer compres que en veritat estan mes cres i la gent de les tendes .

A mi encara hem fa il·lusió rebre algun regal del reis per que penso que amb poden regalar , que serà, si m'agradarà... Peró no sempre pot ser un regal comprat amb diners sinó algun gest algun dibuix, a alguna abrasada d'algun familiar en un moment que mes ho necessites.

També crec que no cal que sigui època de reis per fer un regal a una persona si no que en altres temps que no sigui nadal o reis també es poden fer regals.

Els regals de reis

Els regals de reis es clar que em fan il·lusió, com a tothom suposo. A qui no li agrada que et regalin alguna cosa? Encara que sàpigues que el nadal només serveix per a que les famílies es gastin els seus estalvis en comprar regals i que els reis són els pares, veure com estan d'il·lusionats els teus cosins petits i com disfruten veient els reis ja és emocionant.
Jo em diverteixo molt amb els meus cosins ja que estan molt nerviosos i molt alterats hores abans de la cabalgata.
En aquests últims anys, quan em diuen què vui per reis, sempre contesto que no necessito res, però que prefereixo que em donguin diners a que em comprin una tonteria, ja que amb els diners els distrubueixo com jo vui, que es com he fet cada any, la meitat pel banc i l'altre per la cartera.
També, és obvi, que hi ha molt consumisme, ja que són moltíssimes famlílies les que han de comprar regals i no sols pels seus fills, sinó també per altres familiars.
Tant una abraçada, com una paraula o com un gest, pot significar molt per algú, ja que per ami aquests gestos valen més que qualsevol regal.

Reis mags? Crec que no

"2010, Gener, nit del dia 5, s'escolten sorolls a casa.
Estic dins del meu llit, però atemorit decideixo no sortir. S'escolta com es tanca la porta de casa, i decideixo sortir a mirar; el got de llet i les galetes que vaig deixar sota l'arbre ja no hi son!"

Aquest seria el somni de qualsevol nen petit, de qualsevol nen que no ha perdut la il·lusió pels reis mags i els regals que aquests "porten"
Crec que el pitjor que li pot passar a un nen petit es fer-se gran, i també adonar-se'n de la realitat sobre els reis mags; es perd tota la il·lusió.
Parlant sobre els meus reis, no han sigut ni dolents ni bons, simplement, "han sigut".
No m'han portat gaire cosa, ja que el meu aniversari es el 21 de Desembre i normalment ajunto els regals però no fer-ho tant pesat (des de el meu punt de vista no m'agrada, ja que cauen menys regals).
Van portar-me uns auriculars per la Playstation, diners, una mica de roba i molt amor per part de la meva família. Ah, també van deixar unes precioses sabatilles per l'Ariadna, que, per cert, li van encantar.

Crec que està bé deixar un detallet, tot i que sigui per quedar bé. No fa falta gastar-se tota una paga per que diguin: Oh, en Pepito és el millor, s'ha gastat 51486184186 milions d'Euros en aquest regal.
Això no és nadal, això és consumisme i des de el meu punt de vista, idiotesa.
Tal i com va dir en Nico, de vegades és millor donar una abraçada, un petó, una promesa, abans que donar certs regals.

Els reis són una de les moltíssimes excuses que hi han per que la gent gasti i gasti.

Els Regals de Reis

Jo penso que sí que son inútils els Regals de Reis per a la nostra edat, perque quasi totes les persones "normals" de la nostra edat no demanaran un pokemon o les noies de 15 anys no demanaran una Barbie. Normalment fa dos o tres anys nomès demanava diners i jo amb aquells diners feia el que volia, però aquest any m'he comprat la Playstation 3 perque m'agrada molt i la volia desde fa ja molt de temps i he aprofitata ara ja que està una mica "barata". Crec que si hi ha massa consumisme no nomès pels nens petits que es demanen jocs que necesiten piles o carregar al batèria, si no també nosaltres o almenys jo que per jugar a la Play necessito electricitat. A mi em fa il·lusió rebre regals, jo ja savia lo de la Play 3, però per exemple la meva germana tenia que fer una tasca a la seva optativa de tecnologia que consistia a fer un ninot de fusta i el tenia que posar roba a les vacances i a aprofitat i l'ha vestit amb el meu equipatge de futbol amb el meu número i tot, i em va fer molta il·lusió. Jo crec que a molts nois i noies de la nostra edat no els fa il·lusió rebre regals però a mi sí. Jo crec que una abraçada si que es un regal, cada gest que et fan les persones que t'estimes jo crec que es un regal, una abraçada dels teus pares, un petó dels teus avis, una salutació del teu cosí, la trucada d'un amic...
En conclusió, els regals de Reis sempre hi seràn per treure debats i conclusions vàries.

Els regals de reis

Jo penso que els regals de reis, en la majoria dels casos, no són útils, ni en la nostra edat ni en cap altra. Sobretot si es demana coses que les utilitzes un temps i després ja te n'oblides. El que sí que veig útil és que es regalin coses de necessitat, com roba, un llibre o un paraigües. Una de les coses que em dóna ràbia és la quantitat de consumisme que hi ha i que a la gent (sobretot de la nostra edat) li dóna igual. Aquestes festes he escoltat molt: "A mi m'han regalat tot el que he demanat". I el que passa és que la gent volt tenir moltes coses noves i cares, per després poder presumir d'elles.

A mi encara em fa il·lusió rebre un regal encara que no tant com abans quan era petit, ja que ara sóc conscient del que hi ha. Una abraçada d’algú que t'estima o una postal desitjant-te felices festes clar que és un regal. És un regal que a mi em fa il·lusió i sense ser consumista es té un bon detall.

Consumisme inecessari?

Són útils els regals de reis a la nostra edat? Hi ha gent que contestarà que sí i d'altre que no. Crec que la majoria de regals són útils, tant com per posar-te'ls com per fer bonic a casa teva, dona igual el preu del regal, si t'ha costat dos o tres euros, o més, amb això també vull respondre la pregunta de : Una abraçada es un regal?, clar que sí, una abraçada es més que un regal depèn de qui te la doni, es una bona mostra d'afecte que et te la persona que te la dona.

Sempre fa il·lusió rebre un regal, a qui no li fa d'il·lusió? Encara que tornem al mateix que abans, que el preu dona el mateix, lo bonic és el detall que te l'altre persona amb tu.
El que jo no entenc es que, perquè tenim que gastar un munt de diners en aquestes festes i no anar-ho comprant tot el que et regalen aquells dies assenyalats a poc a poc?Perquè no ens conformem amb un sol regal? O si ens regala'n una abraçada, la acceptem sí, però no estem del tot satisfets?
Doncs sí, les festes de Nadal es basen en el consumisme, quan arriba l'hora penses més si lo agradarà el regal o que et regalarà ell, que en passar-lo bé, a mi de fet, com ja vaig dir en una altre entrada, no m'agraden molt aquestes festes, però reconec, que si no hem regalassin res, m'agradarien menys .

Comencem,
Primer de tot, els regals a la nostre edat si són útils, el que no es útil ( a la nostre i a qualsevol edat) són les "xorrades". De regals hi han de molts tipus, regals destinats per a l'ús escolar, per a la higiene, per al lleure...
Tots aquests aspectes són necessaris per a la nostre vida diària per això reafirmo que els regals si són útils, però els regals no s'han de fer un dia concret es poden fer durant tot l'any. Així doncs, el que no em sembla útil són els regals de reis, que sempre solen ser exessius i sempre acaben molestant a casa perquè no s'utilitzen, amb això confirmo que per ami els regals de reis i les festes nadalenques en general, són festes per al consumisme, penso que un nen de ara no es conforma si nomes li regalen un llibre, o un perfum, aspiren a molt més.
Ami, un regal si em fa il·lusió, però els regals de rei no, no em poden fer il·lusió ara si mai m'han fet, encara que coneix-ho gent a la qual si els hi fa il·lusió aquests tipus de regals.
Finalment, una abraçada o qualsevol regal no comprat sí es un regal, però també depèn de qui te'l faci, si es algun familiar o amic molt especial, penso que amb aquesta mostra de amor et pot fer molta il·lusió i això fa que siguis molt més feliç.

Els regals dels reis

Bé, m'agrada la pregunta, en concret "Una abraçada és un regal?...". Crec que hi tinc bastant a dir en aquesta pregunta, però anem pas a pas.
Son útils els regals que rebema la nostra edat? Doncs sempre depén del regal, esclar. Però suposo que la pregunta és més algo tipus "Son necessaris els regals de reis a la nostra edat?"
Aquí la cosa ja es possa una miqueta més polémica. A veure, tant com per la nostra edat com per la dels adults o els més petits, realment son innecessaris tots aquests regals, ja que el nadal només és una festa basada en el consumisme de forma exagerada (Responent així clarament a la segona pregunta). Pero si ja donem per supossat això, segons el meu punt de vista, crec que no és necessari desperdiciar tant diner en nosaltres, que ho aprofitin millor en els petits. De veritat, al·lucino quan escolto que potser a un noi li han regalat 12868856234789 milions de jocs de videconsola, i no només això, també un munt de roba, no barata precisament, i asobre li donen regal per la face... Potser és que el meu estat econòmic no dona per a tant i jo sóc el raro, però ho veig bastant abusiu això...
Em fa il·lusió que em facin regals? Home, esclar! I a qui no li agradi, doncs que no li agradi. A mi em produeix molta emoció trencar el paper de regal, pel qual sento gran llàstima, per poder descobrir que amaga, acompañant-la després amb una decepció, indiferéncia o més emoció encara.
Una abraçada és un regal?...
Ara, ara bé la que m'agrada...
Sempre he pensat que els auténtics regals són com miralls de les persones que les brinde, i no únicament perque ens inclinem a escollir allò que ens agradaria rebre. També son un missatge en clau de com ens veuen i que esperen, o no, de nosaltres en cada época.
Per això crec, que el auténtic regal, es aquell que fas amb el cor, aquell que no necessàriament ha de ser comprat amb diners. Com comentaves a clase Nico, un bon regal pot ser una promesa.
I clar també ho pot ser una gran abraçada (Molt bon regal, per cert) acompanyada d'un petonet.
Que vagi bé!


Qué hay dentro?, Qué es? Ahí está la gracia, no lo sé ni yo.

Nadal, tard, però sempre Nadal.

Bueno, com dic, potser una miqueta tard, però sempre es d'hora per parlar del Nadal! Si! Nadal, aquella festa fabulosa podrida pel consumisme, finançiada per milions de families que no tenen res millor a fer que gastar incalculables xifres de diners!
Si bueno, una mica pésima la meva visió del Nadal, però tot i així m'ho passo bé; una excusa més per sortir a fer el burro i passar-s'ho bé pel carrer.
Aquest Nadal, no ha sigut gaire especial. Com tots, fred, familia, massa menjar... Monotonía absoluta. Pero a vegades està bé la monotonía, en la quantitat justa sempre, esclar.
Potser podria resaltar que aquest nadal ha sigut el primer per alguns nous petits integrants a la familia, i crec que per ser el seu primer nadal s'ho han passat mooolt bé; en especial el meu cosí que li vam regalar "l'Elmo show" (aquell personatge Friki de Barrio sésamo), i la veritat em va agradar més a mi el nino que a ell, haha.

Se m'esta fent realment dur no ficar cap "xD" ni dibuixets raros (TT, uu', ¬¬, etc.) en les entrades dels blogs, espero que permetis que en faci ús d'uns pocs, perque la expressivitat als blogs es fundamental! XD (Veus? Ja la he cagat xD i una altre vegada...) No enserio, no ho dic de broma Nico.

Bueno, que m'he desviat una miqueta del tema de conversació...
No sé, no tinc gaire a dir sobre el Nadal, tothom sap què és, amb una interpretació o una altre tots el vivim igual. No crec que sigui algo sobre el que parlar massa.
Tot i així, espero que tots els vostres dessitgos es facin, si no s'han fet ja, realitat i molta feliçitat per tothom!

Deixo una foto del Nadal amb les millors persones que tinc al meu voltant, dedicat a ells, com sempre. Me'ls estimo massa ^^

Nou any, nova rutina, peró no pas nova vida

Ja sé que envio aquest missatge una mica tard, però més val tard que mai, no?
Ara mateix hi ha moltíssima gent que creu que per canviar dues xifres a l'hora d'escriure la data tot canviara de manera radical, i no és així.
Com ja ha comentat algun company, l'any nou no indica res en especial, ni un canvi d'idees, ni un canvi en la manera d'actuar, ni un canvi en el món. Només hi apareixeran les típiques afirmacions de: "Aquest any nou aniré al gimnàs, aconseguiré treure'm de sobre aquests quilets de més!" o el típic "He arribat a la conclusió de que fumar és dolent, per a aquest 2010 em proposo deixar-ho". Algú compleix aquestes afirmacions? Tots sabem que no.
Deixant de banda el tema del nou any, podria explicar fil per randa totes les meves vivències en els 15 dies que comprenen el 23 de Desembre i el 15 de Gener, però prefereixo donar una opinió general de les festes i de tot el que tinc ara mateix al cap (total, després podria fer un altre post com si fos un diari, i donar-vos la tabarra a tots).
Que puc dir de les festes, el que diu tothom i el que tothom ja sap; un tip increïble de menjar, bons moments amb la família (sopars, menjars, berenars, esmorzars, resopars, remenjars, reberenars, reesmorzars, reresopars..), naixements (per un dia de diferència el meu cosí i jo no hem compartit aniversari, quina coincidència!), i moltes més coses.
Per a mi, també han sigut dies de desil·lusió, ja que tots hem esperat amb ànsies la neu, tot i que fos poca, però sembla que el temps ens ha jugat una mala passada.
Ara, tornant una mica al principi, parlaré sobre el que ens pot oferir aquest nou any. Ens esperen 12 emocionants mesos de: rutina, il·lusions, desil·lusions, sorpreses, enganys, felicitat, tristesa, bons i mals moments, etc.
Crec que hauríem de valorar aquest ultim any d'estància a la ESO (espero que sigui així per tothom), ja que l'any que ve podrem veure com els nostres camins se separen, com amics de tota la vida s'allunyen un munt de quilòmetres de 8 del matí a 3 de la tarda, i com poc a poc deixem de parlar entre nosaltres.
Crec que el 2010, per a tota la nostra generació, serà un any de valorar el que tenim, serà un any de reflexió, però sobre tot, serà un any de passar-ho bé.

Festes de Nadal

En quests temps, el que es sol fer és estar amb la familia, reconziliar-se amb familiars i amics, relaxarse i sobretot estar amb pau.

Bé, us explicare més o menys el que he anat fent durant aquestes vacanses. Ja que no he estat gairebé ningun dia sense fer res, ho resumiré amb les dates més importants com són la Vigília de Nadal, sant Esteve, cap dany, el dia de reis...

El dia de la Vigília de Nadal, la vaig pasar amb els meus pares i la meva germana a casa. Vam sopar i ens vam donar els regals del "papa Noel" que ami em va tocar un pijama. Desprès de sopar, vam anar jo i el meu pare a jugar al "quintu" a l'Envalat, el poliesportiu de la Beguda, que també ens estaba esperant la meva novia i els meus cunyats.

El dia següent, que era Nadal, vaig anar com cada any a menjar a Viladecans, a casa dels meus padrins i vam fer cagar el tió amb els seus fills; la Judith, el Marc i el Pau on ami hem va portar unes sabatilles. Al arribar a casa vaig soritir una estona i desprès vaig tornaar a anar al "Quintu" amb la judith, els meus cunyats i els pares de la judith.

Del diumenge 27 de desembre fins al dimecres 30 de desembre vaig estar a Teruel, a un poble que es diu Calaceite, on vaig anar amb la judith, el meu padrí, la seva dona i el Pau, el seu fill a una casa que s'ha fet ell mateix. Durant aquets dies ens vam aburrir una mica la judith i jo perque no hi havia televisió ni internet i no teniem gaire per fer. Per matar l'estona el que feiem era jugar a cartes i sortir a donar un tomb per la montanya.

Per cap d'any, vaig estar a casa amb els meus pares. Al acabar de prendre el raïm, vaig anar amb la Judith, el Gerard M., i el Joshua a Sant Esteve, que hi havia festa al poliesportiu i vam estar fins a las 6, que vam agafar el tren per tornar a casa.

El 2 de gerer, ja al 2010 vaig anar amb els meus pares, la meva germana i la Judith a casa del meu tiet, a Martorell, on teniem menjar familiar amb tots els germans de la meva mare i els meus cosins. Per la nit, dels diners que havia aconseguit jugant a cartas amb els meus tiets i cosins, vaig invitar a la judith a anar a sopar a Martorell, i desprès ja tornar cap a casa.

El dia 5 de gener, com cada any, venen els meus padrins a pasar la nit de reis, on portem primer els nens(la Judith petita, el Marc i el Pau) a l'Envalat, on fan jocs infatils mentras esperen a que els Reis mags passin per Masquefa i arrivin a la Beguda.

Al pasar la nit de Reis, ens despertem tots gràcies als nens petits que començen a cridar i es tornen bojos al veure tants regals a la escala. Vam pujar tots els regals al menjador i vam esmorçar tots i en acabar l'últim d'esmorçar vam començar a obrir els regals.

Després de menjar, vam menjar de postres un pastis, ja que era l'aniversari del Pau, que cumplia un anyet i li van donar els seus regals d'aniversari.

Per acabar, el dia 7 de gener, és a dir avui, he començat ja a entrenar al camp de gespa, mentras plovia bastant i ha nevat una mica durant uns 5 minuts. Ja que aquest dissabte juguem contra la Pobla, on hi tinc 3 amics que jugan alla. Serà un partit interessant, ja que la pobla estan en la posisió 6 i nosaltres a la 9. Ho podeu veure a la pagina següent: http://www.fcf.cat/pub/verResultado.asp?grupocat=3&origen=1&idCompeticion=411&idgrupo=19

PD: Un propósit per aquest 2010 era no fer els deures a última hora, pero estaba en vacanses i avui era una exepció...=)

Que vagi bé i bon any nou!!

Vacances de Nadal

Les meves vacances han estat com qualsevol any, alguns dies divertits altres molt aburrits. Començaré pel primer dia de vacances, va ser aquí al poble i vaig quedar amb els meus amics per sortir al carrer, junt amb el Joshua que ja havia vingut d'Irlanda. Van anar pasant els dies on pel matí no hem despertava fins a l'1 o les dues i per la tarda sortia amb els amics, fins que va arribar el dia de "Noche Buena" on vaig anar a Barcelona amb els meus pares i la meva germana a casa de la meva àvia, allà estava tota la meva familia per part de la meva mare. Vaig "cagar el tió" per dir-lo d'alguna manera i hem va cagar un gorro per al fred i més tard vam sopar juntament amb els meus cosins on més tard vam estar jugant a un joc que li van portar al meu cosí. Quan vaig arribar a casa aquell dia ja era tard, i sota l'arbre m'esperava el regal del Pare Noel, unes bambes, hem van agradar molt.

Al dia seguent que era Nadal, van venir els meus avis a menjar i per la tarda m'en vaig anar a jugar a futbol.

Van anar passant els dies, i jo seguia la meva rutina de : matí dormir i tarda sortir.

Un dels dies de vacances, ara no m'enrecordo, va venir el Kevin a la meva casa, un amic que viu a la Pobla de Claramunt i vem estar tota la tarda jugant a la Playstation 3 a casa de l'Adrià. Aquell dia el Kevin es va quedar a dormir a casa meva.

Al dia següent m'en vaig anar a casa del Kevin a dormir i vem estar tot el dia jugant al World of Warcraft. Quan ens vem aixecar despres de tota la nit jugant ens van trucar dient que si anar al cinema a veure Avatar en 3D i vem dir que sí. Vam agafar el tren i vam anar cap a Masquefa, perque ens portaba al cinema el pare del Gerard Mernissi. Quan vam arribar al cinema ens vam trobar amb els altres, Marc, Alex, Aitor i altres nois i noies. Ens vam portar una gran sorpresa perquè no quedaven entrades per veure la pel·lícula en 3D i la vam veure normal.

Al dia següent el Gerard hem va trucar dient que si volia anar a veure Avatar en 3D que el seu pare aniria a buscar les entrades quan obrisin el cinema i li vaig dir que sí, aleshores vaig anar dos dies seguits al cinema i a veure la mateixa pel·lícula en diferent format.

Va arribar el dia 31, dia de cap d'any i com sempre els meus pares la meva germana i la meva àvia per part del meu pare vam anar a casa de l'altra àvia a sopar i menjar les uves. Allà estaba igual que el dia de "Noche Buena" els meus cosins i tiets. Quan vam menjar les uves, ens vam anar cap a casa, ja que jo havia quedat amb els meus amics. Quan vaig arribar a Masquefa vaig deixar unes coses a casa i m'en vaig anar al carrer amb l'Alex, Marc, Gerard S., Hector i l'Aitor.

Ens ho vam passar molt bé i hem vaig quedar a dormir la primera nit de l'any a casa de l'Alex.

Des d'aquell dia fins a avui no he fet res d'especial, només he estat a casa pel matí fent deures i par la tarda al carrer, a excepció d'ahir que vaig estar tot el dia jugant a la Playstation 3 que hem van portar el Reis.

Crec que han estat unes vacances normals i corrents com les de sempre, i espero que aquest any 2010 hem porti moltíssima sort a la meva vida.

Feliç any 2010!!!

VACANSES DE NADAL

Holaaa!

Dons jo vaig començar les vacanses dos dies avans, dilluns i dimarts jo ja era de vacanses a l'hospital com de costum. Però, per sort vaig estar només dos dies. El dia 24, Noche Buena vam sopar a casa la meva àvia, després com no hi havia molt a fer vam anar al Quintu de la Beguda i vam passar una estona jugant. El Papa Noel em va portar a casa el meu novio un pelux i un puff de la Hello Kitty. Divendres, dia 25, a les buit del matí erem camí a Murcia. Com cada any vam anar a veure el avis que cada cop hi estan pitjor. Diumenge per la tarda vam arribar a Masquefa. Durant els dies de Nadal, pel matí he estat a càrrec de la meva germana petita, com de costum. I la nit de fi d' any no vaig passar-la amb els meus pares. Vaig anar a casa el meu novio i vam sopar amb la seva familia. Va haber un moment en el que em va fer molta gracia, quan la seva neboda es va dirigir ami dient-me tita. Dons vam supar, vam prendre el raïm i vam anar a casa del Eric a feliçitar l' any nou. Després vam anar a la festa que feien a la Rojelio Rojo que va ser una merda, aixi de clar. Si ho arribo a saber no compro l' entrada de 20 euros. I ja seguidament vam entrar a l'any 2010. Com passa el temps, el dia 2 de gener del 2010 vaig fer 3 mesos amb el meu novio. I ràpidament va arribar el dia dels reis , que gràcies a ells e pogut fer els deures a temps, perque no m'anava l'internet. Sort que m'han portat el que habia demanat, el portatil! I dons re, dia 6, vam anar a dinar a casa la meva tieta tots junts, vam jugar al bingo i ja vam passar tota la tarda. I re, demà al cole de nou. Apa, auqestes han sigut les meves vacanses... No res de nou, sembla rutina tot...


Ens veiem aviat!!!!!

El Nadal és una festa que consisteix en realitzar varies celebracions amb tota la familia: com ara fer el pessebre, decorar l'arbre de Nadal, celebrar la Vigília de Nadal fent cagar regals al Tió, també hi ha gent que celebra el Pare Noel. Celebrar el dia de Nadal amb tota la familia fent un gran dinar on s'acostuma a menjar la sopa de galets amb pilota, pollastre o ànec, es veu cava i es menjen neules i torrons, i amb les sobres del dinar es fan els canelons pel dia de Sant Esteve. Després d'any nou vénen els Reis encara amb més regals...

M'agrada aquesta festa perque només passa un cop l'any i és quan tenim la oportunitat de reunir-nos amb tota la familia i passar-ho bé tots plegats. Naturalment ja no és el que era. Quan era petita em feia molta més il·lusió, només pensava en els regals del Tió i dels Reis, ara ja no és el mateix, no em regalen res, només em donen diners perque jo em compri el que a mi m'agrada. Jo penso que si tenim necessitat de comprar-nos alguna cosa ho podem fer durant tot l'any, i aprofitant que són festes tots els establiments fan una gran campanya de Nadal perquè la gent compri regals, que no solen ser necessaris i més en aquests temps que hi ha una gran crisi econòmica i les families no poden gastar-se tants diners en regals, apujant el preu de les joguines, roba i tots els productes que se solen regalar, fent molt més difícil encarar el mes de gener econòmicament, que és quan comencen les rebaixes i així no les poden aprofitar per comprar regals i es veuen obligats a comprar-los a preus molt més elevats en mesos anteriors, fent que les rebaixes del gener siguin molt més fluixes que les d'estiu ja que la gent ja s'ha gastat els diners que tenien.

Per tant per mi ara el Nadal ja no és il·lusió, sinó una manera de fer gastar els pocs diners que té la gent en quantitats superiors de joguines de les que en realitat haurien de regalar als seus fills i no una festa amb l'ànima que ens transmet el Nadal que és la familia, l'amor, l'ajudar als necessitats, la pau, etc.

Festes de Nadal

Avui es el tercer dia de l'any, us explicare el que he fet aquestes vacances, encara que falten pocs dies per que s'acabin però es passen volant.

Aquestes vacances han sigut com unes altres, a mi particularment no m'agrada molt celebrar el nadal perque sempre es el mateix, com el dia 24, arriba el dia, sopas, estas amb la familia més propera ja que jo no soc d'anar amb tota la familia si no amb els pares, germà i avis i prou, treus la taula estas una mica al sofà de casa i a dormir que ve ' Papa Noel ' ja no fa tanta il·lusió de quan eras petita que t'anves a dormir amb els nervis de que et portaria de regals o coses, ara ja es com si fos una nit qualsevol, et llevas i de vegades hi ha alguna cosa per tu o no, coses que a lo millor no has demanat durant l'any i el dia 25 les demanes, com un dia normal i per fer la gràcia de que ami també hem porten regals com al meu germà que es molt més petit que jo. El dia de Sant Esteve el vaig passar a casa del meu novio que feia un menjar i hem van convidar, va ser un dia normal també. Desprès de quatre dies es va celebrar el dia 31, però d'un any a un altre no canvia res i més en un dia, es un altre dia i ja esta, hem vaig anar a dormir una mica més tard de lo normal i ja, i al dia següent, el dia d'any nou vaig anar a menjar un altre cop amb tota la familia del meu novio i vam estar allà fins les sis de la tarda aproximadament i vam anar a casa, això tambe ho podria fer un dia com qualsevol, avui mateix, però bueno ja fins un temps no hi ha res que celebrar.

Bones festes!

( Les poques que queden...)

Les festes de Nadal

Avui és el segon d'un nou any, el 2010. Explicaré una mica els dies més senyalats fins ara. El dia 24 era "Noche Buena" (en català no crec que tingui un nom particular) i va ser un dia igual que qualsevol altre menys perquè ens vam ajuntar per sopar amb els meus avis i algun que altre tiet.

Jo cel·lebro Nadal i Reis però em dóna igual si em regalen o no alguna cosa; directament no ho demano. El que si que m'agrada es quan ens juntem tota la família ja que no ho acostumem a fer.

Continuaré explicant. A Nadal i el dia de Sant Esteve vam anar a casa del meu tiet i de la meva àvia per part del meu pare, respectivament. Vam sopar i menjar, a més de jugar a jocs de taula i parlar una mica, com es sol fer en aquestes festes. El dia 31 ja havien vingut els meus cosins i vam sopar tota la família a casa de la meva àvia; aquesta vegada l'altra. Després vam menjar el raïm i va pasar un dia més.

Ahir, el dia de cap d'any gairebé ni me'n recordava del dia que era. Em vaig llevar, vaig fer el que faig cada dia i vaig anar al cinema. Res més. Aquí ja deixo d'explicar que avui no hi ha cap altra novetat.

Fins un altre dia.

Les meves vacances

Us explicaré les meves vacances de Nadal, tot va començar el primer dia de vacances, el 22 de desembre del 2009(especifico l'any perquè avui es el primer dia del any 2010) un dimarts per la tarda, les vacances de Nadal son bastant curtes, però sempre en aquestes vacances es quan hi ha més treball per a fer.
Particularment, no m'agraden aquestes festes, perquè jo no sóc molt familiar, i els sopar amb la família no m'agraden molt més que res perquè he de anar amb el meu germà sense els meus pares perquè treballen a sopar a casa l'avia o a casa d'alguna tia, i això em fa sentir una mica incomoda.
una nit o un dia de Nadal sempre es igual, arribar, parar la taula, portar el menjar, menjar, escoltar "discussions" sobre política o altres coses, desparar la taula, mirar la tele i cap a casa, es tot una mica avorrit.
I ara parlem dels regals, jo no celebro ni para Noel ni Tió, i reis tinc però per part de ties i els avis, però perquè ells volen perquè ami no es que em faci molta il·lusió, a altres els hi agrada anar presumint de que els hi han regalat moltes coses i que tenen molts diners i que es poden permetre tot allò que vulguin i en realitat no se'n adonen que el que importa no es tenir molts regals sinó passar-ho bé en aquestes festes sense tenir un esperit consumista, perquè comprar moltes coses per a reis?, perquè no durant el any?, el que et faci falta te'l compràs i no comprar coses inútils per di, mira això m'han regalat. Encara que avui dia aquestes festes es basen en això, en un esperit consumista.
També, avui mateix dia 1 de gener de 2010, tothom pregunta com t'ha anat ahir, com si hagués notat algun canvi d'ahir avui, jo no he nota res, em canviat d'any i res més, ahir va ser un dia qualsevol i avui també, jo segueixo fent les mateixes coses, segurament fem aquesta pregunta i desitgem un feliç any perquè així creiem que aquest any serà millor, però això es cosa de cadascú i del que pugui passar.

Us deixo amb una foto nadalenca,
i un fins un altre.