dijous, 14 de gener de 2010

Els regals dels reis

Bé, m'agrada la pregunta, en concret "Una abraçada és un regal?...". Crec que hi tinc bastant a dir en aquesta pregunta, però anem pas a pas.
Son útils els regals que rebema la nostra edat? Doncs sempre depén del regal, esclar. Però suposo que la pregunta és més algo tipus "Son necessaris els regals de reis a la nostra edat?"
Aquí la cosa ja es possa una miqueta més polémica. A veure, tant com per la nostra edat com per la dels adults o els més petits, realment son innecessaris tots aquests regals, ja que el nadal només és una festa basada en el consumisme de forma exagerada (Responent així clarament a la segona pregunta). Pero si ja donem per supossat això, segons el meu punt de vista, crec que no és necessari desperdiciar tant diner en nosaltres, que ho aprofitin millor en els petits. De veritat, al·lucino quan escolto que potser a un noi li han regalat 12868856234789 milions de jocs de videconsola, i no només això, també un munt de roba, no barata precisament, i asobre li donen regal per la face... Potser és que el meu estat econòmic no dona per a tant i jo sóc el raro, però ho veig bastant abusiu això...
Em fa il·lusió que em facin regals? Home, esclar! I a qui no li agradi, doncs que no li agradi. A mi em produeix molta emoció trencar el paper de regal, pel qual sento gran llàstima, per poder descobrir que amaga, acompañant-la després amb una decepció, indiferéncia o més emoció encara.
Una abraçada és un regal?...
Ara, ara bé la que m'agrada...
Sempre he pensat que els auténtics regals són com miralls de les persones que les brinde, i no únicament perque ens inclinem a escollir allò que ens agradaria rebre. També son un missatge en clau de com ens veuen i que esperen, o no, de nosaltres en cada época.
Per això crec, que el auténtic regal, es aquell que fas amb el cor, aquell que no necessàriament ha de ser comprat amb diners. Com comentaves a clase Nico, un bon regal pot ser una promesa.
I clar també ho pot ser una gran abraçada (Molt bon regal, per cert) acompanyada d'un petonet.
Que vagi bé!


Qué hay dentro?, Qué es? Ahí está la gracia, no lo sé ni yo.

1 comentari:

  1. Aitor, no, no. Ho pots fer molt millor.
    Amb les faltes demostres que no utilitzes el corrector ortogràfic. "Acompañant", per exemple, és molt greu. Cal que l'usis habitualment.
    L'estil havia de ser periodístic i no personal. Per tant, "m'agrada la pregunta" i similars no corresponen.
    El contingut és correcte però a voltes aconsegueixes que no s'entengui el que vols dir. En parlem.
    Nota: 3/20

    ResponElimina